Turquia, dia 11 i 12

Dia 11

Això de tenir cotxe i no haver de dependre d'horaris és un petit luxe.(...) Milet, ciutat del matemàtic Tales, està com gairebé tots els jaciments arqueològics turcs: sense excavar ni restaurar i et pots passejar tranquil·lament per allà on vols. El més espectacular de la ciutat és el magnífic i enorme teatre que té i on des de dalt, es tenen unes vistes immillorables del que era la ciutat i de l'antiga línia de la costa que està ara molt llunyana.


Milet, teatre. Photo by Frederic Mayol ©

Prieme, situada a l'altre extrem de la desapareguda badia, era més petita que Milet però està molt millor conservada i pots fer-te una bona idea de com era un ciutat grega. El més espectacular és el temple d'Atenea situat a l'Acròpolis, un petit teatre i una enorme salamandra negre que estava prenent el sol tan tranquil·la a sobre d'una pedra.


Temple d'Atenea, Prieme. Photo by Frederic Mayol ©

La més espectacular de totes aquestes ciutats és Efesos, la més ben conservada i excavada, que no restaurada, perquè té uns horribles pegats de formigó per tot arreu. Tot i el formigó, els milers de turistes i les tanques de ferro, la ciutat és magnífica i podria dir sense temor a equivocar-me gaire, que després de Pompeia, és la que millor es conserva i et dóna una millor idea d'estar en mig d'una autèntica ciutat romana en ple segle I. Caminar per les seves avingudes, amb l'empedrat original amb les marques de les rodes dels milers de carros que la van trepitjar i envoltat de columnes que acompanyen el teu pas, és un luxe.

El teatre és molt gran però no massa bonic, era més espectacular el de Milet o el de Hieràpolis. Però la façana de la biblioteca de Cels és magnífica, increïble (i més perquè m'han cridat l'atenció per pujar-me on no devia).


Biblioteca de Cels, Efesos. Photo by Frederic Mayol ©

Després hem fet ruta travessant l'enorme ciutat d'Izmir (2,8 milions d'habitants) i hem parat en un supermercat DIA (igual que els d'Espanya) on hem comprat per sopar i capricis diversos. Cap al tard hem arribat a la ciutat de Bergama, l'antiga Pèrgam. Hem fet nit a la pensió Gobi on ens ha rebut el Sr. Gobi, un vellet molt amable que parla un anglès impecable.

Dia 12

El senyor Gobi, l'amo de la pensió és un home entranyable, d'una edat força avançada porta ell sol la pensió i tracte els hostes com a fills seus, de ben segur que de quedar-nos uns dies més ens adoptaria. Però havíem de continuar la ruta i avui ens esperava un dia ple d'emocions. (...)
L'antiga ciutat de Pèrgam val molt la pena: el temple de Trajà té unes quantes columnes en peu, és gran i maco. El teatre està a la falda de la muntanya, gairebé penjat, molt més alt que ample, ofereix unes vistes de tota la comarca impressionants i espectaculars. De fet tota l'Akrópolis de Pèrgam és espectacular perquè està al cim d'una muntanya, no d'un turó, s'han de fer 5 km en cotxe per arribar-hi des del peu. Aquí també hi ha l'Altar de Zeus, si més no la base perquè els relleus se'ls van endur els alemanys a finals del segle XIX i el que queda no dóna ni per fer-se una idea de com era l'edifici. De totes maneres, amb les muralles penjades al buit, tota la imatge de la ciutat és espectacular.


Pèrgam, teatre. Photo by Frederic Mayol ©

(...)Assos està situat en una costa força salvatge, de grans acantilats i molt verge encara, davant mateix, a pocs quilòmetres i ben visible, hi ha l'illa de Lesbos, de Grècia. Té una petita església reconvertida en mesquita d'època bizantina que encara conserva un crismó al dintell de la porta. El poble d'Assos encara avui dia està habitat, la gent viu en les cases dels antics grecs, petites, de pedra, que s'han anat conservant de generació en generació i en tot el poble no hi ha cap edifici nou. Fa un efecte estrany, com estar passejant per un poble medieval però que saps que la seva estructura és originalment grega. A pocs quilòmetres muntanya avall hi ha l'antic port, encara en funcionament, amb cases també de pedra gris.

Després de dinar i de fer molts quilòmetres de carretera, hem arribat a Troia, per mi, la raó d'aquest viatge. Sé que les ruïnes no són gran cosa i que són bastant caòtiques pel merder que va muntar l'Schlieman al fer les primeres excavacions. Es conserven forces talls de muralla, cases, algun temple, l'odeó i poca cosa més, tot força barrejat d'èpoques i és difícil trobar la Troia VIIa, la d'Homer. Però hi és.


Troia, rasa feta per Schlieman. Photo by Frederic Mayol ©

Al entrar al recinte el primer que trobes és la caseta originària que feien servir els excavadors, ara amb informacions sobre el jaciment. I una reproducció força imaginativa, irreal i gens encertada del que podria haver estat el cavall de Troia amb el qual els aqueus van entrar, saquejar i conquerir la ciutat del rei Príam per arrancar l'Helena de mans del fill de Príam, Paris.


Troia, reproducció del cavall. Photo by Frederic Mayol ©

Sí, potser aquest cavall és una turistada més i les ruïnes no són gran cosa però jo m'he emocionat al saber-me en els escenaris reals de la guerra més famosa de tots els temps relatada en un dels millors llibres de la història, La Ilíada, de veure els mateixos paisatges i racons per on van caminar i viure Hèctor, Paris, Aquil·les, Patroclo, Ulisses i tants noms mítics que hi van ser en aquest mateix lloc fa més de tres mil anys. Per qui hagi llegit i estimi La Ilíada i L'Odissea com jo, estar en aquesta ciutat produeix una sensació de plenitud brutal, tant, que gairebé em poso a plorar de l'emoció de trepitjar aquests carrers i tocar les seves pedres. No hauria marxat mai de Troia!!! (...)


Rampa d'accès a Troia. Photo by Frederic Mayol ©

Volíem avançar camí cap a Bursa, doncs demà hem de tornar el cotxe i encara faltava bastant per arribar. Però se'ns ha fet de nit i plovia i finalment hem parat a mig camí, a Biga, una ciutat que no surt ni a les guies, però pel que hem vist, és una ciutat coquetona, sense un centre històric important però sí comercial i ple de vida. Hi ha moltes botigues i algunes de força maques. L'hotel (només hi ha 2) està bé, es diu Sahin, l'habitació és gran, neta i amb lavabo, l'únic inconvenient de l'hotel és que està just al costat d'una mesquita i que a les 5 del matí ja ens despertarà amb l'avís a la primera oració del dia.

Comentaris

Striper ha dit…
Cronica molt interesant i detallada com les altres.
Jordicine ha dit…
Veig que has aprofitat el viatge. Felicitats! Jo quan vaig anar a Istambul em vaig quedar els deu dies allà. Una abraçada.