dimecres, 5 d’agost de 2009

Estels



Els estels són fugaços.

Travessen el cel com esperits perseguits per un enyor veritable i fugen univers enllà cap un destí que ningú no sap ni podrà esbrinar mai.

Els estels cauen.

Cauen lluny. Molt lluny. I mai podrem trobar-los.

Els estels porten desitjos.

Desitjos de futurs prometedors que mai arribaran. Desitjos d'anhels desitjats. Desitjos de desitjos que no s'aconseguiran mai.

Els estels brillen amb intensitat.

Intensitat blanca. Llum freda, impersonal. Llum càlida, acollidora.

On moren els estels?

Digues-m'ho. On moren els estels? I aniré descalç per la terra salada caminant a poc a poc, esperant trobar-lo a cada racó del camí com l'olla d'or del final de l'Arc de Sant Martí, com el Corn de l'Abundància, com el cavaller enamorat de la seva dama impossible.

Estels fugaços. Surrealistes, irreals, mentiders.

Estels! Torneu! Em deveu un desig fals.

15 comentaris:

Rita ha dit...

Quina preciositat d'escrit... Nostàlgic?
Petons!

Luthien ha dit...

Ostres!!!!

M'ha sorprès molt aquest text...
senzillament m'agrada moltíssim.

Ferran ha dit...

També jo l'he trobat molt bonic, Deric... un pèl amarg, però bonic!

"On moren els estels?", preguntes? Jo t'ho diré: els estels moren en els cors dels qui volen perseguir-los. Allà moren els estels...

Deric ha dit...

Rita, una mica sí

Luthien, gràcies

Ferran, doncs no et quedes curt, en dos línies has fet una resposta preciosa.

Eli ha dit...

Estoy de acuerdo con Ferrán, asi que ya sabes donde ir a buscar ese deseo que se te resiste.

Un beso!

Anònim ha dit...

RESPOSTA 1 .
els estels moren en l' infinita i freda indiferència de l' espai , molt més enllà de la obscura mirada de deu . sense pietat , sense plantejat-se res . sense valorar res , sense valorar allò que l' estel ha aportat al llarg del camí .
tot és "sense" , sense sentit , massa sovint .

Anònim ha dit...

obvio aquí la segona resposta , dèric .

Funcionario's blog ha dit...

Vaya, he tenido un flashback brutal con la peli Stardust (Polvo de Estrella).

Es una bonita metáfora, campeón. Supongo que "las estrellas" te refieres a "los sueños".

Belén ha dit...

Yo procuro pedir siempre deseos que sean verdaderos, aunque quien sabe donde está la realidad...

Besicos

òscar ha dit...

un post estelar, deric.

Eva ha dit...

Ei, com m´ha agradat!!!
Salut!!!

Toni ha dit...

Quin text més bonic :)

lisebe ha dit...

Tant sols paso un momento per agrairte el teu apoyo i la teva emprenta en aquests moments que estem pasant..
Gracies Deric i que tingueu unes bones vacances estimat amic

Jordi ha dit...

Les expresions boniques com el teu escrit i els estels no moren mai perque s'aferren en el record i allí vaguen eternament disparats cap a un no-res circular amomenat existència, record, univers, amor.

menta fresca ha dit...

Si el desitg era fals com pretens que et deguin res els estels?
Home presumtuós i egoiste.
Has de saber que els estels són "un moment", res més.
Per tant mal fet de malgastar la seva preséncia amb un fals desitg!
Els estels, ja hauries de saber-ho, són el que tú vols que siguin, duren el que tú vols que durin...
Aixó és el que ens fan creure o poder n'has vist algún que et resultés familiar alguna vegada?
Els estels són ara teus, demà dels camps de ségol, l'altre de les grans extensions de gel de nord, al següent dels cams d'arroç i l'altre de ...