dimarts, 3 de novembre de 2009

Ways


Photo by Deric

Quan em pensava que havia agafat la sortida correcte de la rotonda on em trobava donant voltes, de cop i volta i per sorpresa meva, em vaig adonar que aquell no era el camí i vaig haver de fer mitja volta.

Estic cansat de girar i girar. Estic cansat de no veure la sortida per enlloc. Estic cansat de que el meu cap digui una cosa i el meu cor una altra. Estic cansat de no saber estimar. Estic cansat de saber què vull. Estic cansat d'aquest sentiment que m'esborrona l'ànima i no em deixa veure clar, de la boira instal·lada en el meu cor. Estic cansat d'estar perdut. Estic cansat d'estar cansat.

14 anys de camí conjunt són molts i es fa difícil, molt difícil, de deixar-los enrere sobretot quan encara queda una certa estimació. És molt difícil esborrar tots aquells anys, totes aquelles experiències, alegries i tristeses, i no dubtar i voler que les coses haguessin anat diferent. És molt difícil tancar una etapa quan sents que ja està tancada però t'hi resisteixes a fer-ho i no saps per què.

M'agradaria tenir una bareta màgica o una fada madrina que em digués què he de fer, però això , de moment, no existeix, i mentrestant, jo continuaré perdut.



15 comentaris:

jordicine ha dit...

Doncs trobat ràpid. I si la vareta existeix.. me la deixes uns dies? Una abraçada.

Sufur ha dit...

Vaya... creo que voy entendiendo mejor tu estado de ánimo, el cansancio, la sensación de estar perdido. Sólo puedo decirte que a veces, cuando te pierdes en la carretera, de repente puedes encontrarte con un paisaje bello y desconocido en el que merece la pena pararse un rato y admirar las vistas. Espero que te pase algo de ese tipo. Un abrazo

elur ha dit...

Deric... no sé què dir-te, tan de bo pogués donar-te una sol·lució, fer petar els dits i tatxàn!, però no, només puc dir-te que em sap greu la teva tristesa i deixar-te tantes abraçades com facin falta.

Marta ha dit...

Deric
aquella tartana que veus darrera teu en las rotondas, soc jo.
Entenc molt bè la sensacio que descrius, i es molt dificil trobar el cami correcte, a mes mai sabras si el que agafas sera el correcte, pro sempre es millor que no fer res.
Tu que pots, fes-ho.
petonets

SM ha dit...

No es poden donar consells des de fora de la rotonda. Com a molt, donar ànims. Sort amb les sortides que trïis en el futur.

Nyc ha dit...

Pues bien que lo siento, Deric.
Nada de lo que pueda decir va a servirte, porque nadie escarmienta en cabeza ajena, y lo que a cada uno le ha podido servir para solucionarlo a ti te puede sonar a chino...
Pero eso sí, el vértigo se pasa, así que paciencia.
Un abrazo.

Met ha dit...

Sempre dol quan allò que agrada i ha funcionat durant molts anys s'acaba.

Però crec que és millor acabar amb les coses quan funcionen i es comença a veure que el model s'esgota que no pas deixar que esllangueixi per ella mateixa, perquè aleshores el regust que et deixarà quan hi pensis d'aquí un temps seria negatiu.

No queda més remei que seguir endavant... i a vegades cal agafar un camí pedregós que no una autopista perfectament asfaltada...costa més, però la satisfacció d'haver arribat a un punt per un mateix és màxima.

Ànims! I si trobes la vareta GPS me la passes també!

XeXu ha dit...

Aquest post no l'hauria de comentar, ni tant sols l'hauria d'haver acabat de llegir. M'hi sento tan identificat, tret dels 14 anys, que em fa molt mal, me'l sento molt proper. Em sap greu, però no puc ajudar-te, ni tant sols puc donar-te frases d'ànim. Espero que la cosa canvi aviat, que trobis un bon camí. Sort.

Josep ( abans Anònim ) ha dit...

No hi ha vareta màgica que et faci de panacea ; sols ens resta acceptar que l' amor , com un bon perfum , s' evapora .
Ni busquis sortides de la rotonda , perquè vagis allà on vagis , decideixis el que decideixis fer , sempre estaràs allà mateix , aturat en punt mort , que ets tu , que sóc també jo , que és aquell de més enllà que també ha deixat un port enrere .

Disculpa la duresa , però la cosa és així .

Estic en una situació molt i molt semblant a la teva , i el patiment és enorme . Ningú ens pot ajudar . Estem sols . Podem dissimular la nostra tristesa en públic però sabem amb quin horror vivim aquest tràngol .

Però no oblidis que amb el temps , les sortides van apareixent ; un dia sortiràs , coneixeràs una persona , t' atreurà el seu perfum i la seva mirada , t' agradarà la seva camisa ; fins i tot , li aguantaràs una mirada . Recordes el que un dia et vaig dir ? El drama de l' amor , no és la mort ni la desaparició ; és la indiferència en que tot acaba quan apareix una alternativa .
Un petó . T' aprecio malgrat el poc contacte mantingut .

Joana ha dit...

Déric,
És dur aquest post...
Dilluns et donaré una abraçada! si m'ho permets :)

Anònim ha dit...

Hola,hace muy poco tiempo que sigo tu blog,pero hoy me has dejado muy impresionado, no quisiera darte ningun consejo,solo decirte que esa boira que se ha instalado en tu corazón y que no te deja ver claros tus sentimientos se vaya pronto y te saque de tu tristeza, que por lo que puedo observar es mucha y piensa que nuestro camino a veces es dificil,pero dificil porque nosotros lo hacemos así,ya que hacemos servir más la cabeza que el corazón.
Quisiera también tener en mi mano esa "bareta magica" para poder ayudarte y decirte sin equivocarme que camino tomar,pero como es imposible te deseo que tomes el que tomes sea el más feliz para tí
y no digas que no sabes "estimar" pues se ve que todo te pasa por el contrario de lo que tu piensas.
Quisiera desearte todos mis más buenos deseo y te mando un abrazo desde la distancia.

marc ha dit...

Com diu l'SM, xungo això de donar consells des de fora de la rotonda. De vegades els "urbanos" no fan res sinó empitjorar les coses.

Però... no cal esborrar les experiènccies passades tot i que faci mal recordar-les. El dolor s'esfumarà i serà bonic reviure-les a la memòria.

Una abraçada!

Ferran ha dit...

Alguna carretera m'ha portat fins a la teva rotonda, quan fa dies que no circulava per la catosfera. Lamento llegir que el teu vehicle continua donant voltes, sense trobar el nord; entenc el teu cansament, i el comparteixo. Sé que això no ajuda, però potser les penes compartides ho són un pelet menys.

No sé com trobar el camí, no puc ajudar-te, malauradament. Només sé que hem de continuar circulant, prement l'accelerador, i confiar i creure que més aviat que tard trobarem el senyal que ens torni a posar en la pista correcta.

Una abraçada, Deric, i ànims.

bajoqueta ha dit...

Jo et parlaria de 12, i al final no hi ha vareta però sí moltes noves experiències :)

Una abraçada!

bomtorpof ha dit...

Donant tombs pel cony (dit simbólicament) de l'internet he arribat aquí. Perquè vegis la tonteria he començat per la pàgina del diari As. Aprofitant que aquest post ja té alguns dies i per tant ja ha perdut la força de l'inmediat, com som...,total 13 dies i un post perd vigència! dons puc fer dos coses: donar-te un consell erroni i també puc no fer-ho. La teva lectura decidirà. El consell: Atès què et trobes en una rotonda, rodona, girola o com es digui..., surt per on l'instint et cridi. El pitjor que pot passar és que t'equivoquis. Si és el cas, tampoc et preocupis massa, en la nostra espècie es un tret força usual...Bon Viatge!