diumenge, 19 de juliol de 2009

Els segadors

"Si en voleu segar un camp, un camparró de civada.
No és a l'aubac ni al solà, no tampoc en cap muntanya,
n'és a sota el davantal, la camisa me l'amaga."



Llegeixo en la Sàpiens de juliol un article d'en Roger Costa en el quan explica que l'himne nacional català ve d'una cançó eròtica catalana que es va cantar durant 400 anys i que es diu Els tres segadors. La lletra de la cançó en questió era picant però també força patriòtica i per això, al segle XIX, van adaptar-la com a himne, tot i que li van posar una lletra més política i sense cap referència sexual ja que, d'aquesta manera, al ser una tonada coneguda, van pensar que seria molt més fàcil de difondre i d'aprendre per la gent.

Una curiositat que jo desconeixia i que val la pena llegir a la revista.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Ara sí que m'has deixat parat. T'imagines tenir un himne picant? Ostres, aquest sí que seria un fet diferencial!

Ferran ha dit...

Ep, segador eixerit! ;-)
Als espanyols els faria molta gràcia: el seu himne no té lletra, el nostre convida a certes juguesques picantones. Visca els segadors!

estrip ha dit...

ostres, genial!
ara ja entenc perquè m'agrada tant aquest himne!

bon cop de falç!

Lansbury ha dit...

Jajajaj si es que estos catalans ON ANIREM A PARAR, no teniu vergonya ni la coneiseu, com se vos ocurris, deveres que aço era l'ultim que imaginava... OSTI TU QUE GUAPO un himne verd jajaja com hem va dir una amiga fa molt de temps "sou collonuts" jajaja Un bes

Funcionario's blog ha dit...

Escolta, Ferran, t'agradi o no tu també ets espanyol (i, si no em creus, mira la nacionalitat al teu DNI). T'ho dic per axiò de "Als espanyols els faria molta gràcia", que te t'ho podries haver estalviat i haver dit "A l'himne espanyol hi falta lletra".

Sobre el fons de l'entrada, és interessant aquesta trobada. Et faria res, Deric, copiar-la per tots nosaltres?

Moltes gràcies anticipades.

Deric ha dit...

Xexu, i tant diferencial!

Ferran, segur que la propera vegada que el cantem ens enrecordarem.

Estrip, el bon cop de falç ja té la seva gràcia si te'l mires per aquest sentit!

Landsbury, et confesso que jo sóc el primer sorpres.

Peter, Ferran té tot el dret de no sentir-se espanyol com tu de sentir-t'en i lo del DNI és accidental, no mana sobre el cor ni sobre els sentiments, no és una bona excusa. I no vull entrar en polèmiques d'aquest tipus al meu blog, si més no de moment.
En quant a copiar l'entrada, és que no vull tenir problemes amb la revista Sàpiens i que m'acusin de piratejar-la... Estic convençut que la trobaràs a la teva biblioteca.

Ferran ha dit...

Funcionario, no et responc (en tot cas, ja t'ho avanço, la meva resposta aniria en la línia de la pedagogia i el respecte) perquè aquesta és la casa d'en Deric.

Salut.

Funcionario's blog ha dit...

Entés. En tot cas, crec que la meva resposta ha estat respectuosa amb tots els participants al blog.

El que jo he demanat ha sigut una mica de respecte pels que no ens fa res anomenar-nos espanyols.

I no continuo en aquesta línia per respecte a que tu no vols que es parli d'ella.

Salutacions.

menta fresca ha dit...

Aquest mati l'he llegit el teu escrit i m'ha agradat molt saber-ne la história.
Gràcies per explicar-la.