El bosc dels esperits alegres

El bosc dels esperits alegres és un indret molt amagat del poble de Caldes de Malavella, de fet no crec ni que aquest sigui el seu nom, això si és que en té algun, de nom. El vaig descobrir un dia passejant la Nit, després de passar per un camí amagat.

No és fàcil arribar-hi: s'ha de passar pel parc de la Font de la Vaca, beure-hi un glop d'aigua sense tenir por de la Vaca que t'observa.

Un cop fet això, s'ha de continuar en direcció a Sant Maurici i passar pel costat de la fàbrica de tumbones i anar cap a darrera de l'edifici, allà es troba un camí que s'endinsa cap el bosc i després de caminar durant un quart d'hora i després de diversos encreuaments de camins, s'arriba a un que ja es veu diferent: els pins i els roures deixen pas a les alzines sureres i el bosc canvia d'aspecte.

Llavors et topes amb el guardià del Bosc dels Esperits Alegres i saps que has arribat. El guardià és un drac enorme i centenari que et mira amb curiositat i gravetat, pendent dels teus moviments i, segons com et vegi, et deixa entrar al bosc o no.


(Autor: Frederic Mayol ®)

A mi i a la Nit sempre ens deixat entrar perquè li regalo una mica de música, li faig una foto i l'acaricio i la Nit li fa un "bup" i ell em respon amb un somriure alegre. I m'endinso al Bosc dels Esperits Alegres.


(Autor: Frederic Mayol ®)

El bosc és misteriós, les alzines sureres agafen formes capritxoses, com esperits alegres i, de sobte, me n'adono que ens estan observant atentament. Allarguen els braços i intenten tocar-me amb un divertit joc de fet i amagar, sento que se t'apropen però quan em giro per descobrir-les, s'han convertit un altre cop en arbres quiets. Continuo caminant i de nou es mouen, corren, s'amaguen, et persegueixen, salten, es busquen, criden i riuen, i cada cop que intento descobrir-les, l'únic que puc veure són arbres i bosc però continuem perquè ens divertim amb elles i elles amb mi i amb la Nit i tots riem plegats.

I quan ens cansem, fem mitja volta, passem un altre cop pel costat del drac, el saludo i li dic que tornaré i ell em pica l'ullet.

Per tornar no cal passar pel parc de la Font de la Vaca, tot i que ella sempre ho agraeix i el parc mereix una visita perquè també amaga uns quants secrets: el laberint, el cap del cavall, la font... però aquesta ja és una altra història.

Comentaris

Rita ha dit…
Una passejada ben atractiva i sembla que prou màgica. Au, a la llista! :-)
Gràcies!!!
Caldes de Malavella dius? jo de petita hi pasava estius a la pensió Ribot, que et sona? En un post dels meus en parlo. Just davant de la pensió hi habia una casa antiga i tancada on vaig veure, per primer cop, cuques de llum, milers i milers de cuques de llum!!!clar que llavors Caldes ere molt diferent de com la descrius ara. De dracs d'aquest també ni ha un a Sant Bernat.
Deric ha dit…
Rita: molt màgica!

Menta: de res! Les últimes cuques de llum que vaig veure va ser aquest estiu a Caldes, feia anys que no veia cap i em va fer molta il·lusió!
Montse ha dit…
ostres, jo fa moooooooooooooolts anys que no veig cuques de llum...

Ens explicaràs aquestes altres històries?
Anònim ha dit…
Un drac... fa molts anys que no en veig un... tal vegada tinc que començar a passegar de nit ;)
Striper ha dit…
Crec que un dia d'aquests vindre a treure el cap no em queda gaire lluny.
Joana ha dit…
Mira un lloc per passejar de nit i de dia!
fantàstica recomanació. Merci
núria ha dit…
Tot passejant pel teu bosc m’acabes de treure mig síndrome postvacacional
Gràcies ! :)
estrip ha dit…
a mitjanit deu ser una bona hora per passejar-hi.
Deric ha dit…
és un molt bon lloc per passejar