Pastís de patata i carn



La meva contribució al Sopar de les dues llunes va ser un pastís de patata i carn inspirat lliurement en la novel·la "La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey".

Com algú m'ha demanat la recepta, passo a detallar-la. Però, compte! és un gran secret transmès de generació en generació... bé, d'acord, no és cap secret ni tampoc surt en cap receptari i me'l vaig inventar sobre la marxa, però què poc costa posar-hi una mica de misteri.

En fi, que vaig bullir les patates amb sal. Quan van estar, encara en calent, les vaig aixafar amb una forquilla afegint una mica de llet, mantequilla i pebre. Mentrestant feia a la paella la carn picada amb julivert, pebre i sal, després hi vaig tirar una llauna de xampinyons (també poden ser frescos però porta més feina) tallats petits, i quan ja estava més o menys fet, hi vaig afegir una llauna de tomàquet trossejat (el tomaquet també pot ser fet per vosaltres, però si hi han llaunes fantàstiques que ens faciliten la feina, per què complicar-la més). Bé, es rectifica de sal i es deixa fent xup-xup una estona.

Quan ja tenim tot fet, en una safata de forn es posa una capa del puré de patata, després una capa de la barreja de carn picada i una altra capa de puré de patata. Es posa formatge emmental per sobre o un altre que us agradi més, una mica de mantequilla i al forn a gratinar.

Et voilà! Celui-ci est le résultat:

Comentaris

isnel ha dit…
Mmmmmm.... Ahir per dinar encara me'n vaig treure un platet de la nevera. Boníssim. ;)
gatot ha dit…
cest pas mal, mon ami... però a mi el que m'agradaria saber és com ho fas per tenir el forn tan net!
:)
Ferran Porta ha dit…
Ai, déus, que jo encara no he esmorzaaaat!!
rosa ha dit…
com tenir-lo tant net ? no estrenar-lo , ai làs .
Unknown ha dit…
Ains... No es poden llegir aquestes coses a aquesta hora. Quina ganaaa!!!
Striper ha dit…
Coi nano quina pinta!!
Eli ha dit…
Esto tiene una pinta impresionante, será cuestión de preparar uno aunque no tengamos dos lunas. :)
bajoqueta ha dit…
A l'hivern en faig vàries vegades de pastíssos així són boníssims! I a més això és sense gluten ;)
Eva ha dit…
Quina bona pinta!!!
Salut!!!
Rita ha dit…
Caram, caram... Ho tens tot tu eh! :P

Uhmmmmmmmmmmmmm Quina bona pinta que fa això!
Petons!
Andrea. ha dit…
Fa venir gana, quina pinta!!!!

Em sembla que m'animaré a fer aquesta versió...

Què passa? que els amics s'han posat d'acord per demanar el mateix???

Jo en vaig fer l'altre dia, però la carn jo la vaig fer amb ceba (que havia deixat confitar a foc lent i amb un bon raig de conyac), fins que quasi es desfaci, i no hi poso tomàquet, i en lloc de julivert pebres de colors.

muaks.
Bargalloneta ha dit…
quina pintaaaaaaaaaaaaaaa!!!
i no el pots repartir entre tots els teus amics blocaires?????
Anònim ha dit…
mmm que bona pinta mmmm
Anònim ha dit…
Bon appetit!!!
Funcionario's blog ha dit…
Oye, ¿por qué no lo trajiste a la cena blogger? Estuvo bien el menú, pero un poco magro para mi gran apetito y le hubiese hincado el diente gustosamente...

Bueno, la próxima vez será. Un abrazo y ya contarás qué tal aquella noche.
Jordicine ha dit…
Fa molt bona pinta. Una abraçada, DERIC.
Cesc Sales ha dit…
Quina bona pinta!!! M'has fet venir gana...

Salut
Sergi ha dit…
No et diré que provaré de fer-ho perquè són molt dropo a la cuina, però la veritat és que si eren iguals el gust i la presentació, devia estar per llepar-se els bigotis.
jomateixa ha dit…
mentre llegia se'm anava fent salivera... vaig a menjar alguna cosa després torno...