La Fageda d'en Jordà. Photo by F.Mayol ©
Aquests dies de Fires estan essent bastant estranys i no és pel vent, el fred o la pluja. No sé, són sensacions estranyes influenciades pels darrers esdeveniments de la meva vida, per d'altres nous que afecten a gent propera i, en certa manera, estimada i també perquè el gruix dels meus amics es troba a milers de quilòmetres amb un immens oceà que ens separa.
Del primer, ja se sap, amb els estudis estic molt ocupat, sort que m'he agafat dos dies de festa i tinc un llarg pont.
Del segon, espero que quedi amb un ensurt desagradable però sense més repercussions.
Del tercer ja falta poc per tornar-los a tenir aquí. És ben estrany quan la major part dels teus amics se'n va de viatge i saps que són feliços i que estan gaudint d'allò més, no pots evitar sentir una mena de nostàlgia i encara que es rebin puntualment uns emails que expliquen les seves fantàstiques aventures al País de l'Eterna Primavera, els trobes a faltar molt. Sort que aviat ja tornaran i tornarem a fer de les nostres.
Potser és la tardor, el mal temps, que em fa estar nostàlgic.
Comentaris
Bons dies de fira; Ací, a Alacant tenim la fira centenaria ja de Tots Sants de Cocentaina, a la comarca del Comtat.
Saludets,
vaig anar-hi per primera vegada la setmana passada! :)
bonic, espere que l'ensurt no serà res i que la melangia de la tardor marxe aviat.
i això del País de l'Eterna Primavera m'interessa a mi, eh!!!!
Bones Fires!!