Pensaments negatius


Cendres. Foto by Deric

De vegades tinc pensaments macabres, és a dir, penso que què passaria si el metge em digués que tinc una malaltia greu o que només em queden uns mesos de vida i com m'ho prendria, o millor, què faria.

Tiraria la casa per la finestra, deixaria de treballar i em dedicaria a viure al màxim el temps que em quedés de salut?

O em reclouria en algun poble petit de cara al mar i escriuria i escriuria al màxim per deixar una obra més extensa amb l'esperança de ser reconegut després de faltar?

O em deprimiria i no aixecaria cap?

O lluitaria amb totes les forces per sortir endavant?

Imagino que qualsevol reacció és imprevisible i mai es pot dir per endavant què es faria. Només espero no tenir que comprovar-ho mai.

Comentaris

Sergi ha dit…
Jo també espero no comprovar-ho, perquè com dius, la reacció és poc previsible. Però si em preguntes ara, et diria que continuaria com fins ara, però sense por, sense pressió i amb la tranquil·litat que ja està tot fet i decidit.
George Guinness ha dit…
Fotre, ja ho crec que són negatius!
bajoqueta ha dit…
Ui mai sabem lo que fariem, és impossible de predir.
Esperem que no tingues que saber-ho.
Deric ha dit…
Xexu, crec que és cert que ens treurime certa pressió del damunt.

George! Ja avisava!

Bajoqueta, jo també ho espero