Los chulos pasan pero las hermanas se quedan



Sebas ens explica la història de Salvador, un noi a punt de fer 40 anys que veu com la vida es desmorona al seu voltant: es queda sense feina; no troba la persona amb qui compartir la vida i descobreix, desconcertat, que a la seva edat, es torna invisible per a molta gent.

Intenta tirar endavant com pot. Aconsegueix una feina precària i mira de conèixer l’home de la seva vida però les relacions puntuals que va tenint no l’omplen i quan ho fan, desapareixen com han vingut.

Salvador necessita un canvi a la seva vida o, com diu la seva millor amiga, una evolució que el porti cap endavant, cap a mirar les coses d’una forma diferent i acceptar el que té i el que no té.

Los chulos pasa pero las hermanas se quedan és una novel·la gràfica intensa, divertida a estones, dura en d’altres però sempre emotiva. La història de Salvador és la de molts de nosaltres, real com la vida mateixa.

El recomano sens cap mena de dubte i, tot i que té alguna escena eròtica pujada de to, qualsevol públic una mica obert de mires (no cal que sigui únicament gai), la pot llegir i disfrutar amb intensitat.

Text de la contraportada:

Salvador y sus amigos se adentran en la madurez. En el caso de Salvador ésta es solitaria ya que no consigue encontrar el amor y por esta razón se convierte en un asiduo de una página web para encontrar pareja. Los cambios que están experimentado sus familiares y círculos de amigos acentúan su sensación de estancamiento: a su hermana le toca un crucero, una pareja de amigos planea adoptar un hijo... Todo llega a su clímax en una reunión de amigos en una casa de la Costa Brava, a la que también asiste un famoso presentador de televisión.

Desgraciado en el amor, Salvador se refugia entre sus amigos, porque ya se sabe que los chulos pasan pero las hermanas quedan.

Comentaris

Cesc Sales ha dit…
Les germanes moltes vegades son com les estrelles, no sempre les veus però sempre saps que hi son
Striper ha dit…
Com dius una historia que pot ser molt real.
Nyc ha dit…
Lo tengo en lista de espera, como tantos otros. A ver si alguna vez me pongo al día...
Lisebe ha dit…
Sembla interesant, ho poso a la llista que ja comença a ser una mica grandeta.
miquelangel ha dit…
Intentaré cercar-lo o comprar-lo per internet, ja que m'agrada el còmic i sabia de la seva existència.
És cert que en tombar els 40 ens convertim una miqueta en invisibles, però també ens toca lluitar per evitar-ho.
Segur que sempre podem fer coses per això.
I va molt bé pendre la vida amb una miqueta d'humor.
Met ha dit…
La crisi dels 40 no distingeix de sexes...
Josep Anònim ha dit…
Però quina importància tenen els anys ? Saber quantes voltes donem al voltant del sol ? A mi m' encanta fer anys ; cada vegada em torno més descarat .

Veureu , un exemple ; jo tinc dues prostitutes de luxe dins de la família ; o sugui , més ben dit , Cortesanes . I de les que ens han sortit molt cares .
Tothom pensava el mateix i ningú s' atrevia a dir-ho en veu alta , i un dia ja cansat de veure tanta el.lipsis dialèctica a taula vaig ser el primer en dir que la regularització i legalització de la prostitució ens era quelcom molt convenient a casa , que així solucionariem l' espinós assumpte de la tia i la seva filla ( d' anterior matrimoni ) .

Hauríeu d' haver vist el color de cera del Rams de la cara dels meus pares i germans !

Nois , no hi ha com fer quaranta anys per veure la vida i la família desde darrera de la barrera .
Jordi ha dit…
bona recomanació, me'l compro segur perquè hom s'hi pot sentir identificat independentment del detall edat. Això de la catarsis ven molt, tant busquem el nostre punt d'inflexió.
Met ha dit…
Josep Antoni, estic amb tu... els anys ens ajuden a relativitzar el món.

No meu comentari anava pel protagonista del còmic al qui sembla que això de fer anys l'angoixa...