dimecres, 6 de maig de 2009

Astènia primaveral



Estava content perquè aquest any semblava que em podia oblidar de l'al·lèrgia, però no, ja està aquí.

Em passo el dia amb el mocador i amb el nas com si respirés boletes de cotó. A part de tenir la cara i els ulls amb la sensació de tenir sorra.

El pitjor, però, és la sensació de cansament (ja sé que no té a veure amb l'al·lèrgia). Cansament més mental que físic tot i que hi ha moments que em dic: "no puc" i no puc. I jo per fer-me cas a mi mateix, sóc únic.

També hi ha moments de negativisme total, de pensar que no serveixo pel que estic fent o que no aprovaré cap de les assignatures del segon semestre del màster (és en aquests moments quan em surt més el "no puc").

Tot i això sé que sí podré. Més bé o més malament, podré. I estic content de que faci bon temps, que els arbres estiguin florits, els camps plens d'amapoles (ja sé que es diuen roselles però no em surt així) i els ocells volin alegres pel cel blau amb un fons de muntanyes nevades (Canigó). I tinc ganes de fer coses, moltes, però no les que he de fer per obligació.

22 comentaris:

Joana ha dit...

Com t'entenc Déric... Fer de gust les coses que no són per obligació! però s'han e fer.
A mi l'astènia , aquest any, m'ha agafat fort pero ara , per sort, va de devallada... ja tinc ganes de fer COSES!

Ferran ha dit...

Osti, és ben bé que la primavera la sang (de tots) altera, eh? No sé si és una mica el que et passa a tu, però aquestes setmanes són bastant propícies als canvis d'humor, a l'ara puc / ara no puc, ara em ve de gust / ara no...

Maca, la primavera, sí, però ja afectar-nos menys!

Mira, per fer-vos riure una mica us n'explico una de bona; una amiga me l'explicava ahir... va sentir una persona dir que patia "abstèmia primaveral", jiji...

Martona ha dit...

Deric
de ben segur que tu pots. No pc dir el mateix de mi!!!.
mils de petons i un mun d'anims

kweilan ha dit...

A mi també se'm barreja l'astènia amb l'al.lèrgia i és horrorós. Sort dels antihistamínics!

Striper ha dit...

Jo ja tinc prou amb les cabories per sort no tinc alergies, que et sigui lleu.

estrip ha dit...

res home, quan l'organisme s'acostuma de nou a aquest canvi, tot torna ser com sempre.
quatre dies i com nou! segur.

XeXu ha dit...

Quin post de contradiccions. El millor és que en realitat sí que pots fer el que sigui. Serà la primavera que de vegades ens roba les forces.

Belén ha dit...

Bueno, yo se que podrás...

Ánimo, guapo

Besicos

Rita ha dit...

Tinc una amiga que és de Terrassa i allà de les roselles en diuen paparoles i saps, m'encanta! :-)

Ànims!! Segur que te'n surts prou bé...

Funcionario's blog ha dit...

Estamos, más o menos, igual. Es este tiempo de las narices. A ver si nos ponemos en 30 grados ya, que estoy que me muero por darme un baño.

Cristina ha dit...

Doncs ànims, segur que tot plegant anirà millorant i les ganes per fer les coses que ens agraden i no les que hem de fer...això, em sembla que ens passa a tots.

nimue ha dit...

ai, pobret meu...
jo tinc astènia hivernal i tardoral. En canvi a la primavera-estiu estic hiperactiva! Però sí, clar, preferiria hiperactivar-me amb les coses que faig per gust i no per obligació.
Ànim amb l'al·lèrgia! :)

Eva ha dit...

A mi m´ha alegrat molt l´arribada del bon temps... crec que ho necessitava...
Ànims... es pot amb tot!!!
Una abraçada!!!

eudald ha dit...

aaau maria, que en trobarem d'excuses per no fer el que s'ha de fer...
No pateixis tant, pensa que n'hi ha que tenim astènia d'aquesta primaveral, però també estival, tardoral i hivernal! Ves que no sigui mandrós per naturalesa, jo!
Ah, i de les "amapolles" a part de roselles, també se'n diuen gallarets, quiquiriquics, badabadocs... i encara n'hi ha d'altres que no recordo!
au!

Deric ha dit...

"amapolles" Edudald????

bajoqueta ha dit...

A mi se m'està agreujant lo cansament per la calor que fa alguns dies :S Crec que al juny no arribaré.

Ànims que ja voràs com arribaràs a tot, i a lo que no arribes un altre cop serà que no som supermans.

lisebe ha dit...

Es curiós com es possible que aqueste estació pogui fer de les seves, se'n tant bonica veritat??
per sort hi ha medicació , però sé que es molt engorrós.

Espero que aviat et passi el mes fort de la al.lergia, noi, i ho sento.

Petonás gros maco

Josep Lluís ha dit...

Aquest any ja deien que seria fotut pels que pateixen al•lèrgia. Fins i tot jo, als vespres sento els ulls amb sorreta, no se qui coi deu pol•linitzar a aquestes hores…

Guspira ha dit...

Jo fa uns dies que també em notava molt cansada i sense ànims per fer res... I vaig anar a la farmàcia i em van donar ginseng i trobo que em va bé... :)

Que et milloris i tornin els ànims i les ganes de fer coses! :)

Ferran ha dit...

Veig que, amb el comentari de l'Eudald, el tò del Salt al món puja uns quants graus ;-)

Deric ha dit...

cert, FERRAN, ja dic jo que la privamera ens transtorna a tots!

Jordi ha dit...

M'encanta la primavera però com en un part la entrada es violenta i esgotadora. Per sort ja hitenim mig peu dins i els examens passaran ràpid!!!
Bonica foto!