De llibres i films



L'altre dia vaig anar a veure L'elegància de l'eriçó, bé, de fet vaig anar al cinema sense saber què veure i ens vam decidir per aquesta perquè semblava la millor opció de la cartellera.

Fa temps que em vaig llegir el llibre i la veritat és que no em va entusiasmar especialment així que vaig entrar una mica escèptic, a més havia sentit alguna crítica no massa bona de la pel·lícula (encara que no faig gaire cas de les crítiques). Quan va començar em va avorrir mortalment i la nena es fa encara més odiosa que en el llibre, per sort quan apareix la portera i el senyor Ozú la cosa canvia i es fa més amena i interessant i arriba al final deixant-te més bon gust de boca.

En definitiva, és una adaptació bastant bona tot i que, naturalment, es queden molts personatges i situacions pel camí però les pel·lícules basades en llibres crec que s'han de mirar amb certa distància de l'original perquè són llenguatges diferents i mai trobarem una adaptació 100% fidel, però sí que han de saber captar l'essència i crec que en aquest cas així és.



Finalment m'he acabat Els homes que no estimaven les dones. Realment es llegeix bé, tot i els difícils noms suecs, i enganxa com qualsevol best-seller, però d'aquí a l'entusiasme que ha desfermat i que he sentit per tot arreu, no.

Si més no, jo no el veig i no sé si em decidiré a llegir la segona part (que tinc a la tauleta de nit a l'espera del seu torn), abans tinc altres propostes molt més interessants.

No dubto que potser, en aquest cas, el raro sóc jo... o qui té uns gustos especials.

Una cosa semblant em va passar amb El Codi Da Vinci, després de tant entusiasme general, quan el vaig llegir, em va semblar un llibre bastant mal escrit i avorrit en extrem, en aquell cas em va agradar més la pel·lícula perquè, al menys, veia l'Audrey Tautou a qui li tinc certa admiració.

Comentaris

Striper ha dit…
Potser caldra arribar amb la pelicula començada. bon diumenge
Rita ha dit…
Això de les lectures és tan personal... A mi llegir L'elegància de l'eriçó, em va agradar molt, la peli no l'he vista, però en tinc intenció.

Els homes que no estimaven les dones, la meva primera lectura de best-sellers i de novel·la policíaca, em va agradar i, sobretot, enganxar i vaig haver de seguir amb els altres. Les pelis no les he vistes i no sé si ho faré.

Ara he llegit Mort a Istanbul, de Petros Màrkaris, perquè me la van recomanar molt com a novel·la policíaca i m'ha agradat fins al final, massa previsible, però no m'ha entusiasmat.
Bones festes i petons, Deric!
Goculta ha dit…
Jo també he acabat el del Larsson, i he de dir que el final perd bastant un cop resolt el misteri.
nimue ha dit…
a mi el llibre de l'eriçó em va semblar inaguantable però tot i així tinc curiositat per veure la pel·li (perquè m'han dit que no s'assembla massa al llibre...) Larsson em fa una mica de mandra. No m'agraden les novel·les policiaques i crec que no el llegiré, almenys a curt termini.
Nyc ha dit…
Al principio de trabajar en la librería me entró curiosidad por leer algunos de los best sellers de la época (hace ya algún tiempo de esto) y me decepcionaron bastante. Ahora me he acostumbrado a escuchar las razones por las que a la gente dicen gustarles tal o cual libro y, normalmente, me convencen de que no hay que leerlos...
Josep Anònim ha dit…
Llegeix "La perra de Alejandría" , de Pilar Pedraza , a Valdemar .
Montse ha dit…
aix, tant que em va agradar a mi, l'herissó (tant el llibre com la peli) és el que diu la Rita... és molt personal!