dissabte, 4 d’octubre de 2008

Retorn a Turquia


Photo by Frederic Mayol©

No, no us penseu que me'n torno a anar, tot just acabo d'arribar i ja en tinc prou de Turquia, si més no, per una temporada.

Ha estat un viatge llarg i intens, ple d'emocions, de descobriments, de contradiccions, de recerques, de mars, de fantasia, de paisatges extraordinaris, de gent curiosa, d'accents tancats i comunicacions complicades.

Si em pregunten si m'ho he passat bé, he de respondre que sí. Si em pregunten si m'ha agradat, he de contestar que sí. Si em pregunten si tornaria, he de dir que segurament no.

Potser és que tothom que hi ha anat està tan encantat amb Turquia i la seva capital que em van crear unes expectatives que no vaig veure complertes. No ho sé. Però no he trobat aquesta màgia, aquesta complicitat que es necessita per fer-te teu un lloc o una ciutat. Istanbul és una ciutat plena de contrastos i d'imatges maravelloses, però no em va enganxar. La Capadocia és extraordinaria i una regió a descobrir amb molta més calma, potser el lloc on sí tornaria. La costa de l'Egeu és emocionant per les ciutats (Efeso, Pérgam, Milet, Halicarnàs, Troia...) i la història que té, però quan veia l'estat de deixadesa de les ruïnes i les excavacions arqueològiques em posava de molt mala lluna.


Photo by Frederic Mayol©

Més endavant aniré penjant el diari del viatge i alguna foto més. De moment pujo aquestes dos: l'omnipresent bandera turca i la impressionant Santa Sofia. (Si es clica sobre elles em sembla que es fan més grans)

17 comentaris:

jordicine ha dit...

T'entenc perfectament. Jo m'ho vaig passar de conya, però vaig acabar fins els nassos de la gent d'allà, sobretot la dels comerços. Però, poc a poc, amb el pas del temps ja ho veuràs com tindràs ganes de tornar-hi. Fins aviat, Deric. Me n'alegro de que ja estiguis a casa. Una abraçada.

jordicine ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Striper ha dit...

Malgrat tot ben tornat al veinat.

Cristina ha dit...

Bentornat! Fixa´t tu com canvia la visió de cada persona perquè jo vaig acabar cansada de roques i muntanyes a la Capadòcia. En canvi a Istanbul tornaria ara mateix. Em va enganxar la seva gent tot i els pesats que em volien vendre kilims a cada cantonada. Segur que quan passi un temps ho veuràs diferent :)

estrip ha dit...

bé, no hi tornaries, però no es pot tornar a tot arreu!
apa, et llegim si ja has tornat!

Rita ha dit...

No ho conec, però és un viatge que sempre m'ha atret. Ni la barreja de cultures no resulta interessant?

Espero les teves cròniques!
Bentornat i petons!

Nacho Hevia ha dit...

benvingut...
me n'alegro perque vens molt més ric...
salutacions!

nimue ha dit...

Bonic! ja has tornat! em sembla que conec aquesta sensació. A mi em passa amb Egipte. Amb el Caire tinc una relació d'amor-odi en canvi al desert tornaria ja mateix. La Capadòcia té pinta de ser molt interessant. Potser Estambul te la miraràs d'una altra manera quan agafes distància...

La qüestió és que m'alegre molt de tornar-te a llegir.

Arare ha dit...

No tens ni idea de com t'entenc!

Em passa amb alguns llocs, totalment mitificats, però que a mi no em fan ni fu ni fa. O de vegades, una mica m´s de fu que de fa. I tambe hi ha alguns països on no viatjaria mai!
I la gent no ho entén!

Un petó i bentornat!

mossèn ha dit...

i les turques ??? ... salut

Júlia ha dit...

Un bon viatge, crec, com t'han dit, que amb el temps fins i tot tindràs ganes de tornar-hi, a més els indrets canvien i mai no són el mateix quan hi tornem. Per tant, no es pot tornar enlloc perquè allà on vam anar ja no existeix.

Ai, m'he embolicat en pla filosòfic, ara.

Mikel ha dit...

a mi es un viatge que no m'ha atret mai...

Lansbury ha dit...

Veig que a sigut un viatge meravellos, sempre he dit que tinc que anar alguna vegada, encara que despres diga com tu que no vaig a tornar, m'agradaria anar algun cop. Un bes

namaga ha dit...

I el menjar què tal és? :*

Ferran ha dit...

Dos amics han estat a Turquia fa poc, per separat. Tots dos han tornat dient, si fa no fa, el que tu comentes: que sí, però no.

Jo només conec Istanbul, i hi vaig ser més de 20 anys enrere! La recordo d'una banda bruta i caòtica, i de l'altra amb unes mesquites espectaculars.

És europea? Tens alguna opinió respecte a l'eventual entrada de Turquia a la Unió?

Bentornat.

Joana ha dit...

A vegades vas a un lloc i tot i que t'ha agradat no hi tornaries. De fet hi ha tants llocs que penso que va bé no repetir...una mica com els llibres i les pelis. Jo sóc d'anar descobrint...
Egipte, Marraqueix, Grècia ...sí però no hi tornaré.
Bentornat!

Deric ha dit...

Jordi: No emprenyaven gaire en els comerços en general.

Striper: gràcies

Cristina: Aquesta és la gràcia dels viatges, ningú va mai al mateix lloc.

Estrip: hi ha llocs on tornaria amb els ulls tancats!

Rita: és que no hi ha barreja de cultures, és una que cerca el seu camí i no se'n surt!

Nacho: efectivament, gràcies

Nimue: oi que m'entens?

Arare: em sento a gust amb les teves paraules

Mossèn: les turques??? les que vaig agafar jo o les dones del país? ;)

Júlia: tens molta raó!

Mikel: jo tampoc hi volia anar-hi, però mira, hi ha llocs de Turquia molt interessants.

Lansbury: sempre és millor no tornar perquè voldrà dir que ja hi has anat.

Namaga: hi ha plats exisits!

Ferran: 20 anys? imagino que ha canviat molt. Definitivament no és europea en general, només en llocs molt determinats i encara. Si ha d'entrar o no, jo no ho sé, crec que encara els falta.

Joana: Jo sí soc de repetir si el lloc m'ha agradat, et podria dir molts llocs on he tornat: Florencia, Venecia, Paris, Atenes, Roma, Amsterdam...