Sèquia Monar, Salt. Photo by Deric
Fa dies escrivia aquí que em trobava dins d'una rotonda donant voltes i més voltes, i ja estava ben marejat. Finalment vaig decidir sortir-ne perquè ja n'hi havia prou de donar voltes. Potser no vaig prendre el camí adequat, no ho sé, segurament no ho sabré mai, però vaig agafar el que creia que era millor per mi i per la gent que tenia al meu voltant que també la tenia ben marejada.
Des d'aquell dia em sento molt més tranquil, relaxat i amb ganes de tirar endavant, d'encetar nous projectes i reptes, de buscar nous camins que em portin a sentir-me bé, que em portin a fer realitat alguns dels meus somnis i a viure la vida tal i com jo l'entenc (o crec entendre). Encertat o no, sento que he de continuar per aquí.
Se m'han obert algunes perspectives interessants, com la publicació d'un nou llibre que serà tot un trencament al que he fet fins ara, un trencament que sé que molta gent no entendrà però que em fa molta il·lusió.
També ha comportat un canvi de look que no sé fins quan durarà i que m'ha fet pujar una mica l'autoestima (ja va sent hora que m'estimi una mica més a mi mateix) i que cregui una mica més en les meves possibilitats.
Tinc ganes de mirar en positiu i allunyar, d'un cop per tots, el negativisme de la meva vida.
Des d'aquell dia em sento molt més tranquil, relaxat i amb ganes de tirar endavant, d'encetar nous projectes i reptes, de buscar nous camins que em portin a sentir-me bé, que em portin a fer realitat alguns dels meus somnis i a viure la vida tal i com jo l'entenc (o crec entendre). Encertat o no, sento que he de continuar per aquí.
Se m'han obert algunes perspectives interessants, com la publicació d'un nou llibre que serà tot un trencament al que he fet fins ara, un trencament que sé que molta gent no entendrà però que em fa molta il·lusió.
També ha comportat un canvi de look que no sé fins quan durarà i que m'ha fet pujar una mica l'autoestima (ja va sent hora que m'estimi una mica més a mi mateix) i que cregui una mica més en les meves possibilitats.
Tinc ganes de mirar en positiu i allunyar, d'un cop per tots, el negativisme de la meva vida.
Sortir en una tanca publicitària fa pujar l'ego a qualsevol. Photo by Photofunia.
Comentaris
Una abraçada sincera Deric, m'alegra saber que estàs més animat i que ja no dónes voltes com una baldufa. Els camins sempre es poden desfer si no són els que volíem que fossin, sempre podem tombar en la propera cruïlla.
Guapo!
Això d'estimar-se un mateix... Hi hauria d'haver una assignatura obligatòria, a l'escola, que ensenyés com aconseguir-ho (sense passar-se, clar). La manca d'autoestima és terrible :-(
Bona ruta!
Això de les rotondes em sona una mica i m'alegre molt que per fi hages trobat la manera de sortir de la roda i trobar el teu caminet. Espere notícies del nou llibre!!!!!!!
sigui quina sigui la sortida o el tipus de sortida que escullis , sempre hi haurà algú que estarà d' acord amb la teva el.lecció o que la desaprovarà .
És important que posis les cartes sobre la taula , sense amagar res a ningú , perque amagar és enganyar i jugar amb el altres . Sigues net , clar , generós i indulgent ; no facis retrets , no porten a res em moments com aquests : és el mínim moralment exigible , tant per tu com per els altres .
És bo que hagis escollit
Una abraçada ,
J.
PERO LOS NUESTRO ES PASAR ,
PASAR HACIENDO CAMINOS ,
CAMINOS HACIA LA MAR .
Proverbios y Cantares XLIV.
Antonio Machado .
m'alegra molt que hagis deixat de voltar per la rotonda, això vol dir que estàs trobant el que buscaves (o al menys comences a trobar-ho).
Ànims amb el teu nou llibre.
Una abraçada.
continues guapo-reguapo, que consti a les actes!!!!
he dit.
El camí pinta be i l'autoestima és la punta de la piràmide de les necessitats de Maslow, per alguna cosa serà.
Tothom ho diu, ets guapo, i ara ho estas mes.
;)
Besicos
Me alegro un montón de que sientas mejor y espero pronto noticias sobre el nuevo libro.
pujat l'autoestima i estimat una mica més!!!
ànims!!!!!
Y... ¿para cuando una foto que atestigue ese cambio de look? :-)
besitos
Àlex
Ah! Saps, jo et trobo molt guapu! :-)
Petons!
I després.. a caminar, encara que t'equivoquis de camí... el pitjor és quedar-se quiet. Un canvi de look exterioritza els canvis interns... Jo crec que ja vas pel bon camí!