dilluns, 10 d’agost de 2009

Una benedicció



Quan agafes un llibre d'un premi Nobel tens dues sensacions: o que anirà sobre un tema feixuc, o que estarà molt ben escrit i utilitzant un llenguatge molt culte. En qualsevol dels dos casos penses que costarà de llegir.

Una benedicció no és un llibre fàcil però tampoc reuneix cap de les dues sensacions ateriorment descrites. Toni Morrison fa servir dos llenguatges diferents en la novel·la: el dels esclaus, amb totes les seves deficiències lingüístiques i el de la narradora de la història. Però tots dos es llegeixen prou bé com perquè el llibre passi ràpid.

Una altra cosa és el tema: Una benedicció és un llibre de dones, un llibre que parla dels primers anys de l'esclavisme, però no només dels esclaus africans sinó també de com s'esclavitzaven els nadius americans i, fins i tot, gent blanca per motius de deutes o delictius. Parla de l'integrisme religiós dels colons del "Nou món" i dels sentiments de qui es veu privat de la llibertat i que ha de lluitar per continuar tenint el convenciment que no és un salvatge, com li diuen els Senyors, sinó un ésser humà.

En aquest sentit és un llibre dur, sense concessions, sense donar la raó a uns en detriment dels altres, sense bons i dolents, i això és el que el fa més real, més colpidor.

6 comentaris:

Ferran ha dit...

Suposo que quedo molt fatal si reconec, públicament, que no tenia ni idea que hi ha un Nobel de literatura de nom Morrison... oi?

I, a sobre, a casa d'un escriptor! Glups :(

Rita ha dit...

No he llegit mai res d'ella, tot i que quan li van donar el Nobel em van regalar La isla de los caballeros i, sincerament, per això mateix que dius, em va fer mandra i no el vaig llegir.

Potser ara m'animi.

Gràcies per la recomanació!

Deric ha dit...

Passa a les millors famílies, Ferran... ;)

Rita, prova-ho i sinó sempre ets a temps de deixar-lo.

Anònim ha dit...

dèric , em permeto recomanarte / recomanar-vos "la bendicion" , de nancy mitford . edita libros del asteroide , 2008. ironia anglo-francesa a dojo , per a qui li agradi . no té casi res a veure , a part del títol , amb aquesta altra que ens en parles . no en he llegit una , pero si l' altra . la mitford , era cosina germana de winston churchill , i cansada de la vida social i amb una educació privilegiada , es va dedicar a satiritzar-la en els seus llibres . el pare no guanyava per disgustos , pobret . una germana comunista als eua i les altres dues íntimes de hitler . com no podia escriure unes novel.les tant divertides , doncs , la nancy mitford ?
llegiu-les , amb un bon somriure als llavis .

Funcionario's blog ha dit...

Buffff!!! Temes religiosos no, gràcies!!! (Cosa que no vol dir que el llibre sigui dolent o qualsevulla altra cosa)

Anònim ha dit...

No havia llegit res de T. Morrison i he de dir que m'ha agradat "Una benedicció".
Qui només hi veu connotacions religioses, s'equivoca. La veu omniscient de la narració ens acosta a una nova terra de la qual se n'han fet amos els homes vinguts de lluny, de l'Europa miserable, i d'altres esclaus, venuts, de l'Àfrica. S'ambienta a finals del XVII... Precioses els monòlegs que ratllen la poesia i les descripcions...
Llegiu-la i se us farà curta.
Mercè