dissabte, 30 de maig de 2009

Sevilla 2


Plaça d'Amèrica

Sevilla té un encant especial. Ho diu la cançó i és cert, el té. És una ciutat senyorial, carregada d'història i d'històries. I he de confesar que em va sorprendre perquè no me l'esperava així. Ara bé, com me l'esperava? No ho sé.

És una ciutat d'edificis emblemàtics, de parcs frondosos, de carrers amples i carrers estrets, plena de vida, de gent del carrer i de "señoritos", on tot es dóna la mà en una comunió gairebé perfecte sempre i quan, això sí, no es barregin gaire.

Una ciutat on tot sembla molt gran però on en realitat tot és molt més petit del que aparenta i molt més proper.

El primer matí teníem tres llocs on anar sens falta: a passejar pel parc de Maria Luisa; a l'Arxiu d'Indies i a veure la Giralda de dia.


Parc de Maria Luisa

El parc de Maria Luisa és un lloc agradable, de frondosa vegetació i sorpreses en racons ocults en forma de "glorietes" i escultures. Buscàvem la de Bécquer i la de Maria Luisa. La primera és un conjunt escultòric d'aires romàntics esplèndid que transmet unes sensacions de repòs i pau. La segona és més formal, més règia però també bonica.


Monument a Becquer

En el proper lliurament: L'Arxiu d'Indies i la plaça d'Espanya.

7 comentaris:

estrip ha dit...

la veritat és que si, sembla molt maca Sevilla. Algun dia m'hi hauré de perdre.

Striper ha dit...

M'has fet reviure les meves visites a Sevilla.

Striper ha dit...

M'has fet reviure les meves visites a Sevilla.

Josep Lluís ha dit...

Comparteixo, m'agrada Sevilla, i per nosaltres amb Rayanair tant a la vora, m'agradarà més... i Granada, i Roma, i Madrid...

Ferran ha dit...

Em pregunto quin color té Sevilla...

mossèn ha dit...

la pamela anderson també té un encant especial !!! ... salut

Guspira ha dit...

Mare meva quines ganes d'anar a Sevilla! Són unes fotos genials!