dimecres, 2 de desembre de 2009

Ritmes

Darrerament vaig de bòlit a la feina, no tinc temps per res i quan me n'adono ja és hora de plegar, agafar el cotxe i corrents cap a la universitat i corrents cap a casa, sopar, dormir i sant tornem-hi. El cap de setmana és l'únic moment en que em puc relaxar però no gaire perquè s'ha de fer "dissabte", comprar, etc. i també m'agrada sortir amb els amics.

Estic una mica cansat d'aquest ritme de vida, m'agradaria tenir més temps per mi, més temps per perdre.

A vegades penso que seria feliç si em pogués retirar a un castell amb vistes al mar, posar un escriptori antic de fusta noble davant d'una finestra i escriure mirant com les onades trenquen a les roques en un dia fred i gris de tempesta al costat d'una calenta llar de foc.


L'Escala. Photo by Deric

15 comentaris:

XeXu ha dit...

Home, són èpoques. En realitat has triat tu tenir el temps tan ocupat, i quan et falti alguna de les coses la trobaràs a faltar. Això sí, el ritme és alt, i sense estones per a un mateix es fa força dur.

Sufur ha dit...

Yo siempre he tenido la fantasía de pasar una temporada en un faro solitario... Pero igual me aburriría pasado un tiempo. Salvo que tuviera buena compañía...

Striper ha dit...

Segur que algun dia podras fer rrealitat el teu desig.

Marta ha dit...

Deric
temps al temps...vigila que els somnis no es façin realitat.Me pido"ama de llaves"(molesto poquet...., jajajaja).
petons, sempre.

Josep Anònim . ha dit...

El problema és que ens han venut que tenim una bona qualitat de vida . Però no , no la tenim . Tenim cotxe , feina , casa , cal.lefacció , possibilitat de "viatjar" ( un altre concepte qüestionable que per si sol mereix un post ) ,amics , coneguts i saludats , etzètera .
Però Fric , ens manca temps . Ens manca una hora al dia per a nosaltres , per a estar sols , amb la nostra solitud enriquidora a qui mai es pot enganyar , per què és la trobada amb un mateix , amn les nostres pors , miseries i alegries .
Ja fa molt de temps que em vaig adonar que tinc una feina que molta gent m' enveja , però que m' ha negat tota possibilitat de mantindre certa vida privada estable , parella , i horaris compatibles amb els de les amistatds .
Tinc qualitat de vida ? La resposta , per a mi , és que no . Vaig neguitós tot el dia , tinc insomni i quan dormo la nit em passa volant .
Total , m' incloc en el grup del PR .

PRivilegiat per tindre un negoci tant maco com el meu .

PRingat per per pencar més que tota la classe obrera d' aquest pais .

PRincesa segons la meva cosina . . . . . .

Solucions ? Magre , molt magre . És de difícil arranjar . Jo començaria per posar ordre i concert als horaris laborals d' aquest país ; treballar a les 8 i a les 5 de la tarda tots a casa . Qui té una bona vida privada , té una bona vida laboral . Us recomano al llibre de l' Ignacio Buqueras Bach , sobre aquest assumpte . Posa el pel de gallina veure el que ens estem perdent , i les conseqüències .

Josep Anònim ha dit...

Un darrer apunt sobre l' assumpte de la qüalidat de les nostres vides .
La cosa no és d' ara , sinó que ve de lluny .
Al segle XVII , de Descartes , que vivia a Holanda en la més extrema senzillesa , que no misèria , la reina Cristina de Suècia va dir "El senyor Descartes él el més feliç de tots els homes , i la seva condició em sembla digna d' enveja" .

Bé , disculpeu-me altre cop els meus extranys pensaments , típics d' una persona solitària i lleugerament anònima i associal .

Per cert que les Lectures d' aquesta setmana dieun que la Belén Esteban s' ha operat el nas . No ho trobeu divertidíssim ? Ho pot fer per què està carregada de diners , i els diners , són temps , petits plaers , petits privilegis , fama . . . . . . . .

Anònim ha dit...

No t`extresis tan ,relaxar una mica i de tan en tan pensa en aquet paisatge tan bonic,que ja vindran temps millors.

Agafau en calma.

George Guinness ha dit...

"A vegades penso que seria feliç si em pogués retirar a un castell amb vistes al mar, posar un escriptori antic de fusta noble davant d'una finestra i escriure mirant com les onades trenquen a les roques en un dia fred i gris de tempesta al costat d'una calenta llar de foc."

Has descrit la il·lusió de la meva vida, Deric, de cap a peus. Només hi afegiria el detall de la copa de bon conyac (francès) o de bon whiskey (irlandès), i el quadre seria perfecte.

kweilan ha dit...

Un somni que de vegades també el compartiria encara que fos per poc temps.

Àlex ha dit...

Ah!, i qui no ha tingut alguna vegada pensaments de deixar-ho tot?, d'abandonar feines i fills?, amics i amants?... i començar de zero allà, on cadascú de nosaltres creu que hi ha el Paradís i la promesa de la redempció...??
Salut !!

estrip ha dit...

si no vols pols no vagis a l'era diuen... :)
com diu en Xexu són èpoques, hi ha moments en que hem de prémer les dents, que ja vindran dies de tornar a Menorca!

Deric ha dit...

XeXu, no l'he triat jo tenir-lo tan ocupat, m'ha vingut una mica imposat (coses de la feina)

SUFUR, has leido La piel fria? Se te quitaran las ganas de ir al faro.

STRIPER, espero

MARTA, hi ha somnis que és millor que no es compleixin, aquest sí.

JOSEP, el temps s'estira i si ets capaç d'administrar-lo, pots tenir temps per tot. Ni cas a la teva cosina, que ja sabem com és.

ANÒNIM, no et preocupis, també sé relaxar-me. Fins diumenge!

GEORGE! Jo em decanto més per una copa de vi negre.

KWEILAN, per què per poc temps? t'avorriries?

ALEX, jo ara no estic pensant en deixar-ho tot, però sí que algun cop m'ha passat pel cap. Ara en faré una entrada sobre això.

ESTRIP, era Eivissa, però sí, tot són èpoques.

Belén ha dit...

Dímelo a mi... me invitarás al castillo?

;)

Besicos

Joana ha dit...

Aquest post per a mi també és un somni. Casi una necessitat vital. M'hi he d'afanyar en tot cas perquè el temps passa volant.
Penso en Pla quan escribia davant un finestral veien el mar de Cadaqués i anar passant les hores...com bé deia ell, veure passar la vida per sota el balcó :)
Bona nit déric!

bajoqueta ha dit...

La vida té èpoques, quan no tenim temps en queixem, quan en tenim molt de lliure també... sempre volem lo que no tenim.

Això del castell pinta molt i molt bé :)