Foto: Peter Pan (1924) Wikimedia Commons
L'altre dia per la ràdio parlaven de la síndrome de Peter Pan però d'una manera diferent a com l'havia sentit anteriorment.
Fins ara tenia entès que el/la Peter Pan era aquella persona que no madura o es nega a acceptar que creix i fa anys. Ara es veu que un Peter Pan són tots aquells homes (no dones) que, tinguin l'edat que tinguin, encara no han trencat el cordó matern. Que quan van a casa dels pares encara tenen l'habitació com la van deixar al marxar de casa amb els seus llibres, els seus cartells a la paret, etc. i que aquesta habitació és un lloc on retornar de tant en tant. La casa de la mare, la casa de la infància. Que quan hi van sembla que no hagin passat els anys i encara marxen d'allà amb la carmanyola sota el braç o el paquet de pernil o la bossa de madalenes.
Total, que vist així, el nombre de Peters Pan és espectacular.
Jo ahir vaig dormir a casa de la meva mare, al meu antic llit, a la meva antiga habitació, on encara hi ha els llibres de ciència ficció de la meva joventut o els llibres de la carrera, el compàs del col·legi i fins i tot els bolígrafs i les llibretes que es van quedar a mig gastar...
Conclusió: sóc un Peter Pan.
Vés qui ho hagués dit!
Total, que vist així, el nombre de Peters Pan és espectacular.
Jo ahir vaig dormir a casa de la meva mare, al meu antic llit, a la meva antiga habitació, on encara hi ha els llibres de ciència ficció de la meva joventut o els llibres de la carrera, el compàs del col·legi i fins i tot els bolígrafs i les llibretes que es van quedar a mig gastar...
Conclusió: sóc un Peter Pan.
Vés qui ho hagués dit!
Comentaris
Em vaig quedar una mica trista. Només els mobles, cap llibre, cap roba oblidada...
Potser per això sóc més Wendy que Peter Pan.
A mi això de madurar em sona a fruita a punt de ser llençada a la brossa i quan vaig a ca ma mare a dinar (dilluns i dimarts), arreplego tot el que puc i més.
Peter no, doncs, però ben alimentat!
Però qui no té alguna cosa de Peter Pan?
Salut!!!
Petonets
Per altra part , la meva mare , que li dic Miss Clint Eastwood , mai s' ha posat amb els meus dos germans casats . . . això per un altre costat .
Fa anys que he intentat deixar de ser el Peter Pan , paper , màscara , disfressa , que m' obligaven a portar , tot negat-me la total autonomia . Penso que sota a aquest "domini" amagaven un matrimoni fracassat emocionalemnt i tota una vida de fustracions .
Arran d' una maleïda festivitat religiosa de la Comarca en que la meva família hi tenia un important paper , ( quin Carnestoltes Vaticanista ! ) i en que em vaig negar a participar-hi , va arribar el detonant i el drama .
Total , sabeu com va acabar ? Amb una insospitada explosió de ràbia i rebel.lia a taula per part meva ( jo que semblava tant callat i tranquil , ningú s' ho esperava ) , i dient-li "mare castradora" i "filla de la gran puta" a la meva germana gran .
Ara , em respecten més que mai , i com ens estimem !
Ja no tinc habitació pròpia a casa dels pares , i no he volgut que em deixessin ni una sola pesseta per a les reformes del meu pis . Així no els dec res .
Per què això no val per dones? És que no n'hi ha que conservin l'habitació i que recullin tuppers? Jo crec que sí.
t'he deixat un meme al meu blog.
"Campaneta".
Xexu l`habitació de la nena esta igual i també sent porta tuppers, o sigui que la síndrome es per tots igual.
Oscar enhorabona,fantástic.
Encara surto de casa la mare amb un guisat d'aquells per llepar-se els dits :)
Encara surto de casa la mare amb un guisat d'aquells per llepar-se els dits :)
http://www.met.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=340:massa-jove-per-fer-me-gran&catid=36:actualitat&Itemid=68
Jo si en conec un i que a mes a mes en fa bandera, es senzillament patetic, un home gran i que es nega a ser-ho...