La nit de les dues llunes



Es creu que va ser una nit d’estiu d’un any fa molt i molt de temps, en una galàxia molt i molt llunyana que va tenir lloc la nit de les dues llunes.

Realment no es té la certesa que això ocorregués així però els relats orals ho han anat transmetent de generació en generació i la gent ja no té cap dubte que va passar de veritat. Però els estudiosos, desconfiats de mena, han investigat i no han trobat cap evidència científica.

La tradició diu que el planeta blau tenia una lluna de color gris que, amb la llum de sol es tornava de color blanc amb unes taques més fosques que tenien a les quals les van anomenar mars pel seu color gris fosc.

Doncs bé, aquella nit aquesta lluna no va estar sola, de sobte hi va aparèixer al seu costat una altra de color vermell tan gran com ella. Si més no això és el que explica una de les tribus del planeta blau que es va reunir aquella nit en un poblat situat a prop d’una base d’aterratge de naus. Després de sopar es van asseure al jardí, van mirar al cel fosc. Al principi tot semblava com qualsevol altre nit: estrelles brillant juganeres i la lluna blanca creixent quan, de sobte, com una aparició, es va anar materialitzant aquesta altra lluna vermella que es va anar fent gran i més gran i va il·luminar la nit del planeta blau d’un color vermellós càlid i agradable.

Sembla ser que van ser els únics que ho van veure perquè unes hores abans, per la televisió, havien dit que la llegenda era falsa i a ningú més li va interessar mirar el cel aquella nit d’estiu.

Però aquest desmentit havia estat una estratagema de les televisions per distreure l’atenció de la gent i que es perdessin aquest fenomen, així el van poder filmar en exclusiva només ells i el cap de setmana següent les van passar, previ pagament, per un programa del cor de màxima audiència.

La gent que estava mirant la televisió aquell cap de setmana es va enfadar tan per haver-se perdut aquell magnífic espectacle que no es repetiria en dos-cents anys, que van llençar els aparells de televisió a les escombraries.

A partir de llavors mai més hi va haver cap exclusiva a la televisió i la gent es va acostumar a mirar el cel cada any, aquella mateixa nit d'estiu, repetint el ritual de la tribu del poblat del costat de la base d'aterratge, (coneguda com la Tribu de les llunes) esperant el retorn de La nit de les dues llunes.

Comentaris

Ferran Porta ha dit…
No deu ser casualitat que hagis publicat això el dia abans del 27 d'agost de 2009, oi? En alguna banda vaig llegir (i m'ho vaig apuntar, per si un cas) que la nit de demà a divendres, Mart es veurà gran i lluminós com la Lluna. No sé si era una broma (sóc de lletres, jo ;), però com avui publiques aquest escrit...
Andrea. ha dit…
Tant de bo és pogués veure un espectacle així...
Muaks.
Robin Shilvadin ha dit…
Lamento chafaros la historia, pero uno que tiene un amigo astrofísico (que sí, que existen y no todos están completamente locos) me dio unas cuantas explicaciones que no relataré al detalle. Pero sí os dejo una entrada de su blog donde hay una imagen que vale por mil palabras.

http://svnt-dracones.blogspot.com/2009/08/mentira-cochina.html
Bargalloneta ha dit…
Doncs a mi m'agradaria que fos real!!!
seria un espectacle molt bonic de veure!
Eva ha dit…
Si que seria bonic de veure si...
Salut!!!
Funcionario's blog ha dit…
Suerte que tenemos el "Sé lo que hicisteis", que le meten un poco de caña a la telebasura.

Y lo peor de todo, como se desprende del mensaje, no es que haya gente que se gane la vida con la telebasura, sino que hay otros muchísimos que la ven, la siguen, compran revistas, hablan de ellos, etc.

Por cierto, genial la entrada. Se notan las dotes de escritor. ;-D
Belén ha dit…
Es curioso, leí que esta noche pasaba algo en ele cielo, lo se porque es el cumple de una amiga...

Ay mi poca memoria!

besicos
Anònim ha dit…
Claro dos lunas es un regalo cosmico para mi porque hoy 27 cumplo 27 :D
Hola,
jo estic d'acord amb en Ferràn, quan es veu Mart és talment una mena de "lluna" vermella...
Però m'agrada la historia com l'expliques, fins i tot m'agradaria formar part d'aquesta tribu.
Anònim ha dit…
A veure si passa...
Suposo que no deu començar GH11!!

Seria bonic!
Anònim ha dit…
benvolgut dèric ,
l' escriptor i poeta anglès robert graves , afincat a deià ,ses illes, ja parlava de la semblança i equivalència dels conteptes lluna-maternitat al seu llibre "la deessa blanca" .
cosa complicada i en la vida real , conflictiva , molt conflictiva .
ara imagineu-vos els que llegiu aquestes paraules , que aquesta nit que hi haurà tal conjunció astrològica , s' ens aparegués a tots dues mares a la cantonada . ep , que no fa ni falta que siguin lesbianes , senzillament iguals genètica , biològica , divinament.
oh , horror de los horrores !!! ni h.p. lovecraft podria arribar èsser tant pervers .
jo arrenco a còrrer com qui fuig del dimoni . no m' atura ni déu .prous problemes que he tingut amb una , sols em faltaria l' altra .
deixem-ho tal que està , com mana la natura , que adam va arribar per a compensar eva .
nimue ha dit…
Espere que almenys tindrieu un bonic cel i un bon menú! ;)
Sergi ha dit…
Un relat una mica delirant, però m'ha agradat molt. Està inspirat en això que diu el Ferran de Mart? Alguna cosa vaig sentir, però en tot cas, m'ho vaig perdre.