Com veig que amb amb la meva anterior entrada s'han aixecat algunes veus des de l'altre cara del taulell, ara parlaré des de l'altre costat.
Certament la mala educació no és exclusiva dels venedors de botigues, metges i funcionaris, etc., però si més no, ells són els que estan de cara al públic i la seva atenció hauria de ser més educada i curosa, encara que el seu sou no sigui per llençar cohets o tinguin un mal dia, jo, com a client, no en tinc cap culpa. Sort, però, que no tots són així.
Jo m'he passat molts i molts anys fent atenció directa al públic (vaig estar en una biblioteca, atenent el públic en un cinema, en una recaptació municipal, en el servei d'atenció al ciutadà, etc.) i sé de què parlo quan em refereixo a l'educació de la gent. Durant tots aquells anys sempre vaig procurar que el primer que rebés la persona que em venia fos una salutació i un somriure perquè els meus problemes s'havien de quedar a casa i no pagar-los amb el client o el ciutadà.
Però tot i així, en infinitat de vegades, vaig haver d'aguantar la impertinència, l'estupidesa i la mala llet de gent amargada o prepotent que es pensa que has d'estar al seu servei i a les seves ordres només pel fet d'estar darrera d'un taulell. I no és així. I molts cops m'havia de mossegar la llengua per no engegar-los a pastar fang perquè el impertinent o el malcarat, si rep una resposta educada, veu que no pot amb tu i, normalment, canvia la seva actitut.
El tema de l'educació és més complexe que tot això, però una salutació i un somriure no costen diners i fa que qualsevol atenció amb públic sigui més agradable. Això és com quan algú et dóna un cop al carrer o al transport públic, i no només no et demanen perdó sinó que et miren malament com si la culpa hagués estat teva.
Decididament crec que estem en un país, per norma general, de gent molt mal educada i amb una falta de respecte total pel veí.
(Demà La mala educació 3)
Jo m'he passat molts i molts anys fent atenció directa al públic (vaig estar en una biblioteca, atenent el públic en un cinema, en una recaptació municipal, en el servei d'atenció al ciutadà, etc.) i sé de què parlo quan em refereixo a l'educació de la gent. Durant tots aquells anys sempre vaig procurar que el primer que rebés la persona que em venia fos una salutació i un somriure perquè els meus problemes s'havien de quedar a casa i no pagar-los amb el client o el ciutadà.
Però tot i així, en infinitat de vegades, vaig haver d'aguantar la impertinència, l'estupidesa i la mala llet de gent amargada o prepotent que es pensa que has d'estar al seu servei i a les seves ordres només pel fet d'estar darrera d'un taulell. I no és així. I molts cops m'havia de mossegar la llengua per no engegar-los a pastar fang perquè el impertinent o el malcarat, si rep una resposta educada, veu que no pot amb tu i, normalment, canvia la seva actitut.
El tema de l'educació és més complexe que tot això, però una salutació i un somriure no costen diners i fa que qualsevol atenció amb públic sigui més agradable. Això és com quan algú et dóna un cop al carrer o al transport públic, i no només no et demanen perdó sinó que et miren malament com si la culpa hagués estat teva.
Decididament crec que estem en un país, per norma general, de gent molt mal educada i amb una falta de respecte total pel veí.
(Demà La mala educació 3)
Comentaris
Per altra banda, personalment intento mostrar educació envers qui m'està atenent, i si puc ser agradable, també.Potser algú haurà pensat que sóc un imbècil per algun comentari pressumptament graciós que he fet, però es tracta també d'una manera d'agraïment a aquella persona que es passa el dia allà darrere cobrant productes. El respecte i algun comentari agradable mai estan de més.
Però tens tota la raó, la nostra societat no es caracteritza precisament pel seu civisme.
Bon Nadal i un petó ben fort!!
Jo, els pitjors episodis que he vist, ha estat amb un client d'un restaurant. Tindria molta pasta (era famós) però una escolaritat moooolt mínima.
Muchos creen que gritando, amenazando o empreñando conseguirán más que por las buenas. Por suerte, en la India aprendí cómo tratar a esta gente.
Felices fiestas, campeón. Y feliz año 2010.
munt, jo tinc un veins que tels
trobas per l'escala i mai saludan
i con diu la Cristina cuan vaix a
una botiga i son estupis ja no
torno (será per botigas?)
BON NADAL a tots i a tú en especial