dilluns, 22 de desembre de 2008

Els nadals al Palau



Hi havia un temps que els nadals tenien lloc en un petit poble amb el majestuós nom de Palau que tenia un castell en runes on els nena anaven a jugar a cavallers i princeses i on passaven mil i una aventures entre les parets de pedra plenes de misteris.

Els nadals a Palau eres feliços pels nens: feia fred i, de vegades, fins i tot nevava, i als vespres s'encenia la llar de foc i els pares explicaven rondalles a la vora del foc mentre es coïen unes patates al caliu i els nens s'imaginaven que vivien aquelles històries fantàstiques.



Llavors arribava la nit de Nadal i apareixia el tronc del tió i mentre tota la família sopava, ell els observava atent, esperant l'hora de posar-se a treballar. Els nens gairebé ni podien sopar de nerviosos com estaven, mirant contínuament de reüll la cara alegre del tió.


Finalment el sopar s'acabava, apareixien els torrons i passaven al costat de la llar de foc on s'esperava pacientment el tió.

De cop un "Patapam!" feia córrer els nens cap a les seves habitacions per amagar-se fins que els pares els cridaven per a que tornessin al menjador. Llavors donant copets al cul del tió amb un pal, cantaven una cançó:

"Caga tió, caga tió, que si no cagues et donaré un cop de bastó!" Pam! Pam! Pam!

Sota la manta que tapava el cul del tió apareixien, per art de màgia (perquè us asseguro que abans de picar-lo no hi havia res sota la manta!), un munt de regals i llaminadures per a tota la família. I tots gaudien molt dels regals fins que es feia l'hora d'anar a dormir.

Pel matí el tió ja havia desaparegut fins el següent any però els nens el cercaven per tot arreu: pel menjador, per la llar de foc apagada, pels troncs amuntegats per cremar, pel jardí, amb els abrics ben cordats, pel voltant de l'arbre de Nadal guarnit, però enlloc hi era: havia desaparegut totalment. Però no tenien temps de preocupar-se perquè el pare els cridava per anunciar-los l'arribada dels avis i sortien corrents a rebre'ls i omplir-los de petons.

I poc a poc la casa s'omplia d'oncles i tietes, de cosins i de cosines i jugaven tot el dia i menjaven torrons i dolços i tenien algun regal més i no volien que s'acabés el dia, de tan feliços com eren.

Ara aquell poble anomenat Palau ja no existeix, s'ha convertit en una petita ciutat. I el castell ja no està en runes, l'han restaurat i transformat en un museu. I la casa amb jardí amb un arbre de Nadal guarnit i una calenta llar de foc, ha desaparegut en les boires del temps, però sempre quedarà el record d'aquells nadals viscuts des de la innocència de la infància perduda.

No tornaran aquests nadals, però cada 24 de desembre, un bri d'esperança fa renéixer el nen que un dia s'amagava a l'habitació mentre esperava que al tió se li passés la vergonya de fer les seves "coses" al mig del menjador.

A TOTS ELS QUE NO DEIXEM DE SER NENS: BONES FESTES!!!



36 comentaris:

Striper ha dit...

Bonic post, mai tenim que deixar de ser nens.

ddriver ha dit...

quina historia mes maca

òscar ha dit...

molt bones festes deric! un post preciós!
enyorem nadals passats i l'àura de que tenien. segur que els que han de venir, sense palaus ni pantalons amb genolleres, poden tenir un regust similar si recuperem sols una cosa: l'ànima del nen que vestia pantalons amb genolleres.

una abraçada per tu i els teus!!!

Ferran ha dit...

Només puc repetir-me: un post molt bonic, Deric. Que per molts anys continuem sent (una mica) nens. Una abraçada...

... i molt bones Festes a tots!

unquepassava ha dit...

Molt bones festes a tots! I que no ens manqui mai un bri d'innocència i de capacitat de somniar i meravellar-nos.

Anònim ha dit...

Bones Festes, carquinyoli.
De la teva xicotota.

menta fresca ha dit...

el meu cos que sento en té una infinitat, el meu cap molts menys però el meu cor vull que segueixi sent el d'una nena, esperant que un dia no gaire llunyà arrivi de nou, qui o que? tant se val, arrivi de nou.
Malgrat desaparegui tot el que és material, tant de bo poguis seguir gaudint de la companyia dels que estimes i dels que t'estimen.
Una abraçada.

Lansbury ha dit...

Com m'agradaria algun dia pegarli un cop al tio deu ser magic Un bes i BON NADAL A TU TB

elur ha dit...

un post molt bonic Deric.
Molt bones festes!
Petons i abraçades!

Deric ha dit...

STRIPER, mai ho hem de deixar i jo sóc bastant nen (encara em compro els kinder per la sorpresa!)

Deric ha dit...

DDRIVER, Gràcies

Deric ha dit...

ÒSCAR! Els pantalons amb genolleres!!! Ostres ja no me'n recordava!!!!

Deric ha dit...

FERRAN, ens explicaras com es viuen a Berlin?

Deric ha dit...

FERRAN d'UNQUEPASSAVA, que no manqui mai

Deric ha dit...

SANDRA d'ANÒNIM, bones festes i ens veiem el 29!!!! no?

Deric ha dit...

MENTA, és més important el que diu el cor i l'esperit que el dni. Ens afegim als teus desitjos

Deric ha dit...

LANSBURY, si un dies vens per Salt et prepararé un tió magnífic... encara que sigui el mes d'agost!!!

Deric ha dit...

Gràcies ELUR, els teus sí que són bonics.

jordicine ha dit...

Bones festes i fins aviat. Una abraçada.

namaga ha dit...

Oi tant que sí! a tots els que no deixem de ser nens, molt bona i molt bon nadal i bones festes amic Deric, besets

Deric ha dit...

Fins aviat, JORDI, i si estas per Palamós i vols fer un cafè, ja saps.

Deric ha dit...

NAMAGA nena guapa!

rits ha dit...

que mai deixem de ser nens!!
un post molt maco!
bon Nadal!!!!

Quico Ventalló ha dit...

Que tinguis bones festes i un millor any, Deric!

bajoqueta ha dit...

Bones festes!

Anònim ha dit...

Bon Nadal Deric!

vladimir

mossèn ha dit...

bones festes company !!! ... salut

Montse ha dit...

Molt Bon NaDAL, Dèric, i que el tió et cagui moltes coses (tranquil, el tió no en té, de vergonya) ;)

un petonet.

mar ha dit...

Passava per a desitjar-te bones festes.
Una història preciosa. Gràcies per portar-me tants records.
:)

jomateixa ha dit...

BONES FESTES també per a tu i els teus

Rita ha dit...

Un post preciós, Deric! M'ha entendrit tota... :-)

Deric ha dit...

RITS, mai!
QUICO, igualment maco!
BAJOQUETA, bones i culinaries!
VLADIMIIIIIIIRRRR!!!! Bones festes!

Deric ha dit...

MOSSÈN, no n'ha tingut de vergonya, per sort!

MAR, m'encanta haver-vos portat records explicant els meus.

JOMATEIXA, igualment maca!

RITA, uf! gràcies, entendrir-te a les 3 de la mateinada ja té mèrit!

namaga ha dit...

haa, haaa, haaa m'has fet riure amb lo de nena guapa, nen guapo!

Joana ha dit...

Bones Festes, Bones Festes....
Estava al poble sense connexió...quin relax!
Bon Any!!!

Deric ha dit...

NAMAGA ;-p

JOANA, bon any! Quina enveja de relax!