diumenge, 18 de gener de 2009

Crònica d'una mort anunciada...


Fresc del Camposanto de Pisa. Photo F.Mayol

... però no per més anunciada, menys esperada. No puc entendre com una persona pot tenir a la seva mà el poder de curar-se i no fer res.

Aquesta crònica és la de la meva tieta que, després de superar una greu malaltia i després d'un greu episodi d'ofegament a finals de l'any passat, continuava fumant més de dos paquets de tabac al dia sense cap intenció de deixar-ho fins que els seus pulmons han dit prou, no han pogut més i han deixat de funcionar.

És un retret per part meva? Potser sí, perquè ho podia haver evitat i no ha volgut i perquè era la meva tieta especial. De les quatre que tinc (tenia), era l'única que es preocupava de mi, l'única que em trucava regularment... La seva vida sempre ha estat complicada, des de ben jove, en part pel seu caràcter difícil i bondadós a parts iguals que li ha comportat més d'un mal de cap important. Recordo un cop que després de tornar d'un viatge per Europa amb la meva mare, van venir les dues a casa i la meva mare em va donar un detall que m'havia portat de Romania i llavors ella em va donar un altre souvenir i li vaig preguntar que perquè m'havia dut res si ja ho havia fet la meva mare, i em va contestar "perquè ho vaig veure i em va venir de gust portar-t'ho". Així era ella. Com també, per exemple, portar-li un regal al meu gos, perquè si una cosa bona tenia era el seu gran amor pels animals i al meu gos l'estimava tant com si fos seu.

No m'agrada com s'ha anat, podria haver estat tan diferent...

18 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Geni i figura...

Montse ha dit...

De vegades les persones actuem de determinada manera potser inconscientment...
El meu condol per la mort de la teva tieta. Però respecta-li que no volgués deixar de fumar, potser tenia les seves raons.
Petonet.

nimue ha dit...

una abraçada, bonic...

Bargalloneta ha dit...

poques paraules et poden ajudar en aquest moment...
una abraçada!

Cristina ha dit...

Mira, ella va viure sempre com va voler. Ella ha decidit com acabar la seva vida, fumant, que per ella era una addicció però una necessitat i una manera de viure i de morir en aquest cas. Moltes vegades no entenem perquè la gent fa determinades coses. Sé més d´una persona que ha fet el mateix que ella. Ho ha decidit així. T´acompanyo en el teu dolor.

Una abraçada

Giorgio Grappa ha dit...

Ho sento, Déric. Una abraçada.

Striper ha dit...

Em sap molt de greu una abraçada ben forta. Petons nano.

elur ha dit...

Em sap molt de greu Deric... una abraçada ben forta i un petó.

Ferran ha dit...

Segur que ella era ben conscient del que feia i de les conseqüències que això tindria. L'important no és perquè ho va fer sinó el que ha representat per tu, que pel que expliques és molt. Queda-te'n els records i, com diuen els castellans, que te quiten lo bailao (con ella).

Una forta abraçada, Deric, i ànims.

kweilan ha dit...

Ho sento jo també. Una abraçada.

merike ha dit...

El meu condol més sincer també, és la vida, jo, no tinc cap tieta. Una abraçada!

bajoqueta ha dit...

Sempre fa rabia quan els que estimem no es cuiden... però per desgràcia cadascú viu la seua vida i la resta no podem fer-hi res.
L'important és que et queden estos petits detalls que t'agradaven d'ella :)

Una abraçada

zel ha dit...

Em sap greu, i ho entenc, la teva ràbia, podria ser la mateixa que sentirien els meus fills i els meus nebots, malhauradament jo també fumo...merda d'addiccions...

Lansbury ha dit...

Un bes molt gran per tu, un abraç tb, tin en conter una cosa, el tabac es una droga i com a tal no es gens facil deixar-ho com diu Zel es una adiccio encara que parega que no perque esta legal. anim

Robin Shilvadin ha dit...

Hace tiempo que sigo tu blog (gracias al Google Traductor) en el que caí por casualidad y me he decidido a dejarte hoy un apunte porque me parece tan bien expresado lo que has querido decir, que no he podido evitar darte mi pésame y todo el apoyo que te puedo ofrecer desde aquí.

Un saludo y no dejes de escribir!
Robin

Nacho Hevia ha dit...

änims...i una forta abraçada
pel que contes ha viscut com ha volgut...i amb tot el seu amor del que hi era capaç de mostrar-te...
que la nova vida que tingui sigui encara millor...
teu, Nacho

Deric ha dit...

Gràcies a tots!

Nacho Hevia ha dit...

gràcies a tu per compartir-lo...