El meu amic Pol


Dibuix by Deric

Tinc un amic, en Pol, que des del moment que va sortir el meu primer llibre em va dir: vull ser un personatge teu. De fet, algunes persones m’han demanat de sortir en algun llibre, suposo que és una mica de vanitat o ves a saber què. En fi, que si m’ho demanen no ho faig i si no m’ho demanen tampoc perquè es poden sentir molestos si veuen la seva vida reflectida i no vull.

Total, que en Pol, després de comprovar que no es convertiria en personatge literari, em va dir que, si més no, parlés d’ell en el blog. I bé, com estic en crisi bloguera creativa, he pensat que és bon moment per fer-ho.

En Pol té 39 anys i ara no està en un dels seus millors moments, la crisi dels pre-40 l’ha enxampat amb el fet que el seu nóvio l’ha deixat després d’anys i panys de relació i de compartir casa i negoci. Per això va decidir marxar de la seva Barcelona natal i venir a viure a províncies. Però en Pol té un problema (bé, més d’un) i és que és summament urbanita, barceloní fins a la medul·la i l’adaptació a una ciutat petita li està costant d’allò més, no obstant això, no vol sentir a parlar de tornar a la capital per res del món.

En Pol no és guapo, no és alt ni té un cos fantàstic, però té algun encant que fa que la gent el trobem molt atractiu. En part li ajuda la seva simpatia, l’optimisme, les ganes de viure que té i un somriure encantador que enlluerna tothom a qui va dirigit, encara que li estigui dient el nom del porc.

I de moment ho deixo aquí. Com a presentació ja en tens prou, Pol. El proper capítol parlarem de la teva separació, val?

Comentaris

Cesc Sales ha dit…
primer entrega. Notable. I el més important, ens has deixat amb l'intriga...
Sufur ha dit…
Caramba, qué halagador debe ser... la gente te pide ser personaje tuyo. A mí me piden por favor NO aparecer en mi blog ni en pintura.. :-)
Rita ha dit…
Si vas fent capítols, encara serà una novel·la... ;-)

Explica-li al Pol que d'homes n'hi ha molts i que amb aquesta simpatia que dius que té segur que en trobarà un de fantàstic!
Petons a tots dos!
Anònim ha dit…
Conec gent que ha marxat de Barcelona per anar a viure a un lloc més tranquil i el canvi els ha resultat molt positiu. A veure si amb el temps veiem com el Pol millora!
nimue ha dit…
jo vaig marxar de Barcelona buscant una mica més de calma. De vegades trobe a faltar la gran ciutat, la veritat. Per sort no estic tan lluny! Esperem la continuació de la història de Pol! ;)
mar ha dit…
un bon amic, no?
Àlex ha dit…
Diuen de Girona que té mala entrada i pitjor sortida. De fet, és veritat i ho sé perquè.. també jo sóc un txava... domesticat, finalment :-D
Àlex ha dit…
Diuen de Girona que té mala entrada i pitjor sortida. De fet, és veritat i ho sé perquè.. també jo sóc un txava... domesticat, finalment :-D
miquelangel ha dit…
Volem saber més d'en Pol, ja que amb més o manco semblances molts es poden,ens podem veure representats.
Després d'un fet important tendeixes a intentar deixar la vida passada i començar-ne una de nova i això és el que va voler fer en Pol.
Però segur que ara se troba millor. Si és positiu ha de veure les coses d'un altre color i segur que tendrà molt d'èxit.
Esperam amb ganes les properes notícies d'en Pol.
Belén ha dit…
jajajajaj

todos nosotros podemos ser los protagonistas de un relato o de una novela, pero jamás se me ocurriría pedirlo jajajajaj

besicos
Met ha dit…
Digues-li al Pol que ell és el protagonista de la seva vida. ;-)

Quan escrivim plasmem la realitat passada pel nostres sedàs. Aglutinem les característiques de força gent per crear el personatge que ens interessa. Per tant, crec queen Pol pot estar en un raconet de cada personatge que creis, no?
Musafir ha dit…
M'agrada la visió de Met. Pense que eixir així, sense filtre, a un escrit em donaria prou vergonya. I si m'ho demanessi algú a eixir en els meus, també. Però, com escriptors casuals que som uns, i més professionals uns altres, trobe que afegir-li un poquet de fantasia i barrejar situacions i personatges ens crea en la resta eixa ànsia de conéixer més.

Ja vorem com evoluciona en Pol. Segur que amb eixe somriure se'n surt :)
Met ha dit…
És això, Musafir! ;-)
bajoqueta ha dit…
Jo li diria que el món no s'acaba en una ciutat ni en una persona.

I molts d'ànims per tirar endavant i fer coses noves. I si dius que és optimista segur que en poc temps es crea un nou món :)