dilluns, 13 de juliol de 2009

L'inici del capvespre



A L’inici del Capvespre no hi ha acció, no hi ha aventures, no hi ha amor, ni màgia ni fantasia, només hi ha la realitat amb les seves petites misèries i les seves grans alegries. És la vida i transcorre lenta però endavant, sempre endavant.

Però, sobretot, L’inici del Capvespre és la reivindicació d’una època i d’un barri ja desaparegut de Barcelona, el de les barraques de Montjuïc on la vida s’esmunyia entre pobreses i brutícia però també entre esperances de futurs millors i sobretot, la llibertat.

La Nita Baltà hi va a parar en aquest barri amb el seu fill que ha tingut de soltera. Ella és vitalista i lluitarà per tirar endavant, per sortir-se a la vida i aconseguir alguna cosa que la faci feliç. En canvi, el seu fill és al contrari, conformista i gens lluitador, un home que passa de tenir una promesa de futur brillant a un present més que gris i apagat.

De fet, els homes d’aquesta novel·la no en surten gairebé parats enfront de les dones, més decidides i emprenedores. La Nita, però també la seva néta Mireia que se li assembla molt, i fins i tot, l’Emma, dins de les seves convencions ha aconseguit el que vol per ella sola. Són elles les que tiren endavant la vida i la novel·la.

L’inici del Capvespre és un llibre que es llegeix gairebé d’una tirada perquè la vida d’aquesta família ens enganxa tot i no passar-los grans coses però, per això mateix, ens la fa tan propera, tan real i tan entranyable que fins i tot ens la fa estimar i patir per ells. Com la llum del capvespre, càlida i freda a l’hora que ens porta cap a la nit però també cap a l’esperança d’un nou dia.

Sens dubte, és una lectura molt recomanable si el que busquem no és un llibre on passin grans coses i sí si busquem una història on l’important són les petites coses, els petits detalls de la vida quotidiana.