dilluns, 7 de desembre de 2009

Els homes que no estimaven...



Porto llegides més de 170 pàgines del primer llibre d'aquesta famossísima trilogia que ha entusiasmat a milions de persones i, la veritat, a mi no m'acaba d'enganxar.

Sóc raro?

A algú més no li ha fet el pes aquest llibre?


15 comentaris:

Josep Anònim ha dit...

Jo tampoc la he llegida , però diuen els seus lectors que per a enganxar-se-hi és necessari un temps convenient d' aclimatació , d' entre zero i dues centes planes . Per altra part , no m' agraden les novel.les tant extenses .
Es tot cas , m' atreveixo a recomanar-te i a recomanar-vos "Como una dama " d' Ingrid Noll , a Circe Edicions . Duescentes planes de pura malícia nòrdica , però amb una elegància formal . . . . És la història de dues vídues de classse mitja que comparteixen casa en la seva vellesa , i són molt aficionades a les til.les i infusions , amb les quals liquiden a qui els fa nosa .

Sara ha dit...

deric
Bè a la veritat es que tampoc em va entusiasmar, vaja que no m'han quedat ganas de llegir els altres dos...
petonets

Goculta ha dit...

Jo me l'estic llegint, i sincerament, no li trobo el que. Però ja que he començat... dubto que m'en llegeixi la segona part, i menys la tercera.

lisebe ha dit...

Doncs noi no ets l'unic.. a mí em va cansar tant el primer llibre que he deixat de banda els altres dos.. i vaig anar a veure la primera pel.lícula per recomanació del Jordicine , i jo seré de les poques que no acabi la trilogia..

Ara estic amb els vostres, l'ultim den Tibau i el l'ultim teu que els trobo força mes interesants que vols que et digui.

Petonets

Deric ha dit...

Josep, jo sóc de l'opinió que un llibre ha d'enganxar des de les primeres pàgines i si és des de la primera de totes, molt millor, això d'haver de llegir-te 200 perquè comenci a enganxar, no ho entenc.

Sara, Goculta, Lisebe, jo tampoc crec que passi cap els alres 2, aquest sí perquè ja el tinc començat i a no ser que m'enganxi a partir d'ara com diu el Josep, la trilogia es quedarà aquí.

Josep Anònim . ha dit...

Fric ,
l' escriptor Daniel Pennac deia que un dels drets del lector és deixar , abandonar voluntariament el llibre quan vulgui , si aquest no li aporta el que es cerca .
La vida és curta i hi ha molts altres llibres interessants per a descobrir .
Estic d' acord que no hi entris , però penso que al llibre se li ha de donar una segona oportunitat .
Llegir cent o duescentes planes per a introduïrte al llibre ( jo practico la política de la plana cent ) , al món de l' escriptor que llegeixes , forma part de l' esforç i la disciplina que com a llegidor fas per a entrar al seu món . Cada autor té el seu gènere , estil , les seves coses a dir . Bé , no se si m' explico .

Arare ha dit...

A mi em va agradar molt Deric, molt més que el segon i el tercer. Però m'hi vaig enganxar a partir de les 100 i escaig (no sabria dir-te quina exactament)... després... em va enganxar del tot i ja no el vaig poder deixar, tot i que sabia molt bé el que estava llegint, que no deixa de ser una novel·la d'acció.

Ferran ha dit...

A mi me n'ha fet tan poc, que ni me l'he llegit.

jordicine ha dit...

Jo he llegit la trilogia i m'ha semblat addictiva. M'ho he passat molt bé. És veritat que tothom té dret a deixar un llibre quan vulgui (només faltaria!), però penso que per poder valorar un llibre s'ha de llegir sencer. Aquesta és la meva modesta opinió. A mi les 200 primeres pàgines del llibre també em van costar, però crec que ha valgut la pena tragar-se tots aquells noms suecs. Penso que la trilogia és del millor que s'ha escrit darrerament de novel·la negre. I he llegit Mankell, Connelly, Vázquez Montalbán, Assa Larsson... No ho sé. Aquest Stieg tenia alguna cosa especial. Estic segur que si no s'hagués venut tant, si no se n'hagués parlat tant... t'hauria agradat més. Jo els vaig llegir al començament, recomanat per en Martí Gironell, quan encara ningú en sabia res i em va entusiasmar. Una abraçada, Deric.

*Les pelis són horroroses, això sí.

elur ha dit...

diria que no vaig passar de les primeres 10 pàgines, quin avorriment! i mira que havia vist que la mare els devorava, però noi, a mi no em va enganxar i no vaig pas tenir tanta paciència com tu ;)

kweilan ha dit...

Em vaig enganxar al llibre més endavant i de fet, el que més m'ha agradat amb diferència és el 3r.

Striper ha dit...

Si un llibre no enganxa un no te per que sxer raro , molta gent ho ha llegit per que era un llibre mediatic.

Cesc ha dit...

Jo vaig passar directament a les pel.lícules. Estan força bé...

Belén ha dit...

No eres raro, es que saber leer...

Besicos

estrip ha dit...

Jo no vaig passar del títol. És que no m'enganxava tampoc!