Descobrint Versalles



Per circumstàncies de la vida, un dia va arribar a mi una informació dels meus avantpassats que desconeixia totalment.

Sempre he sabut que tenia un avi que va morir a l'exili durant la guerra civil però d'ell desconeixia gairebé tot, de fet, les úniques dades que en tenia era el nom, el lloc i la causa de la seva mort. I ara, gràcies a una persona que no veig des que tenia 4 o 5 anys, sé fins i tot qui eren els germans del meu avi, qui i com es deien els seus pares, fins i tot on treballava el meu besavi i l'edat en que va morir.

Un munt de dades que em donaran peu a poder fer noves investigacions, ja per la meva part, en arxius de Sant Andreu de Palomar, l'expoble i actual barri d'on és originària part de la meva família.

Però aquí no acaba tot, investigant per internet, vaig descobrir que el bar on treballava el meu besavi encara és obert i que va ser, a més, l'inspirador per el bar d'en Peris de la sèrie "El cor de la ciutat". Aquest bar i antic casino de Sant Andreu, era el Versalles, obert el 1928.



Dilluns, per qüestions de feina, vaig estar a Sant Andreu durant unes hores i, com no, no vaig poder evitar anar a veure el Versalles, entrar i fer un cafè. Va ser com entrar en un altre món, tot i les reformes a que ha estat sotmès, encara conserva cert esperit modernista i a mi em va produir una sensació estranya, com la de tornar a casa, la de tenir propers certs fantasmes familiars carregats d'història i d'històries desconegudes.

No sé, va ser inquietant i sorprenent i agradable a l'hora. Pot ser que, en part, m'ho provoqués jo mateix, però pensar que darrera d'aquella mateixa barra, fa 80 anys, el meu besavi servia cafè i vi, i que potser el meu avi hi anava a la sortida de l'escola, em va provocar una sensació molt difícil d'explicar.

Comentaris

Striper ha dit…
Si suposo que debia ser una sensacio molt exitant i extranya a la vegada.
estrip ha dit…
com pujar a la màquina del temps amb emocions!
Ferran Porta ha dit…
M'encanten aquests escrits on els blocàires ens "despullem" verbalment! El teu post m'ha recordat que fa un parell d'anys, de visita a un poble de Tarragona amb les meves cosines, vem descobrir un munt de coses del nostre besavi (a qui vem conèixer perquè va viure molts anys); havia estat alcalde del poble (en temps de Franco; glups), havia tingut una "querida" (mita'l ell) i, en fi, un munt de coses!

Puc entendre les emocions que devies sentir dilluns, en aquell bar. Les imatges que et devien venir al cap, l'emoció de descobrir part del teu propi passat! -Molt xulo :-)
Giorgio Grappa ha dit…
Ostres, Déric, m'has emocionat i tot! És un tema al que estic molt sensible, perquè els meus avis em van contar moltes "batalletes" de la guerra i de la postguerra. Crec que puc comprendre com et vas sentir quan vas entrar a aquell a bar.
Robin Shilvadin ha dit…
Tu novelesco trabajo de investigación debe tener este tipo de satisfacciones para seguir alentándote. Enhorabuena!
Sergi ha dit…
Tot un salt en el temps. En aquest lloc estic segur que t'inspiraries i series capaç d'escriure mil històries d'època, mentre imaginaves com devia ser la vida dels teus avantpassats.
Anònim ha dit…
AIXO DE FER UN SALT EN EL TEMPS ES UN PRIVILEGI.I OBSERVAR LES PETJADES FAMILIARS,EN ELS SEUS PROPIS ESCENARIS, UN GOIG QUE POCS PODEN RETRO-BAR. MOLTES FELIÇITATS.......
JUGANT AMB BCN.
Deric ha dit…
STRIPER, difícil de descriure

ESTRIP, més o menys

FERRAN, bé, si t'agraden ja en faré més! És ben curiós la gran quantitat de coses que desconeixem del nostre propi passat

GIORGIO, ups, tampoc pretenia emocionar...

ROBIN, no sabes bien lo que me inspira esto, aunque es más de carácter historiogràfico que novelesco, pasión de historiador

XEXU, si pogués anar cada dia escribiria una gran novel·la, segur

CRISTINA, veig que el meu escrit us ha portat molts records a tots

ANONIM, molt ben trobat això de "retro-bar", llàstima que el teu comentari sigui anònim!
Jordicine ha dit…
Quina emoció. A vegades saber coses del passat costa, suposo, però també agrada, no? Una abraçada, DERIC.
Jordi ha dit…
Una bona forma de coneixen's mes a nosaltres mateixos caminar per on ho vanfer els nosres avantpassats. Perquè li posarien Versalles???
Els del PiT ha dit…
He pogut entrar en aquest bar amb aquest escrit. He intentat ficar-me en la teva pell per rebre les sensacions que transmet i, definitivament, he vist el teu besavi servint cafè i dedicant un somriure als llavis al teu avi...
Avi Gres.
Anònim ha dit…
Que emocionant i que bonic tot a l'hora, saber eixa clase de coses, de ben segur que el Versalles hara mateisa es un lloc magic per a tu, m'alegre que sapies tantes coses de la teua familia. Un bes
Déjà vie ha dit…
que maco i emocionant!!! investigar, trobar i veure com vivient els teus avantpassats té alguna cosa de magic...
Josep Lluís ha dit…
Em poso a la teva pell i imagino que ha estat indescriptible. Qui més qui menys, tenim tants forats negres a la familia. Felicitats, ha arribat la llum.
Anònim ha dit…
Gostei tu blog.
Portugal
Anònim ha dit…
M'ha agradat...Com un petit relat!
Tens fusta d'escriptor :)
Ferran Porta ha dit…
Sí que em va agradar, aquesta història. En vull més! :-)