divendres, 11 de desembre de 2009

Cinema en català


Foto Google

Reflexions entorn a la llei de cinema català:

De debò és tan greu que hi hagi la meitat de pel·lícules en català a la cartellera?
No és molt ridícula la quota del 8%?
S'han d'establir quotes per defensar el que és un dret reconegut a la Constitució?
Què prima més als exhibidors catalans, els diners o la cultura?
El cinema en català ha de ficar-se en un gueto com volen els exhibidors?
De debò perjudicarà al sector que hi hagi pel·lícules en català?
Per què la gent no va a veure cinema català?
Per què la gent no va a veure cinema en català?
No serà, senyors exhibidors, que no se'ns dóna l'oportunitat?
Què passarà si un dia decideixen no doblar mai més cap pel·lícula i totes s'exhibeixen en versió original subtitulada?
No va sent hora que el cinema també estigui normalitzat? (A ningú l'escandalitza que es publiqui un llibre en català i al mateix temps en castellà)
No va sent hora poguem viure en català a Catalunya?
Haurem de fer un referèndum també per això o quan ens toquen la butxaca ens passem el català pel forro?

Jo no vull cinema en català, jo vull cinema en versió original subtitulat al català i vull cinema català ben fet i entretingut.

6 comentaris:

George Guinness ha dit...

"Què prima més als exhibidors catalans, els diners o la cultura?"

Ehem:

Home, que no ho saps?
Quina pregunta més tonta:
arròs amb fesols i naps!


(Fragment d'un poema de Teodoro Llorente)

"Jo no vull cinema en català, jo vull cinema en versió original subtitulat al català i vull cinema català ben fet i entretingut."

Doncs, em penso que els exhibidors no s'hi arriscaran amb les VO: és un gust minoritari (la immensa majoria de la gent veu el cinema com un espectacle, com una diversió, no com un esdeveniment cultural).

És a dir, si som realistes, la portem clara (o negra, segons es miri).

Striper ha dit...

Jo ytambé vull cinema en Catala, pero es la manera no fa ja temps queestidria que haver plantejat la normalització, hi hia tan public disposat anar a veure Cinema en Catala, pensda en l'area metropolitana de Barcelona i Barcelona.

Arare ha dit...

a mi el que em fot és que en aquest país tot hagi d'anar a cop de llei (que és quasi com dir a cop de garrot)

coi, no hi ha dret que sempre haguem d'anar pidolant el que ens pertoca, els catalans!!!

d'altra banda, tant de bo pogués entendre les pelis en versió original, però com que no és així, no penso que sigui tan difícil subtitular-les en català, en castellà, en gallec, en basc o en el que faci falta...

estrip ha dit...

jo també vull cinema en versió original i subtitulat en català. Això no és tant car com el doblatge, no tenen excusa!

Ferran ha dit...

M'apunto al carro de la VOSC; el doblat no m'agrada gens, però és obvia que si n'hi ha d'haver, n'hi ha d'haver per igual en català i castellà. Fa mandra haver d'estar continuament demanant el que és de justícia; deuen voler que ens en cansem.

Josep Anònim ha dit...

Jo el vull és una bona televisió pública catalana i en català . TV3 ha degenarat tant en els darrers anys . . . . que entristeix veure-la .
Els que com jo hem estat educats estimant el país , on sempre s' ha llegit en català i en castellà però amb un fort sentit també de l' autocrítica , ja no podem suportat la xarnegueria de TV3.