Una màquina d'espavilar ocells de nit



Reconec que vaig comprar aquest llibre per dos fet concrets: 1r. pel títol, que em va semblar molt atractiu; 2n. per ser un llibre que parla de sardanes des d'un punt de vista diferent.

En aquesta narració mig autobiogràfica, mig novel·lada, en Jordi Lara ens parla dels ets i uts del món de la sardana des del respecte però també des de la mirada crítica i divertida.

Jo no sóc gens sardanero, tot i que m'agrada la música (toco el piano i canto en una coral), però reconec que hi ha algunes sardanes que, sentides en directe amb una bona cobla, em posa els pèls de punta. Com deia, no sóc sardanero, però amb aquest llibre m'he divertit i he aprés una mica més sobre aquest món, els compositors i què significa la música de sardana (que no el fet de la balleruga) i, fins i tot, m'ha fet entrar ganes de saber-ne més i d'escoltar una bona música sardanera.

Ja dic, no cal ser amant de les sardanes i del folclorisme que crec que representen, per passar-s'ho bé amb aquest llibre que ens les aproxima d'una forma tan amena i agradable.

Comentaris

Rita ha dit…
Quina sorpresa doncs... Precisament el títol no m'havia cridat gens l'atenció. Me'l miraré diferent i a veure què passa...

Pel que fa a les sardanes, em passa el mateix que a tu: no en ballo, però sentides en directe em poden arribar a emocionar. En canvi, no les suporto per la ràdio i la majoria d'emissores tenen el costum de posar-ne el diumenge a primera hora... :P
Ferran Porta ha dit…
M'encanta el títol!

De les sardanes, el records més bonic que en tinc és al poble dels meus avis, al Maresme. Els diumenges tocava ballada, i molts cops em despertava la música que, des de la plaça, arribava a tots els racons de Dosrius.
òscar ha dit…
plena coincidència: soc molt de títols i poc (o gens) sardanero.

estic esperant la composició d'una sardana de títol atraient per engrescar-me!!!
Funcionario's blog ha dit…
Quina pena, jo de sardanes res de res.

Una salutació i gràcies per la recomanació.
Striper ha dit…
Ostres a mi m'agradaria molt cantar a una coral.
Belén ha dit…
También tocas le piano?

Hijo, eres un echado de virtudes... solo necesitas una podóloga y ya serías perfecto ;)

Besicos
Deric ha dit…
RITA, no? a mi el títol em va semblar genial.

FERRAN, m'has inspirat per un nou post...

CRISTINA, en directe és molt millor, sens dubte.

ÒSCAR, la veritat és que els títols de les sardanes deixen molt que desitjar.

PETER, jo tampoc no gaire.

STRIPER, tot és proposar-ho!

BELÉN, sí también toco "le" piano ;), ah! y mis pies estan perfectos, no necesitan de una podóloga! ahora, un masaje no te diria que no! ;)