dilluns, 6 d’abril de 2009

Records sardanistes


Audició a Caldes. Photo by Frederic Mayol

Com ja vaig dir en l'anterior post: de sardanista o sardanero no en tinc gairebé res, però a tenor de la lectura del llibre “Una màquina d'espavilar ocells de nit”, he refrescat la meva memòria sardanista i he recuperat alguns records meus relacionats amb les sardanes:

Quan vivia a Barcelona, estudiava en una escola al carrer Santa Anna, a prop del Portal de l'Àngel i molts cops, al sortir de classe, anàvem a ramblejar o a passejar pel Casc Antic. Doncs bé, hi havia un dia a la setmana (si no m'equivoco era els dimecres) feien sardanes davant de la Catedral i nosaltres hi anàvem sovint però cap del grup en sabia ballar i ens limitàvem a seure a les escales i mirar una estona fins que ens cansàvem de la cobla i de veure les cares de concentració dels balladors i marxàvem enriolats cap a algun bar proper.

Un tarda ens hi vam decidir: ballaríem! Vam arribar a la plaça, vam mirar una estona i ens vam decidir per una rotllana en que la mitjana d'edat no era tan elevada com les altres. Vam deixar les bosses al mig de la rotllana i ens hi vam ficar a ballar ben decidits a aprendre i a prendre-ho seriosament. No van trigar ni mig minut a descobrir que no en teníem ni idea de ballar i enlloc d'ajudar-nos i donar-nos un cop de mà, un avi malcarat ens va convidar “amablement” a sortir de la rotllana i a no tornar a importunar-nos més. Els altres balladors li van fer costat i nosaltres, empipats perquè, al contrari que altres dies, volíem aprendre de debò, vam agafar els nostres trastets i vam marxar i no vam tornar-hi més per la plaça de la Catedral a veure ballar sardanes.

Aquella tarda em va quedar gravada a la memòria perquè realment vaig tenir ganes i voluntat i interès per aprendre'n a ballar i me les van estroncar de soca-rel. Al principi no vaig voler anar a cap més audició però temps després, estiuejant a L'Escala, hi vaig tornar un vespre que en feien a la platja i després, més sovint, al Poble de l'Aigua.

Això sí: mai més he tornat ha ballar cap sardana.

27 comentaris:

Striper ha dit...

Jo fa tant temps que no ballo que ja no m'enrecordo i crec que la sardana s'ha de fomentar i tambe entre els joves , per que també es fer nació Catalana.

Josep Lluís ha dit...

Jo n’he ballat moltes i n’he tocat encara moltes més. Però, recordo escenes semblants a les que expliques quan començàvem a ballar. Incomodàvem als més grans quan entràvem a la seva rotllana. Ells s’ho van perdre, vam fer la nostra...

Ferran ha dit...

En defensa dels avis ballarucs, només dir que, pobres, potser es pensaven que us hi posaveu per enfotre-us-en, per fer-ne broma... Però ei, que sí, que és lleig que no es prenguessin ni la molèstia de preguntar-vos!

PS: Jo no en tinc ni idea de ballar-ne, de sardanes, però m'agrada veure-les i m'encanta la simbologia, la unió i el "tots a una".

Albanta ha dit...

Entenc la vostra reacció davant l'actitud d'aquells sardaneros...
Aci a la meva terra, no són sardanes però tenim els nostres balls populars. Jo estic en una colla de dansaires i la veritat... m'ho passe genial. És una de les vessants de la nostra cultura que més m'agrada i em sent orgullosa d'ajudar a mantindre.
Si vols t'ensenye a ballar algun dels nostres balls!! Serà un plaer!!

Eli ha dit...

Es una pena que la gente en ocasiones tome el camino más fácil en lugar de perder un poco de tiempo para enseñar las tradiciones a los jovenes.

Pero deberias atreverte y volver a intentarlo ¿no te parece?

Un saludo

Deric ha dit...

STRIPER, sí, però s'ha de treure de l'encarcarament que té actualment.

JOSEP LLUIS, coblista?

FERRAN, no ens van donar temps de saber si anàvem en serio o no!

ALBANTA, sóc una patata remullida ballant!!!

ELI, hay gente con malas maneras, por suerte no todos son así, pero a mi ya se me pasó el arroz para ponerme ahora a aprender.

Júlia ha dit...

Crec que aquesta actitud de molts balladors 'puristes' ha fet molt de mal al sardanisme popular, ja que la filosofia del ball hauria de ser tot el contrari. Però també m'hi havia trobat, i no tots eren iaios. Una cosa és la sardana de concurs i l'assaig i una altra la ballada popular que hauria de ser sempre oberta.

Jo de vegades en ballo alguna, m'agrada també la música, encara que n'hi ha de millors i pitjors, en el fons la sardana va perjudicar també d'altres balls populars en monopolitzar el tema, som un país estrany on quan hi ha una cosa -o un autor- sembla que no n'hi pugui haver una altra, ara 'tot s'ho mengen' els castellers.

estrip ha dit...

potser quan siguis un vellet hi tornes.

Funcionario's blog ha dit...

A mí eso de "ballar la sardana" como método de potenciar el catalanismo (si esta palabra no es adecuada, entiéndase la correcta) me parece una soberana tontería (ojito no se me mosqueé el personal: opinión personal).

Hay muchísimos bailes y el hecho de elegir uno u otro no debería ser óbice para que se te califique como más o menos catalanista (o palabra adecuada).

Un saludo.

PD. Por lo demás, he disfrutado de tu recuerdo. A mí me han gustado siempre más los ritmos latinos (salsa y merengue, principalmente) y la música dance que no el baile típico mallorquín (que es una combinación de xeremies con jota).

jordicine ha dit...

Jo no n'he ballat mai... M'agradaria saber-ne. Una abraçada.

Marta ha dit...

Deric
jo no en se de ballar sardanes, nomes els passos basics...pero mai n'he ballat, de petita si...pro d'aixo fa temps i ha plogut molt.
I mira que en la meva ciutat hi ha molta tradicio..

petonets, sempre.

Belén ha dit...

Que mal educados, precisamente la gente espontánea son los que pueden tener mas interés... no entiendo como os pudieron decir eso...

Además, la sardana no es difícil, seguro que lo acabaríais de bailar bien...

Besicos

lisebe ha dit...

Deric :

Quan jo era nena formava part del Orfeó Reusenc, ballava com totes les nenas i nens i es cert que estava més fomentada la afició per apendre a ballar sardanes.

Ara crec que s'ha perdut molt i que tant sols son els iaios els que de tant en tant fan dies de trovades sardanistes com a Gracia (Barcelona) a on jo vivia.

Però crec que es algo de la nostre cultura que no es debería perdre..

La sardana no es gens dificil es molt més fácil que altres dances i valdria la pena recuperar aquesta tradició.

Clar que es la meva opinió.

Petonsss

Lansbury ha dit...

Pos hem pareis molt mal perque si no es un dia festiu vuic dir que no interumpieu cap festa ells vos poden ensenyar a la meua falla ensenyem a ballar Dança a tots els fallers que volen i si ells estan demostrant a la gent perque volen el que es una sardana millor que la gent i sobretot juventut s'apunte jo si vols t'ensenye a ballar dança jajaja ;)

Met ha dit...

Jo havia ballat molts anys en una colla sardanista, en campionat oficial.
Anàvem a la catedral els dissabtes a la tarda i com que estàvem assajant no deixàvem que ningú entrés a la nostra rotllana.
Ara bé, els iaios són de por! Dansen a la seva i a vegades et tornes boig perquè els dos del teu costat marquen el compàs diferent... i apanya't!

nimue ha dit...

arriscant-me a que mitja població se'm tire al coll, he de confessar que no li veig la gràcia a les sardanes... :(

merike ha dit...

La primera vegada en què veia la gent que ballava davant de la Catedral a Barcelona estava molt impressionat. És una tradició meravellosa, tothom pot unir. Mostra el caràcter bonic del pais.

Deric ha dit...

JÚLIA, ara entenc perquè quan m'agafa per una cosa, m'hi capfico i monopolitzo: perquè sóc d'un país estrany!

ESTRIP, llavors no m'aguantaré els pets i no podré saltar.

PETER, un és català per diferents motius, no per ballar sardanes, no crec que siguin més catalanistes els sardaneros que els altres.

JORDICINE, ens hi posem un dia a Palamós? ;)

MARTA, sempre pots tornar-hi.

BELÉN, enséñame la jota, creo que es más fácil.

LISEBE, a Girona hi ha molta tradició però és cert que al públic jove li costa molt apropar-s'hi per culpa com gent com aquella, puristes que no accepten cap renovació. (Ai, que em linxaran!)

LANSBURY, quan vagi al teu poble m'ensenyes la dansa fallera!

MET, no era cap assaig, d'això n'estic convençut.

NIMUE, arriscant-me jo també més encara del que ja he fet, al ball, jo tampoc li veig gran cosa però la MERIKE té raó, és potser dels pocs balls tradicionals en que hi ha unió.

kweilan ha dit...

Doncs jo em posava a les rotllanes i ningú em deia res, així en vaig aprendre una mica. Però ara fa temps que no ho faig.

Nacho Hevia ha dit...

Ja ho vaig intentar i no em va sortir! JEJEJE Però ho intentaré de nou!
Perdona que hagi estat més present per casa teva, però...uff, quina vida.
Ara estic a Barcelona per la setmana santa, i a més a més..... després tornaré!!!!!!!!!!!!
Moltisims petons!!!!!!

Eva ha dit...

És la meva assignatura pendent...
Una abraçada!!1

Montse/Arare ha dit...

Recordo la sensació d'impotència i dfe mala llet, quan en una rotllana a la plaça dels "Quaranta Metres" del que ara és "Nou Barris", una amiga meva i jo ens vam voler posar a la rotllana i ens van barrar el pas, dient-nos que aquella rotllana era "tancada".

Jo tenia onze anyss.

mai més ho he intentat.

Belén ha dit...

Más fácil la jota que la sardana?

jajajajajajajjaja

Yo te enseño querido, pero será sui generis... prefiero invitarte a ver a Miguel Ángel Berna, que lo hace mucho mejor que yo...

Mil besicos

Lila Puig Moreno ha dit...

La Lila et pot ensenyar a ballar sardanes

http://lila-puig-moreno.blogspot.com/2009/04/amunt-i-crits.html

Com veuràs, tampoc en sap gaire, això és el de menys, :)

Deric ha dit...

KWEILAN, vas tenir sort...

NACHO, m'has deixat ben intrigat amb això de "i a més a més...", què vol dir? qque tornes a viure aquí?

EVA, i la meva, però ja no tant pendent.

ARARE, igual que a mi!!!

BELEN, de hecho soy una patata para cualquier clase de baile...

LILa, ets genial!

Nacho Hevia ha dit...

sí, Deric, d'alguna manera o altra, tornaré, no sé quan encara, pero de que hi torno estic segur
;)
mentres tan... a vuere si et veig per Madrid!
una tendra abraçada

Deric ha dit...

NACHO, tinc moltes ganes d'anar a Madrid! Quan estiguis per Barcelona avisa!