dilluns, 14 de desembre de 2009

Neu i cafè



M'agrada quan els dies es fan curts, fa fred i t'has d'abrigar. M'agrada sortir al carrer amb la bufanda ben lligada al coll, els guants posats i unes bones sabates que m'escalfin els peus.

Recordo ciutats com Amsterdam o Londres o París on passejar pels carrers nevats és tota una aventura gens perillosa. On, tot i ser hivern, pots seure en una terrassa a migdia per aprofitar el poc sol que faci o entrar a la cafeteria per escalfar-te bé si no fa sol.

Recordo una d'aquestes cafeteries a Amsterdam. Feia cantonada entre dos carrers estrets, prop d'un canal. Era tota de fusta, amb taules de marbre i cadires antigues de fusta, amb les parets plenes de quadres de vius colors i bicicletes aparcades a cada costat de la doble porta. Vaig demanar un cafè amb llet que em va fer entrar en calor. La concurrència era jove i tenien converses animades, alguns consultaven el seu portàtil, d'altres llegien o com jo, miraven el carrer a l'escalfor del local. Em vaig sentir bé, vaig sentir que formava part d'aquell lloc agradable i càlid.

11 comentaris:

Joana ha dit...

A mi també m'agrada el fred. M'has fet pensar en un febrer que vaig anar a Brusel.les i va nevar i feia una raspa...bufff. Era un gust entrar a qualsevol cafeteria!
No sé les capes que portava :)

Lansbury ha dit...

Que calid es ise sentiment t'han agradable.
Besets

Belén ha dit...

Las cafeterías de Amterdam son muy confortables, yo también las recuerdo así....

Besicos

Striper ha dit...

Tal com ho descrius debia ser com un troçet de paradis.

Cesc ha dit...

Qui pogués anar un dia d'aquests a Amserdarm! Fa tant anys que hi vaig anar que quasi no me'n recordo...

Bargalloneta ha dit...

A mi també em va agradar molt Amsterdamt i reconec que jo sóc de fred.... m'encanten els dies en que m'he d'abrigar molt!

Sufur ha dit...

Es una cosa que echo mucho de menos, al menos en estas tierras bárbaras: las cafeterías acogedoras, cálidas y jóvenes. Aquí en Santander solo hay dos tipos de locales: o cafeterías de viejas o bares de copas... ningún sitio agradable y un poco variopinto donde refugiarse en invierno sin tener que ver abrigos de pieles y lacas imposibles. Sigh

òscar ha dit...

amsterdam és una ciutat vital i acollidora. Penso que costaria molt ser-hi un estrany. Ara, també és veritat que jo tots els cops que hi he anat era estiu o primavera. A mi el fred em mata.

elur ha dit...

Cal que et digui que jo també disfruto d'aquests dies de fred?
Vull neu i cafè... tot i que em comformo amb pluja i te, va.
Un petonàs!

Funcionario's blog ha dit...

Pues yo voy a ser el bicho raro, y diré que a mí no me disgusta el invierno, pero me gusta mucho más el verano, porque puedo disfrutar de muchas actividades al exterior que me encantaaaaaaannnnn y que ahora no se pueden hacer.

Un saludo, Deric.

Jordi ha dit...

Maca la descripció del local. Val a dir que amb aquest fred recent estrenat he descobert que no tinc prou estufes al pis nou!! Neu fora i tu dins al costat de la llar de foc sí!!! fred dins i fora uffff.