divendres, 28 d’agost de 2009

El sopar de les dues llunes



A la Tribu de les llunes no li va importar gaire que al final la Lluna fos creixent i es pongués a quarts de dotze i que el planeta Mart fes el seu acte de presència com sempre, és a dir, petit-petit.

I no va importar perquè ells van penjar les seves dues llunes particulars del seu cel i així van poder celebrar la festa de La nit de les dues llunes amb un gran sopar ple d'amics, tots vestits de blanc, amb uns aliments cuinats amb molt d'amor; begudes de la terra; llaminadures excel·lents; deliciosa sopa de meló de barana; pastissos i rituals per recordar que estan vius i és estiu i és temps de ser feliç.

Ser feliç encara que de vegades costi, que sembli que el futur és ben negre. Però no, el futur ha de ser blanc (com els vestits de la tribu), alegre, esperançador, ha de ser un repte que ens ha d'ajudar a tirar endavant, sempre endavant...

9 comentaris:

Striper ha dit...

Doncs si sempre endavant..

zel ha dit...

Que bonic i esperançador, quina poesia que vola en aquestes paraules...

Belén ha dit...

Y si las lunas, encima, están de su parte... ;)

Besicos

Anònim ha dit...

Tot i que Mart és mes gran que la Lluna , és mes feble i la seva òrbita és una mica més el-líptica . És vermell, atreu l' atenciò , però reclama el seu temps orbital . És part del seu encant , igual que la Lluna també té el seu misteri ; és més freda i li manca escalfor i sols li veiem una cara . La Lluna ho té , però , més facil ; és satèl.lit , filla de la Terra , conectada íntimament , de la qual s' en va deslligar just als inicis de la seva existència . Per tant el seu cordó umbilical amb la Mare Terra ja és quasi inexistent . I el seu nord és més evident .
Ni la Lluna ni Mart deixen indiferents .
Una simple ullada a l' extrem de la Via Làctea on visc a prudencial distància , així m' ho demostra .

isnel ha dit...

Ai, Deric, que ens hem trepitjat... ;)

nimue ha dit...

Doncs benvingudes les dues llunes si us fa organitzar trobades tan boniques com aquesta! segur que la podeu fer cada any i quan passen molts anys recordar com va començar tot! :)

marc ha dit...

Ains... Quina enveja, manguis!!! :D

bajoqueta ha dit...

Quin sopar més bonic i més bonic encara poder trobar-se amb amics i intentar voreu tot d'un color més clar :)

XeXu ha dit...

Ara sí que veig que aquesta és una d'aquelles celebracions que surten un dia i després es mantenen entre els amics, perquè són records inesborrables.