Fotoperiodisme a Perpinyà



Fins el diumenge 13 de setembre, se celebra a Perpinyà el Festival internacional de fotoperiodisme en el qual es poden veure moltes exposicions de fotografies periodístiques en diversos espais de la ciutat.

Els temes que es tracten a les fotografies són diversos però abunden més els de l’Obama i els de guerres i atemptats, és a dir, que acabes fart de veure l’Obama en totes les situacions possibles i amb el cos trasbalsat de veure tanta violència, tanta mort i tanta sang pel món.

De totes maneres val molt la pena anar a aquesta exposició per veure la ciutat de Perpinyà des d’una nova perspectiva, per veure espais normalment tancats al públic i per la qualitat de les fotografies exposades i no us podeu perdre, sobretot, l'espai Couvent des Minimes, el més gran de tots i on hi ha la més gran quantitat de fotografies.

Comentaris

Jordicine ha dit…
Crec que val la pena anar-hi. Una abraçada, DERIC.
Funcionario's blog ha dit…
Eso, y así dejamos de asociar a Perpiñán al destape y a las pelis picantes.

Muy buena exposición, sí señor.
Andrea. ha dit…
Pinta bé, llàstima que em queda un pèl lluny ara mateix...

muaks
Ferran Porta ha dit…
Aquest any passo, però he visitat el festival ben bé tres o quatre cops; realment val molt la pena, una "excusa" fantàstica per revisitar Perpinyà.

Salut.
Anònim ha dit…
Als peus del Palau del Reis de Mallorca , diu que hi havia un hort ple d' arbres fruiters . Sempre m' ha seduit Perpinyà i la seva efímera capitalitat reial. A la catedral de Sant Joan el Vell , en un racó , fosc , indigne casi , hi ha la tomba de Sanç I . Era un home prudent .
Carregat d' asma , es refugiava a la Fonolleda i allà morí sense que ningú sàpiga actualment en quin moment de la història es perd el rastre del seu cos . El sepulcre és buit . Oblidat pels catalans , pels mallorquins , i molt interessadament , pels francesos .
Anònim ha dit…
Desde el seu palau , el rei Sanç mirava el mar i la plana del Rosselló . Controlava el nord i el sud ; cercava el difícil equilibri de la mirada del fotògraf .
Era una mirada d' home solitari i mancat de salud , com una sèrie d' instantànees en blanc i negre . Només que en aquells anys , sense Kodac .
Qui ens recordarà a nosaltres ? Facebook , Twiter , ens permetràn a la xarxa la pervivència , la inmortalitat dels grans artistes ? Ansel Adams , Helmut Newton , Centelles , tots són morts , però qui els recordarà el propers segles ?
Anònim ha dit…
Ais hem pilla un poc llunt jajaj gracies de totes maneres sona molt interesant. Un bes
Striper ha dit…
Una exposicio que m'agradaria molt veure.
lisebe ha dit…
Molt bona exposició una mica lluny ara que s'han acabat vacances.. pero m'encantaría veure la exposició.

Petons Deric