dijous, 14 de gener de 2010

Sempre en capella



Tres joves doctors s'estableixen en barri modest i perifèric de la ciutat de Londres. Quan es declara una epidèmia de diftèria es veuran abocats a afrontar-se a ells mateixos, a les seves pors i a la seva capacitat com a metges.

Un d'ells està experimentant un sèrum que pot arribar a curar la malaltia però no l'ha pogut experimentar només que amb ratolins de laboratori. Un assassinat en el barri li oferirà la possibilitat de provar aquest sèrum en humans i al mateix temps posar en entredit els valors morals de l'experiment, i el que serà més important, posarà a prova el valor de l'amistat dels tres metges.

Lluïsa Forrellad va guanyar el premi Nadal el 1953 amb aquesta novel·la i després va desaparèixer com a escriptora durant més de 50 anys. La qual cosa, veient el resultat de la seva primera novel·la, va ser una pèrdua feliçment recuperada.

El llibre és d'una curositat increïble, de descripcions precises i detallades i d'una bellesa formal deliciosa que permet una lectura fàcil, agradable i engrescadora. Sens dubte un llibre molt recomanable.