dijous, 17 de desembre de 2009

Dietari 96



La gran tragèdia de la vida no és assolir la meta fixada, és més aviat no tenir cap meta que assolir.

B.E.Mays

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Aquesta també és bona, però em sembla que li deu faltat un 'no' abans de 'assolir', oi?

lisebe ha dit...

la vida em sembla que no es una tragedia en el meu paré penso que es un regal que em de gaudir fins que s'acabi...(el meu pare)

Marta ha dit...

Deric
Es que crec que la vida va per etapas, i en cada una d'ellas vas assolin petitas metas.
La vida no es una carrera de fons ni de velocitat, es una cursa d'ostlacles(obstáculos), i relleus.
Una sugerencia: per Deu cambia la foto de perfil, que cada vegada que la veig me ve ferd de peus, jajajaja.
petonicos, sempre

Rita ha dit...

Crec que t'entenc i hi estic d'acord.

Si es té una fita i no s'aconsegueix pot ser molt lamentable, però no tenir-ne cap, en tota una vida, ha de ser una tragèdia, com bé dius.
Petons!

Striper ha dit...

Molt cert no tenir loc d'arribada ni objectious et fa rodola i donar voltes.

Met ha dit...

Cal tenir un objectiu cap on encarar la vida. Posar el sentit de la nostra existència.

Funcionario's blog ha dit...

No sé qué decirte, la verdad. A veces es peor conseguir lo que te propones, porque no es para nada lo que esperabas.

Ferran ha dit...

Reprenc la pregunta d'en XeXu; aquí falta un 'no', no?

És bona, però.