dissabte, 11 d’octubre de 2008

Turquia, dia 2

Istanbul és la ciutat que busca el seu lloc en aquest món, la ciutat que no sap si està a orient o a occident.


(1ª foto feta a Turquia. Gran Basar) Photo by Frederic Mayol ©

En el primer contacte amb la ciutat vas molt despistat. No saps ben bé on ets ni et situes en el mapa de cap de les maneres, fins i tot no hi havia manera d'entendre on està la Istanbul europea i on l'asiàtica, finalment hem entès que és el Corn d'Or i què el Bòsfor i el mar de Màrmara.


Santa Sofia. Photo by Frederic Mayol
©

Els turcs parlen un anglès terrible, és pràcticament com si ho fessin en turc per l'accent tant tancat que tenen, de totes maneres tots els que treballen de cara al turisme el dominen a a perfecció. (...) Hem parlat una estona amb un cambrer que volia que ens quedessim a sopar en el seu restaurant. Un personatge curiós. El primer que m'ha preguntat, com sempre, era d'on sóc, després m'ha dit que ell és kurd, que si ho coneixia i li he dit que sí, que sóc català i els kurds i els catalans hem tingut problemàtiques comuns en quant a la repressió de la cultura. Després s'ha interessat per on anàvem de Turquia i què faríem. I ha preguntat que per què els holandesos i els alemanys van a la costa anatólica i els espanyols a Istanbul. Ni idea, l'únic que se m'ha ocurregut ha estat dir-li que nosaltres ja tenim la platja mediterrània i ells no i que potser per això (...) Després, com no, ens ha convidat a quedar-nos a sopar al seu restaurant, oferta que hem declinat, perquè era aviat i perquè la carta era a base de peix i no precisament econòmic.


Restaurant del pont Gàlata. Photo by Frederic Mayol ©

Al final hem sopat en un dels restaurants que hi ha sota el pont Gàlata, en el Corn d'Or, és un lloc turístic però la primera nit és normal fer el turista.

El sopar ens ha costat 34 YTL (lires turques), a un canvi de 1,77€, 19€ en total.

Pont Gàlata. Photo by Frederic Mayol ©

El primer dia senser a la ciutat ha estat bàsicament dedicat a visitar els monuments més emblemàtics: Gran Basar, Santa Sofia, Cisterna de la Basilica, Mesquita Blava, Petita Santa Sofia, Bòsfor i Gàlata.

(...) una de les coses més interessants ha estat la Cisterna de la Basílica perquè és un dels escenaris (encara que situat a Londres) on passa una de les escenes del meu L'aniversari robat. És com entrar en un altre món, amb el degoteig constant de l'aigua, els peixos, la il·luminació ataronjada, la música suau i el silenci amb que està la gent mentre la visita, podria ser ben bé un lloc espiritual i l'escenari perfecte per una novel·la sencera.


Cisterna de la Basílica. Photo by Frederic Mayol ©

Santa Sofia també està bé però no sé si és perquè està en obres i hi ha una gran bastida al mig, però m'ha impressionat menys del que m'esperava, i això que aquest és un dels monuments que tota la meva vida había tingut ganes de visitar. Potser és degut a que ara és un museu i no funciona com a mesquita ni com a esglèsia. La Mesquita Blava és diferent per aquest mateix motiu, perquè encara està en funcionament i té un to més de religiositat i espiritualitat, amb unes catifes immenses de color vermell, toves i suaus, unes grans làmpades que pengen del sostre i arriben gairebé a terra que sembla que les puguis tocar i rajols de tons blancs i blaus que amb la llum que entra per les vidrieres li donen un toc blavós de misteri.

De totes maneres és un plaer fer aquestes visites sense anar a toc de pito d'un guia i poder-te estar l'estona que vulguis i disfrutar-ho com vulguis, encara que et surtin les entrades un pèl més cares.

6 comentaris:

nimue ha dit...

quina bona idea explicar-nos el teu viatge així... a poc a poc...
M'agrada molt com ho expliques!Turquia és un país que espere visitar aviat!

Cristina ha dit...

M´encanta viatjar d´aquesta manera, sense pressa, escollint tot el que vull veure. Ja tinc ganes del següent capítol...

Striper ha dit...

Sempre es bo anar amb calma per visitar la cultura, i poguer recollir amb calma les sensacions.

Lansbury ha dit...

veig que es un viatge intes a vore el proper dia que passa clar que sempre esta be de tant en tant fer el turista. ;)

jordicine ha dit...

M'encanta aquesta ciutat! Una abraçada i fins aviat.

Deric ha dit...

gràcies nimue, estic segur que a tu t'agradarà molt.
striper, la calma és primordial
Landsbury, el turista sí, la turistada, no
Jordicine, sí? què li veus?