Photo by F.Mayol ©
Pelar cebes és una feina que em fa acabar amb els ulls ben vermells i que em piquin tant que no els puc ni obrir i que em caiguin uns bons llagrimons.
Doncs bé, pelava una ceba com la de la foto amb els ulls gairebé tancats quan he pensat amb el màster que estic fent (perdó, ara en diuen "graduat superior") i amb els sacrificis que això m'ha comportat. Alguns no han estat gaire traumàtics, d'altres una mica més. Per exemple, he hagut de deixar temporalment la coral i la ràdio. No diré quin dels dos m'ha costat més, però sí que la vida i/o les meves costums han hagut de sofrir una transformació important i és que treballar de 8 a 3 a Salt (Gironès) i de 4 a 9 del vespre haver d'anar a Bellaterra quatre cops per setmana, altera la vida i els costums de qualsevol persona, a part de no deixar gaire temps lliure.
Només fa 1 mes que vaig començar les classes i encara m'estic habituant a aquest nou ritme, em costarà, ho sé, però ho aconseguiré. Tot sigui per una feina (i un sou) millor. Això sí, tinc la fortuna que la feina que faig ara m'agrada, per això aquest esforç suplementari.
Només fa 1 mes que vaig començar les classes i encara m'estic habituant a aquest nou ritme, em costarà, ho sé, però ho aconseguiré. Tot sigui per una feina (i un sou) millor. Això sí, tinc la fortuna que la feina que faig ara m'agrada, per això aquest esforç suplementari.
Comentaris
les cebes ens fan plorar però, a la truita de patates, ens ofereixen uns moments tan bons ...
Sí, és clar, treballar i estudiar a l'hora és una mica pesat, però només per la mancança de temps. De tota manera, estic segur que també t'ho passes bé estudiant, a banda de les possibles aplicacions pràctiques que aquest estudi pugui tenir.
Has provat a pelar la ceba sota un raig d'aigua?
ja saps, si algún dia et convé, a la teva disposició.