dimecres, 25 de març de 2009

El meu poble


Poble vell Corbera d'Ebre. Foto: www.ojodigital.com

Vaig néixer en un poble molt petit de curiosa forma triangular situat entre el mar i la muntanya i molt a prop de la frontera anomenat Viladecolom.

Fa molts i molts anys, la gent era feliç allà, tenia una cultura i una forma de parlar diferent de la dels seus veïns i vivien del poc que tenien, de treballar la terra i de comerciar amb els altres pobles propers, fins i tot, algun viladecolomí va decidir anar una mica més lluny i probar sort pel Mediterrani en un primer moment i després a fer les Amériques d'on van tornar enriquits.

Amb tot, el poble va anar prosperant. S'hi van instal·lar algunes indústries i va venir gent de fora per treballar i van comprar cases i els seus fills van anar a la mateixa escola que els nens de Viladecolom i tots van conviure més o menys bé, només amb els petits i normals problemes de veïnatge.

Però passa que quan un poble és modern i comença a tenir cases boniques i conciutadans intel·ligents i s'hi viu bé, doncs desperta les enveges dels pobles veïns. I el meu poble va tenir la desgràcia de prosperar massa i estar en una situació a prop de la frontera que el feia un lloc de pas privilegiat. I va passar que l'alcalde del poble veí, Santa Isabel la Reial, fent uns tractats i convenis estranys, sense que l'alcalde del meu poble (que no era massa intel·ligent) s'adonés, es va quedar sense l'alcaldia i el poble va ser agregat al municipi de Santa Isabel la Reial.

Tot i així no vam perdre l'ajuntament, només que va ser convertit en una pedania i el nostre alcalde no va ser més que una figura simbólica a les ordres de l'alcalde del poble veí. Però Viladecolom anava fent més o menys com sempre, fins que un dia, fa més o menys tres segles, el nostre alcalde i uns quants regidors, amb el suport dels veïns i d'altres pobles propers, van intentar segregar-se de Santa Isabel però el seu alcalde no estava disposat i va començar una guerra que, per culpa dels altres pobles que ens van abandonar, vam perdre. L'alcalde de Santa Isabel va clausurar la pedania i ens vam quedar sense alcalde pedà ni regidors ni res de res. A més, ens van prohibir que parlessim més com ho feiem fins ara perquè no ens entenien i ens volien tenir tant controlats que si parlàvem amb les nostres paraules, no podien.

I així vam anar fent fins el segle passat que vam aconseguir tenir un altre cop la pedania i un nou alcalde i tornar a fer servir la nostra manera tan estrambótica i peculiar de parlar. Van tornar a obrir la fàbrica i Viladecolom va tornar a prosperar una mica després dels anys passats sense que s'invertís res en cultura ni en carrers ni en enllumenat ni en gairebé res.

I apa, ja hi vam tornar a ser! Va sortir un personatge que va dir que no podia ser, va treure l'alcalde de Santa Isabel que havia sortit escollit en les últimes eleccions i s'hi va posar ell com alcalde. Els viladecolomins van protestar però com erem pocs, sense recursos i mal organitzats, va matar el nostre alcalde pedà, va tancar l'ajuntament de la pedania i ens va tornar a prohibir parlar de la nostra forma característica, va cremar els llibres que parlaven de la nostra història i a l'escola només es podia llegir els llibres que ell marcava, parlar igual que ell i només estudiar la història de Santa Isabel, la de Viladecolom la va esborrar, com si mai hagués existit.

Però molta gent, d'amagat, anava conservant les coses del poble, dels viladecolomins, perquè no s'oblidessin i poder-les passar als seus fills un cop l'alcalde de Santa Isabel es retirés o fos destituit. Però això no va passar, de fet, no es va retirar fins que es va morir de vell. Llavors, amb esforç, suor i moltes llàgrimes, vam aconseguir tenir un nou ajuntament pedà i un nou alcalde que va intentar segregar-se de Santa Isabel la Reial, però no ho va aconseguir perquè es veu que si no Santa Isabel queda coixa i perd tots els diners dels impostos dels viladecolomins i això no els hi agrada. A més, el record de l'alcalde de Santa Isabel que va estar tants anys encara és ben present.

L'alcalde pedà de Viladecolom va aconseguir que ens deixessin fer servir la parla del poble i estudiar la nostra història, que tant temps va estar prohibida. Però passa que hi ha gent que això no li agrada i diu que és una imposició que fa l'alcalde pedà a la gent que viu a Viladecolom. Us imagineu? Al poble sempre hem parlat d'una manera diferent i hem tingut una història característica dels pobles de mar i muntanya situats al costat de la frontera i durant molts anys no ho hem pogut fer servir, i ara que podem, cosa lògica perquè és el que sempre s'ha fet i el que és nostre, va i ens diuen que ho estem imposant a la resta de veïns del poble. I jo em pregunto: qui va imposar què a qui? Viladecolom a Santa Isabel? o Santa Isabel la Reial a Viladecolom?

Amb lo tranquil·lets que estàvem abans de l'agregació... si l'alcalde de Santa Isabel no vol, ho te fàcil, que demani al govern la segregació i ens convertim en dos municipis separats, no hi ha cap problema, no serà la fi del món. Però és clar, hi ha masses interessos creats i també la por a aquell alcalde de Santa Isabel que ja no hi és però que té una ombra massa allargada i perduradora...

No és just que critiquin els viladecolomins per voler conservar el seu poble bonic i les seves tradicions i les seves cases modernistes i la festa major i la fira de Sant Jordi i la nostra Alcaldia Pedana i la nostra forma diferent de parlar... Que jo sàpiga mai ens hem portat malament amb els pobles veïns i sempre que han vingut visites les hem atés bé, fins i tot parlant amb la mateix idioma que ells perquè no ens diguin que som "de poble"... I tot i així diuen que els volem imposar la nostra parla i la nostra cultura. No ho entenc. Perquè no em deixen ser viladecolomí? No faig mal a ningú!

10 comentaris:

Lansbury ha dit...

HOla
Este mati m'enrecordi molt de tu, tranquil no es obsesio es que a les noticies de la radio ha eisit Salt, per lo dels robaments continuos que teniu. A vore si es soluciona pronte. Un bes

XeXu ha dit...

Caram, quina casualitat, jo també sóc vilacolomí i no entenc que no ens deixin fer la nostra sense intentar imposar-nos coses. Coneixent la nostra història com la coneixem, el poble es mereix una mica de respecte, el mateix que sempre hem tingut. Ja seria hora que Santa Isabel comencés a prendre'ns seriosament. Suposo que aquell alcalde, i alguns que hi ha hagut més recentment, encara estan massa presents.

Gatot ha dit...

noi... això és el que té la colombofòbia... podríem provar de canviar els coloms per gavians (ja hi estàs acostumat, no, amb tants que en tenim?)

i si ens canviéssim el nom? i si una campanya popular decidís que no som més viledecoloms i som viladegavians?

(igual despistem fins i tot als que els tenen per símbol)
petons i llepades de vet a qui un gos i vet aquí un gat...!

Striper ha dit...

Ai senyor sempre ens tenen que fotre de una manera o un altre.

jordicine ha dit...

Carai, quin merder. El poble sembla xulíssim. Una abraçada.

lisebe ha dit...

Ai noi:

Quina pena perque el poble es veu super guapo, pero es veu que la dolenteria de les persones no té limit!!

Gracies per donar-me anims Deric i espero estar bé per el dissabte..

Gracies per comentar en un dels meus blocs.

Petonets i fins dissabte.

(Et contesto aquí perque no crec que contesti a un per un en el meu bloc, almenys de moment he de fer bondad)

Ferran ha dit...

Ostres, fins ara no he trobat l'estona per llegir-me la teva "crònica històrica novel·lada" amb calma, Deric.

Viladecolomins, catalans, bascos o escocessos, la qüestió és sotmetre el personal des de l'origen dels temps. Canviarà la humanitat algún dia?

Jordi ha dit...

Tot un encert triar aquesta fotografia que m'es tant propera per ilustrar una realitat punyetera en un mòn sense fronteres n'hi ha moltes que són invisibles i unidireccionals. Jo crec que la força del país poderó li ve del nom, Deu està al seu favor...

Albanta ha dit...

Seguiu lluitant pel vostre poble, s'ho mereix!!
Ánims i sort!

jomateixa ha dit...

Jo també sóc de poble, i saps com emocionar a la gent...