dimecres, 22 de juliol de 2009

Nens!


Il·lustració extreta de Imaginaria

Aquesta tarda quan passejava la gossa pel parc de darrera casa no he pogut evitar de fixar-me en una mare que estava amb el seu fill petit en un racó i de sentir la conversa:

- Segur que no en tens?

- Segur.

Anava sense bolquers i imagino que la mare aprofitava l'estiu per començar a treure-li.

- Segur que no te'l faràs a sobre després?

- No mama, no tinc ganes de fer pipí.

La mare li puja els calçotets i els pantalonets curts i, ajupida, es mira el seu fill cara a cara intentant esbrinar que hagi dit la veritat.

- Val. Confio amb tu. Quan tinguis ganes m'ho dius de seguida, d'acord?

- Sí mama.

El nen ja està vestit i la mare s'incorpora.

- Però tinc caca

He hagut de marxar partint-me el pit. De fet el nen ha dit la veritat tota l'estona: no tenia pipí sinó caca!

15 comentaris:

helenna ha dit...

Bendita niñez..siempre diciendo la verdad!!!!y nosotros sin hacerles caso, ja.
besos.

Montse/Arare ha dit...

Els nens són molt precisos!!!

XeXu ha dit...

Pels nens tot és fàcil, tot és simple, les coses són tal com són. La seva lògica és tan potent que a nosaltres ja se'ns escapa.

estrip ha dit...

ai mare!

Belén ha dit...

Bueno, el niño era un incomprendido.... que monos son!

Besicos

_MeiA_ ha dit...

jajajaj
una bona conversa! jeje

Funcionario's blog ha dit...

Es lo mejor de ser niño, que tienes inocencia.

Un saludo.

Lansbury ha dit...

Quanta rao tenen, i que no tenen maldat (bo alguns si tenen i molta) i ells diuen el que veuen i si les coses son aixina pos ja esta. Un bes

Eva ha dit...

Si és que no hem de preguntar el que nosaltres volem... sino el que ells volen realment...
Salut!!!

menta fresca ha dit...

Estic completament amb el que et diu en Xexu, lógica aclaparant! jajaja

Anna i Lluís ha dit...

hehehe, molt bo!

bajoqueta ha dit...

Pobre ell no l'enganyava! jajaja

mas de mi que de... lirio ha dit...

Realidad pura y dura que nos enternece y nos sorprende.
Ojala vinieran con un manual jajajaja
Aprendemos a la par y eso es tan divertido como complicado.

El reader me dice que, o hace mucho que no paso o tu eres una maquina de escribir que no descansa, en cualquier caso ya me iré poniendo al día.

Besos desde mi alma en calma.

merike ha dit...

:-)
Petonets!

mar ha dit...

jejeje...
ja ho tenen això els nens!

una abraçada!