dijous, 14 de gener de 2010

Sempre en capella



Tres joves doctors s'estableixen en barri modest i perifèric de la ciutat de Londres. Quan es declara una epidèmia de diftèria es veuran abocats a afrontar-se a ells mateixos, a les seves pors i a la seva capacitat com a metges.

Un d'ells està experimentant un sèrum que pot arribar a curar la malaltia però no l'ha pogut experimentar només que amb ratolins de laboratori. Un assassinat en el barri li oferirà la possibilitat de provar aquest sèrum en humans i al mateix temps posar en entredit els valors morals de l'experiment, i el que serà més important, posarà a prova el valor de l'amistat dels tres metges.

Lluïsa Forrellad va guanyar el premi Nadal el 1953 amb aquesta novel·la i després va desaparèixer com a escriptora durant més de 50 anys. La qual cosa, veient el resultat de la seva primera novel·la, va ser una pèrdua feliçment recuperada.

El llibre és d'una curositat increïble, de descripcions precises i detallades i d'una bellesa formal deliciosa que permet una lectura fàcil, agradable i engrescadora. Sens dubte un llibre molt recomanable.

8 comentaris:

Júlia ha dit...

Crec que el vaig llegir fa molts anys, en aquella època els Nadal eren molt comentats i llegits. Però la veritat és que en recordo poca cosa, l'hauré de recuperar.

Sufur ha dit...

¿Un libro sobre doctores? Los doctores son mala gente... ¡estoy rodeado de ellos! :-P

Josep Anònim ha dit...

Val , d' acord . Això ja ho sabíem .

Més enllà del llibre , quin és el paper de l' escriptor ? Seria interessant saber la teva opinió sobre el "cas Forrellad" .

Anònim ha dit...

QUANT AQUEST LLIBRE VA GUANYAR EL NADAL,LA GENT DUCTAVA DE L'AUTORA,ERA COM INCREIBLE QUE UNA NOIA SENSA "ESTUDIS", EXPLIQUES TAN BE UNA HISTORIA DE METGES,EPIDEMIES I A LONDRESSSSS¡.EL MEU PARE ERA UN D'ELLS,JO DESCONEC EL LLIBRE,PERO L'ANECDOTA LA RECORDO MOLT BE.
JUGANT AMB BCN.

Striper ha dit...

El he llegit i malgrat ser lent en alguns trams val la pena.

Bargalloneta ha dit...

me l'apunto....
bufff!!! quants llibres a la llista... entre Kweilan i tu!!!!

jordicine ha dit...

Pinta bé. Aviam si puc llegir-lo. Una abraçada, DERIC.

Ferran ha dit...

Me'l vaig llegir deu fer un parell llarg d'anys, i em va encantar!