dimarts, 16 de juny de 2009

La llibertat la tinc jo


Badia de Cadaquès. Photo by Frederic Mayol

L'altre dia, amb un company de classe, comentàvem el tema dels blogs i fins a quin punt la gent es creu amb dret a fer-te preguntes íntimes només pel fet de tenir un blog personal i públic o un perfil al facebook.

Els seus arguments eren que algú podia preguntar-ho perquè explico coses personals al blog (he de dir que aquest company és un tros de pa i sense cap tipus de malícia).

És cert, qualsevol persona pot preguntar el que vulgui i jo puc: o contestar; o no fer-ho; o, simplement, dir: "a tu que t'importa?" De la mateixa manera que en el blog o en el facebook faig públic el que jo vull fer públic. No tota la meva vida personal hi està exposada, hi ha parcel·les de les que no he parlat mai i de les que, probablement, no parlaré, són coses meves que no vull compartir amb ningú o que compartiré amb qui jo vulgui fer-ho.

Tot l'altre, sí que pot ser públic, tampoc tinc cap secret inconfessable... o sí?


21 comentaris:

Ferran ha dit...

Punyetero, això no es fa! Ara ens has deixat amb les ganes de preguntar-te... tens algún secret inconfessable?
De fet, faig broma. Sóc la persona menys cotilla que conec :-)

Salutti.

Deric ha dit...

jajajaja! Ho sabia! Per això he acabat el post així!
És cert: sóc moooooolt punyetero!

Lansbury ha dit...

aixo mateixa he pensat jo esta setmana... ficava que el meu iaio havia faltat o no... per una part no volia xq era com intim per mi, per altre el blog es meu i es devia ficar xq fique coses que hem pasen, pero aixo era un conflite meu per al teu jo diria que, "a preguntas embarazosas, respuestas anticonceptivas" bona nit

XeXu ha dit...

A mi aquesta reflexió em sembla d'allò més normal. Jo també explico moltes coses meves al blog, segons les necessitats, però no tot, és clar. Com tu dius, hi ha parcel·les en les que no hi entro, i si algú pregunta, sempre es pot declinar l'explicació amablement (abans de dir 'a tu que t'importa'). Però tu ets un autor d'èxit, és normal que la gent sigui tafanera amb tu, no? Hehehe.

Joana ha dit...

Sempre podem triar, contestar o no. Publicar o no.
De fet a qui no agrada el safareig?
Però aban la discreció i l'educació! :)
Bona nit que és tard!

Rita ha dit...

Absolutament d'acord amb tu. Explico coses, però les que jo vull i com les vull explicar.

Per sort, no m'han fet mai cap pregunta, perquè si intueixo que volen tafanejar, em tanco en banda de seguida.

Això no vol dir, que si em ve de gust, amb una persona en concret, li expliqui la meva vida.

Ai... no sé si m'explico... hahahaha

Striper ha dit...

Noi si tens un secret i no las confessat , no l sabem pas, jo crec que tot el quedius es confessable. BOn dia.

_MeiA_ ha dit...

El blog és personal, el fas només tu, i només tu decideixes el què vols escriure i el què no.
No crec que ningú es mostri completament com és, ni que expliqui tot de la seva vida.
Pots escriure pinzellades, però no es pot deixar tot el quadre pintat. I això és el bonic d'entrar als blogs.

Un petó.

elur ha dit...

Ara podríem dir allò de: qui no tingui cap secret que aixequi la mà... i no trobaríem cap mà alçada!

jordicine ha dit...

Jo crec que no el tens. Ja ja ja. Però estic amb tu: decideixes allò que vols explicar i allò que no. Jo Facebook no en tinc i al blog explico poquíssimes coses. Sóc pesadet: pelis i llibres. Abraçada, crack.

Kyara ha dit...

Tots tenim secrets, coses que volem dir i coses que no, suposu que cadascu escriu les coses per el seu propi motiu, pero el blog en part serveix tambe per dir tot allo que se t'ha escapat de dir durant el dia, per dir tot allo que sents, vius, veus i per alguna rao t'ho has guardat...per protestar, indignar-te, i opinar sense importar el que pensin de tu. Es una finestra mes, on podem dir el que vulguem i sobretot de la manera que vulguem, altre cosa es que vulguem que s'entengui el que escribim sempre ....

Una abraçada

Funcionario's blog ha dit...

Totalmente de acuerdo contigo. Tú decides. Por cierto, a ver si quieres darme tu opinión sobre este blog:

http://lamalikona.blogspot.com/

A mí es que me hace mucha gracia. Es la parte freak y dañina de la estética homosexual.

mas de mi que de... lirio ha dit...

Jajajajaja
Pues esta es una pregunta que jamas me he hecho... pero ahora que lo dices creo que incluso mi transparencia en la cual pongo inca pie, seguramente pasa de largo algún que otro hecho que ¿inconscientemente? pierdo en el camino.

Eso si, responder solo respondo si me da la gana y mas de una vez lo hago en privado... al final de una forma u otra no todo es para todos.

Beseos desde mi alma.

estrip ha dit...

es que si ho expliques després ningú et pagarà cap milionada per anar als programens aquests roses.

Belén ha dit...

Pues vaya, tenia varias cosas que preguntarte....

Noooo es broma!!!!

estoy contigo al 100%

Besicos

menta fresca ha dit...

jo si que tinc una pregunta... et sent bé amb tu mateix? dons endavant!

Alik Ibe ha dit...

nice blog...

nimue ha dit...

clar, és casa nostra i expliquem el que volem. Jo tinc coses que no explique en el blog (i això que explique moltes coses!
I pel que fa al Facebook, només tinc agregada gent de molta confiança i evidentment no hi té accès qualsevol.
Només faltava que no poguerem decidir quines coses fem públiques i quines no! :)

bajoqueta ha dit...

Que lo cuente que lo cuente...

Eva ha dit...

Tens raó... cadascu decideix el que vol fer, com, quan, on... i s'han de donar raons? A qui convingui...
Salut!!

Jordi ha dit...

Com be dius nosaltres marquem les pautes. Per molt que m'esforçi sempre em surten escrits personals i es que tot iser molt reservat soc de vidre i se'm veu el contingut. El dia de les eleccions europees em vaig trobar una professora de quan era petit que em va dir qu seguia el meu blog i em vaig posar ben vermell, però despres vaig reflexionar sobre el clàssic: si escrius és per compartir el que penses, si publiques t'exposes a ser obresvat, qüestionat i preguntat. Si bidem el nostre interior no és per compartir-lo???