diumenge, 26 d’octubre de 2008

Sacrificis necessaris


Photo by F.Mayol ©

Pelar cebes és una feina que em fa acabar amb els ulls ben vermells i que em piquin tant que no els puc ni obrir i que em caiguin uns bons llagrimons.

Doncs bé, pelava una ceba com la de la foto amb els ulls gairebé tancats quan he pensat amb el màster que estic fent (perdó, ara en diuen "graduat superior") i amb els sacrificis que això m'ha comportat. Alguns no han estat gaire traumàtics, d'altres una mica més. Per exemple, he hagut de deixar temporalment la coral i la ràdio. No diré quin dels dos m'ha costat més, però sí que la vida i/o les meves costums han hagut de sofrir una transformació important i és que treballar de 8 a 3 a Salt (Gironès) i de 4 a 9 del vespre haver d'anar a Bellaterra quatre cops per setmana, altera la vida i els costums de qualsevol persona, a part de no deixar gaire temps lliure.

Només fa 1 mes que vaig començar les classes i encara m'estic habituant a aquest nou ritme, em costarà, ho sé, però ho aconseguiré. Tot sigui per una feina (i un sou) millor. Això sí, tinc la fortuna que la feina que faig ara m'agrada, per això aquest esforç suplementari.

10 comentaris:

Striper ha dit...

Anims l'esforç donara fruits i aquests gratificacions.

Ferran ha dit...

Buf!, vaja tela d'horari, no? I quant dius que dura, el "graduat superior" que fas?

XeXu ha dit...

Bé, és allò de que qui vol alguna cosa s'ha de mullar el cul. Ja veig que t'ho prens seriosament, però també hauries de trobar temps per tu, que no tot pot ser pencar. Segur que trobes estones, fins i tot, per escriure aquí al blog.

òscar ha dit...

ànims deric. i les poques estonetes que et quedin aprofita la gespa del campus que val molt la pena.

les cebes ens fan plorar però, a la truita de patates, ens ofereixen uns moments tan bons ...

jordicine ha dit...

A mi els canvis m'afecten molt. T'entenc perfectament. Una abraçada.

bajoqueta ha dit...

Tot sigue per millorar, ànims i ja voràs com l'esforç valdrà la pena.

Giorgio Grappa ha dit...

Estudiar és un sacrifici? Des de quan?! No, home, no: estudiar és la millor activitat del món; bé, una de les millors.

Sí, és clar, treballar i estudiar a l'hora és una mica pesat, però només per la mancança de temps. De tota manera, estic segur que també t'ho passes bé estudiant, a banda de les possibles aplicacions pràctiques que aquest estudi pugui tenir.


Has provat a pelar la ceba sota un raig d'aigua?

Cristina ha dit...

Òndia!Això és tenir vocació de superació. Ja veuràs com tant sacrifici té la seva recompensa. Sort!

menta fresca ha dit...

ei nano, si no ho fas ara ja no ho feràs, val? aixì que piles i endavant! per cert, jo visc a sabadell, al costat de bellaterra, en el sofà de casa hi pots domir sempre que volguis(fins que no ho pogui arreglar i miri de posar un llit, per persones com tú)
ja saps, si algún dia et convé, a la teva disposició.

Monotributo ha dit...

si YO el dueño de la humildad y modestia...la voz mezcla de julio sosa y pablito ruiz...si directo desde las zonas mas inquietantes de pluton a perfumar tu catacumba GUAPA..alegrate MIMOSONA no siempre tendras la suerte de que un genio es decir YO te levante el muerto..
pd..diosas y musas del olimpo abteneos hoy el adonis es decir YO solo atendera a las mortales