dimecres, 10 de febrer de 2010

Mandra



Estic terriblement mandrós. Tenia tants projectes per fer quan acabés els exàmens que no m'he posat en res i ni ganes en tinc i el que és pitjor, no tinc ni remordiments per no fer-ho.

Em passaria el dia ajagut al sofà fent zapping o llegint i deixant que, com diuen en castellà, "aquí me las traigan todas".

Penso, com excusa, que és degut a que el volum de feina laboral i renumerada (és a dir, la feina que em permet pagar la hipoteca) ha augmentat considerablement fins a uns nivells desmesurats... perquè després diguin que els funcionaris no tenim estrés!

Potser és aquesta la causa, o potser és perquè l'única manera que tinc de funcionar correctament és tenir tot el meu temps ocupat, així me'l puc administrar millor i fer moltíssimes més coses que quan tinc moltes hores lliures que em permetrien treballar amb els llibres amb calma. Però no. Quan estic ben liat se m'amunteguen les idees i quan estic ociós, estic gandul i amb poques ganes de fer res.

No em poso d'acord mai ni amb mi mateix!

7 comentaris:

el gatot ha dit...

hi ha temps per tot: per l'oci i per la mandra... uis, volia dir que per fer acte de presència i per fer de funcionari... uis, que encara ho espatllo més!

:D
nen, que no passa res... anem a dies, no?
o a estones!
bona nit!

XeXu ha dit...

I a veure si ho endevino, sempre tens alguna excusa o altra per no posar-te a fer les feines que et fan mandra? Vaja, a mi em passa això. Em vaig dient que he de fer alguna cosa, però a l'hora de la veritat, sempre m'embolico amb qualsevol altra. El primer pensament és rotllo 'ostres, quina pena, al final no m'hi he pogut dedicar'. Però una merda, no ho he fet perquè no m'ha donat la real gana.

Interpreto que a tu escriure t'agrada, i si no ho fas potser hi ha algun motiu que no ets capaç de veure, però que et va despistant del que hauries de fer. Els humans som una espècie rara.

elur ha dit...

No torbeu el meu no fer res quan no tinc res per fer; deixeu-lo submergit en la seva profunditat de pau, com el capvespre en la platja quan el mar és silenciós.

Ocells Perduts #208 _ Rabindranath Tagor

I qui diu 'quan no tinc res a fer', diu quan no tinc ganes de fer res.

Petons, guapo!

miquelangel ha dit...

No sempre podem mantenir el mateix ritme de feine, de treball.
El nostre cos ens demana aquets dies mandrosos, ociosos i no podem fer res per canviar-lo. És una força major a nosaltres que ens fa estar paxa al aire.
Jo, he de tenir vacances properament i ja se que no arribaré a fer totes aquelles coses que tenc pensades. Acabaria esgotat. Em fa mandra el pensar-lo.
Ufffff, quin cansament !!!!

Belén ha dit...

Oye... a descansar que te lo mereces, ea!

Besicos

Met ha dit...

A mi em passa tres quarts del mateix... i encara que no em serveixi de consol, veig que no sóc tant "raro" com creia.

M'imagino que en moments d'estrés la ment se'n va a coses més plaents que no pas els problemes de la feina. Però un cop a casa amb l'estrés de baixada... la ment et demana precisament no fer res per desconnectar.

bajoqueta ha dit...

Si que és cert que quan més coses fem més ganes en tenim de fer-ne. Però tampoc és dolent sentir-se mandrós ni molt molt menys!

Aprofita per això, per no fer res. Potser és que estàs agotat i el teu cos t'està demanant relax :)