dissabte, 28 de novembre de 2009

De camins


Sèquia Monar, Salt. Photo by Deric

Fa dies escrivia aquí que em trobava dins d'una rotonda donant voltes i més voltes, i ja estava ben marejat. Finalment vaig decidir sortir-ne perquè ja n'hi havia prou de donar voltes. Potser no vaig prendre el camí adequat, no ho sé, segurament no ho sabré mai, però vaig agafar el que creia que era millor per mi i per la gent que tenia al meu voltant que també la tenia ben marejada.

Des d'aquell dia em sento molt més tranquil, relaxat i amb ganes de tirar endavant, d'encetar nous projectes i reptes, de buscar nous camins que em portin a sentir-me bé, que em portin a fer realitat alguns dels meus somnis i a viure la vida tal i com jo l'entenc (o crec entendre). Encertat o no, sento que he de continuar per aquí.

Se m'han obert algunes perspectives interessants, com la publicació d'un nou llibre que serà tot un trencament al que he fet fins ara, un trencament que sé que molta gent no entendrà però que em fa molta il·lusió.

També ha comportat un canvi de look que no sé fins quan durarà i que m'ha fet pujar una mica l'autoestima (ja va sent hora que m'estimi una mica més a mi mateix) i que cregui una mica més en les meves possibilitats.

Tinc ganes de mirar en positiu i allunyar, d'un cop per tots, el negativisme de la meva vida.


Sortir en una tanca publicitària fa pujar l'ego a qualsevol. Photo by Photofunia.

20 comentaris:

elur ha dit...

home, jo que he vist les fotos del nou canvi de look, puc assegurar que estàs guapíssim i interessantíssim. És ben segur que no ets hetero, no? aisss... :)
Una abraçada sincera Deric, m'alegra saber que estàs més animat i que ja no dónes voltes com una baldufa. Els camins sempre es poden desfer si no són els que volíem que fossin, sempre podem tombar en la propera cruïlla.
Guapo!

Ferran ha dit...

Hehe, molt bò el muntatge de la foto :)
Això d'estimar-se un mateix... Hi hauria d'haver una assignatura obligatòria, a l'escola, que ensenyés com aconseguir-ho (sense passar-se, clar). La manca d'autoestima és terrible :-(

Bona ruta!

XeXu ha dit...

Si les coses van bé amb la sortida que vas agafar, serà que era la correcta, no? Almenys la més correcta en aquest moment. Que la cosa continuï així doncs, si serveix per anar-te estimant una miqueta més cada cop, benvingut sigui. Ja ens parlaràs dels nous projectes, a veure què és això que no s'ha d'entendre.

nimue ha dit...

jo també sóc testimoni del canvi de look i com ja t'he dit estàs guapíssim!
Això de les rotondes em sona una mica i m'alegre molt que per fi hages trobat la manera de sortir de la roda i trobar el teu caminet. Espere notícies del nou llibre!!!!!!!

Josep Anònim ha dit...

Fric ,
sigui quina sigui la sortida o el tipus de sortida que escullis , sempre hi haurà algú que estarà d' acord amb la teva el.lecció o que la desaprovarà .
És important que posis les cartes sobre la taula , sense amagar res a ningú , perque amagar és enganyar i jugar amb el altres . Sigues net , clar , generós i indulgent ; no facis retrets , no porten a res em moments com aquests : és el mínim moralment exigible , tant per tu com per els altres .
És bo que hagis escollit
Una abraçada ,
J.

Striper ha dit...

Jo crec que ja to vaig dir que estavas molt guapo, anims que et pots menjar el mon.

Josep Anònim ha dit...

TODO PASA Y TODO QUEDA
PERO LOS NUESTRO ES PASAR ,
PASAR HACIENDO CAMINOS ,
CAMINOS HACIA LA MAR .

Proverbios y Cantares XLIV.
Antonio Machado .

Arare ha dit...

bé, què vols que digui, jo, que sempre t'he trobat guapo-reguapo? no t'he vist amb el new look, però és que és igual, no?

m'alegra molt que hagis deixat de voltar per la rotonda, això vol dir que estàs trobant el que buscaves (o al menys comences a trobar-ho).

Ànims amb el teu nou llibre.

Una abraçada.

Arare ha dit...

ah, ep! és per la barba?

continues guapo-reguapo, que consti a les actes!!!!

he dit.

Jordi ha dit...

Veig que a Orient encara ets mes popular i acapares les tanques publicitaries mes grans.
El camí pinta be i l'autoestima és la punta de la piràmide de les necessitats de Maslow, per alguna cosa serà.
Tothom ho diu, ets guapo, i ara ho estas mes.

Belén ha dit...

Pero mira que eres guapo!!! y que bien te sienta estar en lo más alto de times square!

;)

Besicos

Nyc ha dit...

A veces la cuestión no está si en el camino es el correcto o no, sino en que es el que coges y ya está. Cuando pase el tiempo puedes jugar a "y si hubiera hecho lo otro", pero no dejará de ser un juego.
Me alegro un montón de que sientas mejor y espero pronto noticias sobre el nuevo libro.

Bargalloneta ha dit...

Estic amb tothom!!!
pujat l'autoestima i estimat una mica més!!!
ànims!!!!!

Sufur ha dit...

Me alegra mucho leer esto... nunca quedarse quieto, siempre seguir caminando. ¡Adelante!

Y... ¿para cuando una foto que atestigue ese cambio de look? :-)

Anònim ha dit...

estas guapo pero a mi m`agradas mes sensa barba .

besitos

jordicine ha dit...

Clar que sí. Has escollit la millor sortida. Per cert, ja tenim el llibre. Aviam què es pot fer. Una abraçada, DERIC.

Àlex ha dit...

Ben fet!! un cop vaig llegir que són les nostres pors i els nostres negativismes els que fa ens immobilitzen. Per tant, en moure't ja estàs esquinçant els negativismes.
Àlex

Rita ha dit...

Deric, deixar la rotonda i agafar un camí ja és molt important. I segur que ets prou intuïtiu per triar el que més et convé ara mateix. Celebro que hagis fet aquest pas. Felicitats!

Ah! Saps, jo et trobo molt guapu! :-)
Petons!

Met ha dit...

El primer que cal per remuntar és adonar-se que un no està satisfet amb la situació en què està.

I després.. a caminar, encara que t'equivoquis de camí... el pitjor és quedar-se quiet. Un canvi de look exterioritza els canvis interns... Jo crec que ja vas pel bon camí!

Anònim ha dit...

CREO QUE NO DEBEN CONFUDIRSE LA AUTOESTIMA , MUY LEGITIMA, CON EL EGO .