Cròniques de Pasaia - Donibane 2

Faig vida de poble, vull dir que vaig al super, a la botigueta de sota de casa, a la fleca-papereria i al bar a fer cafè.


Vida a Pasaia. Foto by F. Mayol

Vaig començar divendres mateix, havia d'equipar la nevera amb alguna cosa comestible per no haver d'anar a dinar i sopar de bar o restaurant cada dia. Així que el primer que vaig fer va ser anar al supermercat (si és que es pot dir així perquè es molt petit) a comprar quatre coses perquè el preus no són gaire barats. El segon que vaig fer va ser trampa: anar a l'Eroski que hi ha a Intxaurrondo i carregar de coses.

Dissabte, però, sí que vaig anar a fer el cafè al bar de sota i després a la fleca-papereria on la senyora tant et ven el pa com el diari com el Hola, i vaig comprar pa i El Diario Vasco, el Gara i els diaris locals Hitza i Pasaian on sortia la notícia de la meva estancia a Pasaia. Al Hitza la notícia surt en portada amb foto i tot!

Després vaig passar per la carnisseria a comprar ous i una mica de carn. El carnisser és un home de més o menys la meva edat força diferent de l'estereotip basc que hi ha per aquí i va atendre'm amb molta amabilitat. Hi tornaré.

A la botiga de sota casa, un local minúscul amb pocs productes de queviures per escollir i en canvi sí moltes xuxes i gelats, vaig comprar un parell més de coses (paper de cuina i sal). La senyora, en veurem entrar es va posar vermella (no sé perquè) i després de demanar-li el que volia vam estar xerrant sobre les diferències culinàries que ens separaven perquè li havia demanat pebre i em va dir que els bascos no en fan servir gaire d'espècies.


La plaça de Santiago amb els bars i la botigueta. Foto by F. Mayol

Total, que em trobo que vaig comprant en les diferents botigues del poble coses que realment no necessito només pel fet de fer-me veure una mica i que vegin que hi faig vida local.


El passeig de ronda. Foto by F. Mayol

Ahir, per cert, després de la música i festa de dissabte, va arribar la tranquil·litat i vaig poder dedicar-me a escriure molt durant gran part del matí i tota la tarda. Només vaig sortir pel cafè del matí i comprar el pa i a la tarda a darrera hora per prendre una mica la fresca pel passeig de ronda. Vaig acabar el passeig assegut una estona a la plataforma de fusta sobre el mar que hi ha a la plaça de Santiago (la meva). Primer estava sol però de seguida van venir quatre nenes a jugar a empaitar-se i a veure quina s'atrevia a acostar-se més a mi. Ho vaig notar pels riures i perquè una d'elles va seure just al meu costat, em va tocar la cama i va sortir corrents i rient amb les seves amigues dient alguna cosa en basc.


La plaça de Santiago amb la plataforma de fusta sobre el mar. Foto by F. Mayol

A la tarda ja m'havia trobat amb una cosa semblant: estava a casa escrivint i, en el carrer de darrera on hi ha la porta d'entrada, sentia a algú fer crits a un nen que plorava. Quan va acabar de cridar, a la poca estona, van trucar el timbre de la porta. Era un nen d'uns 8 o 9 anys amb els ulls bruts d'haver plorat, el vaig saludar i me'l va tornar, no volia res, només picar. Li vaig dir que tranquil, que cap problema i se'n va anar cap a casa seva.

Comentaris

Funcionario's blog ha dit…
Vaya, crack.

Queremos un escaneo de la portada ya mismo!!!

Me encanta el ambiente de los pueblos del norte.
Giorgio Grappa ha dit…
Curiosa sociabilitat, la dels nens bascos.

Jo no hauria fet la compra: m'hauria tret un "bono" de cafeteria i au!
Sergi ha dit…
Ser ordu da?

Com portes la fama? Perquè al post anterior deies que no eres mediàtic, però ara se t'acosten els nens i a la gent li fa vergonya parlar amb tu (em el bon sentit!). Que no se't pugin els fums ara que ets un paio important.

Maca la banda sonora del blog...
Striper ha dit…
A pasr-ho molt be nano
mossèn ha dit…
molt fashion ... salut