Foto: onsortir.cat
Més d'un cop ho he dit: m'agrada Barcelona.
Dimecres havia d'anar a la ciutat per qüestions particulars i quan les vaig acabar vaig aprofitar per anar al centre a veure la il·luminació de Nadal de Barcelona, sempre tan criticada. I què voleu que us digui? Em va agradar.
Sí, potser no és Berlín ni Londres ni París però és Barcelona i no desmereix cap de les altres ciutats esmentades. Potser sí que es podria fer més i millor però sigui com sigui mai estarem contents, és l'esport nacional: criticar tot el que ve de casa i alabar tot el que ve de fora. Ho hem fet sempre.
Em van agradar especialment les Rambles amb aquelles llums que cauen com pluja i les altres que envolcallen els arbres. M'hi vaig posar al centre i vaig mirar en direcció al mar i vaig pensar que realment era un espectacle encisador: el fred, la gent passejant abrigada, la pluja de llum dels arbres, les botigues il·luminades, els turistes fent-se fotografies amb un esclat de flashos que volien fer la competència a les llums.
De galets gegants només en vaig veure un a la porta de l'Ajuntament i me'ls havia imaginat més espectaculars però de totes maneres ho vaig trobar una idea molt encertada i que m'ha despertat les ganes de menjar escudella amb galets el dia de Nadal.
Sí que he de criticar, però, el pessebre de la plaça Sant Jaume. Bé, de fet el naixement en si no, sinó la música que tenia: era música disco-bum-bum a tot drap. No és que m'agradin més les nadales (que no les suporto gaire) però una música més discreta i a un volum més baix hauria estat molt millor.
En tot cas em quedo amb els cartells lluminosos que encapçalen alguns dels carrers més importants i que diuen:
Bon Nadal; Feliz Navidad; Zorionak; Merry Christmas; Joyeux Nöel; Buon Natale i Frohe Weihnachten
Sí, potser no és Berlín ni Londres ni París però és Barcelona i no desmereix cap de les altres ciutats esmentades. Potser sí que es podria fer més i millor però sigui com sigui mai estarem contents, és l'esport nacional: criticar tot el que ve de casa i alabar tot el que ve de fora. Ho hem fet sempre.
Em van agradar especialment les Rambles amb aquelles llums que cauen com pluja i les altres que envolcallen els arbres. M'hi vaig posar al centre i vaig mirar en direcció al mar i vaig pensar que realment era un espectacle encisador: el fred, la gent passejant abrigada, la pluja de llum dels arbres, les botigues il·luminades, els turistes fent-se fotografies amb un esclat de flashos que volien fer la competència a les llums.
De galets gegants només en vaig veure un a la porta de l'Ajuntament i me'ls havia imaginat més espectaculars però de totes maneres ho vaig trobar una idea molt encertada i que m'ha despertat les ganes de menjar escudella amb galets el dia de Nadal.
Sí que he de criticar, però, el pessebre de la plaça Sant Jaume. Bé, de fet el naixement en si no, sinó la música que tenia: era música disco-bum-bum a tot drap. No és que m'agradin més les nadales (que no les suporto gaire) però una música més discreta i a un volum més baix hauria estat molt millor.
En tot cas em quedo amb els cartells lluminosos que encapçalen alguns dels carrers més importants i que diuen:
Bon Nadal; Feliz Navidad; Zorionak; Merry Christmas; Joyeux Nöel; Buon Natale i Frohe Weihnachten
Comentaris
Altres anys, la decoració nadalenca era francament patètica. No és per "esport nacional", que ho dic: és que realment era pobra i lletja com una mala cosa.
PS: Els rètols lluminosos... es veu que els era molt difícil mirar el diccionari abans de desitjar Bon Nadal en ple de llengües... La versió en alemany l'han escrita malament: "Frohe" no porta dièresi.
I el pessebre de la plaça Sant Jaume a mi m'agrada molt aquest any. La música tens raó, podria estar més en consonància...
Petons!
Ei, que t'agraeixo el teu comentari al meu relat de RC. Venint d'un escriptor com tu, és tot un elogi. Gràcies.