dimecres, 16 de desembre de 2009

Dietari 95



El primer càstig del culpable és que la seva consciència el jutja i no l'absol mai.

Juvenal

9 comentaris:

Marta ha dit...

Deric
hi ha gent que no en te de conciència.
Pensant(a vegades dubte de que façin us de la raò), que estant per sobre del bè i del mal.
Petonets, sempre

XeXu ha dit...

Quina frase més certa! Però no creus que hi ha alguns culpables que mai no tenen càrrecs de consciència? De vegades m'ho sembla.

Rita ha dit...

Alguna vegada que he fet alguna cosa que no ha estat prou bé, he pogut notar, sentir, la meva consciència i sempre he pensat com s'ho fan els que fan malifetes de veritat. I la resposta és que o no en tenen, o s'han tornat sords, insensibles a ella.

El primer càstig, i únic diria, del culpable és que l'enxampin.
Bona nit!

Sufur ha dit...

En esto, la vida también está desequilibrada: hay mala gente sin conciencia, y buena gente con una conciencia tan hiperdesarrollada que no les deja vivir...

Arare ha dit...

estic amb Sufur... i ´s que hi ha com un desequilibri, oi?

Funcionario's blog ha dit...

Tienes razón. Podemos engañar a todo el mundo menos a nosotros mismos.

jordicine ha dit...

Una gran sentència! Una abraçada, DERIC.

Déjà vie ha dit...

diria...q no tots son aixi!!!

Met ha dit...

El problema apareix quan la mateixa consciència jutja i condemna actes dels que no som conscients d'ahver fet (o haver-nos equivocat). :(