Salt és un poble que no té atractius turístics ni és especialment bell. Va créixer a recés de la capital, Girona, i de les fàbriques tèxtils situades al costat de la sèquia, i als anys seixanta del segle XX va patir els efectes d’una especulació urbanística devastadora. Però tot i això encara podem trobar racons màgics on sentir-se a gust i d’altres fascinants on descobrir històries amagades.
Un d’aquests racons és el Pla dels Socs. Bé. No és ben bé un racó perquè és força gran però sí que té una certa màgia, sobretot pels elements que l’integren.
 |
| Escultures d'Adam i Eva |
El Pla dels Socs el podem trobar al parc de les Deveses, al costat mateix de la riba del Ter. És una explanada on poder anar a passejar, a descansar o a estar una estona envoltat de natura. Allà tens gespa on estirar-te al sol calent de l’hivern i arbres que fan una ombra ben agradable a l’estiu. Però també hi ha la Font del Paradís amb el seu molí i les escultures d'Adam i Eva, fet tot per l’artista saltenc Lluís Mateu. Que no se m’enfadi en Lluís però, per mi, aquestes llúdrigues sempre m’han semblat dones d’aigua. He preferit veure-les així per recordar la llegenda de Salt i el riu i perquè li donen una mica més de misteri. I sí, és que a Salt també hi ha una llegenda, la del Fill de la Muntanya i la nímfa Mifigínia.
 |
| Llegenda de Salt |
El Fill de la Muntanya i Mifigínia es van trobar un dia al costat d’un llac i només veure’s es van enamorar però el Fill del Tro, que també estava enamorat de la nímfa es va enfrontar al Fill de la Muntanya però va perdre i morir i el seu pare, el Tro, com a venjança, va fer engolir la nímfa pel llac, llavors, el Fill de la Muntanya, desesperat per haver perdut la seva estimada, es va llençar a les aigües del llac. L’endemà, la Muntanya, ben trista per la mor del seu fill, va voler que els enamorats estiguessin per sempre més junts i que res ni ningú tornés a pertorbar les aigües del llac i per això el va assecar i es va formar una gran plana on va créixer un poble petitó anomenat Salt en memòria del salt que va fer el Fill de la Muntanya per tirar-se a les aigües del llac i allà on reposaven els cossos dels enamorats, al bell mig del Pla dels Socs, va aparèixer una font, la Font del Paradís.
La llegenda té altres variants però aquestes, ja són una altra història.
 |
| Font del Paradís |
Comentaris
Bonica llegenda :)
he estat per salt dinant i en bici; i en cap ocasió he llegit altra cosa que la carta del restaurant o les referències de quilometratge. :(
Quina llegenda tan bonica!