Turquia, dia 9 i 10


Pamukkale. Photo by Frederic Mayol ©

No val la pena quedar-se a dormir a Pamukkale, amb una visita de màxim un dia ja hi ha prou. Les famoses formacions calcàries en forma de piscina, són en una porció molt petita i, a més, gairebé no hi ha aigua i no et deixen accedir, només pots remullar-te d'aigua termal en un canaló i en les piscines artificials de ciment que han fet però on l'aigua ja és freda.

És una cosa curiosa, però, aquesta muntanya tan blanca a causa de la cal de l'aigua, les piscines naturals i l'aigua termal, però és una llàstima que s'estiguin assecant, a l'igual que els centenars de russos que envaeixen el lloc amb les seves panxes a l'aire i elles amb banyadors i minibiquinis de coloraines fent poses de model per fer-se una foto.


Pamukkale. Photo by Frederic Mayol ©

A dalt de la muntanya estan també les ruïnes de la ciutat d'Hieràpolis: una immensa ciutat que va saber aprofitar els beneficis de l'aigua termal per créixer. La llàstima és que encara està pràcticament tota per excavar. Visible només hi ha el teatre, que és espectacular, i la resta està enterrada.


Hieràpolis. Photo by Frederic Mayol ©

En aquest lloc hi ha també la pitjor turistada que he vist mai: una piscina artificial d'aigua termal situada al bell mig de l'antiga àgora de la ciutat. La piscina és plena de ruïnes, columnes i frisos al fons de l'aigua i també d'escandalosos russos que paguen encantats per banyar-se entre ruïnes.


Hieràpolis. Photo by Frederic Mayol ©

En total una llàstima, el que podria ser un poble termal amb una formació calcària natural ben curiosa i les ruïnes d'una espectacular ciutat, queda reduït a un esperpèntic espectacle mal administrat i conservat. De bon grat no ens quedaríem a dormir i continuaríem viatge.

Demà agafem el bus cap a Bodrum, ja a la costa de l'Egeu. Suposo que el canvi tornarà a ser espectacular com el viscut d'Istanbul a Capadòcia i a Pamukkale.

Dia 10

Avui ha estat un dia que podríem qualificar de pas. Al matí ens hem llevat molt aviat per poder agafar el primer autobus cap a Bodrum on hem arribat a migdia i hem anat directament a llogar el cotxe per anar cap a la costa.

Bodrum l'hem visitat poc, tampoc té massa perquè és una població molt turística, de costa, on es veu que hi ha molts diners, m'ha recordat una mica, en petita escala, a Marbella.

Bodrum és l'antiga Halicarnàs, la ciutat que va veure néixer a Herodot, el pare de la Història i escriptor de “Els 9 llibres de la Història”. També és el lloc del famós mausoleu, el Mausoleu d'Halicarnàs, la tomba de Mausolo, del que no queda res més que unes poques pedres que una expedició sueca va posar en ordre seguint el perímetre per a fer-se una idea de la immensitat d'una de les 7 meravelles del món antic. Actualment al lloc on es trobava hi ha un castell medieval.


Bodrum, Herodotos. Photo by Frederic Mayol ©

Després hem agafat el cotxe i hem anat fins a Didim o Didima, una ciutat molt gran de la costa que l'únic interessant que té és el temple d'Apol·lo, el tercer oracle més gran de tota la Grècia antiga. És espectacular tot i estar en runes i tenir només 3 columnes en peu, però es veu perfectament el podi, les escales i les 10 columnes de l'entrada. Com gairebé tot a Turquia, l'estat de conservació i museització del jaciment és lamentable i el tenen gairebé oblidat i arraconat en un extrem de la ciutat sense fer-li cas, de fet ja costa arribar-hi perquè no està gaire indicat.


Oracle de Didima. Photo by Frederic Mayol ©

Ens quedem a dormir a Didim, a la zona de la platja que es diu Altinkum, una mena de Lloret o Platja d'Aro a la turca. Espantós.

Comentaris

mossèn ha dit…
vaja ... quin panorama !!! ... salut
Striper ha dit…
Vaig veure un cop un reportage a la tele i era magnific quina sort haver estat.
Anònim ha dit…
No comparis Altinkum amb Lloret, eh...
Deric ha dit…
Cert, Lloret no té cap temple dedicat a Apol·lo.