Una amiga em deia sempre que això no era així. És fàcil planyer, deia. Però, quan triomfes, quants se n'alegren de debò? Sense enveges... Pensa-hi! En tot cas, jo penso que els amics, el bons, sempre hi són.
Jo penso que els amics hi saben ser tant en les alegries com en les penes, i si algú no sap ser-hi, només et ve a posar l'espatlla perquè ploris, però després té enveja dels teus èxits, o el que és pitjor, fa el contrari, l'amistat no és completa.
Comentaris
En tot cas, jo penso que els amics, el bons, sempre hi són.
Striper: ¿? jo els millors amics sempre els trobo a faltar.
Xexu: llavors no és amistat, no és res.
Jordi: Pendent, sí! Per cert, no t'he trobat al youtube!
Nimue: es demostra sempre. Oi que és guapa la foto?