dissabte, 30 d’agost de 2008

Dietari 85


(Foto: Senegal - Saint Louis. Autor: Frederic Mayol ®)

La prosperitat no és una mesura; només l'adversitat serveix de balança per pesar els amics.

Plutarc

6 comentaris:

Rita ha dit...

Una amiga em deia sempre que això no era així. És fàcil planyer, deia. Però, quan triomfes, quants se n'alegren de debò? Sense enveges... Pensa-hi!
En tot cas, jo penso que els amics, el bons, sempre hi són.

Striper ha dit...

Els millors amics son aquells dels que no has trobat a faltar el seu silenci.

XeXu ha dit...

Jo penso que els amics hi saben ser tant en les alegries com en les penes, i si algú no sap ser-hi, només et ve a posar l'espatlla perquè ploris, però després té enveja dels teus èxits, o el que és pitjor, fa el contrari, l'amistat no és completa.

jordicine ha dit...

Com dèien ens de 'La Unión'... ¿Dónde estábais en los malos tiempos? Pues eso. Una abraçada, Deric. I encara tenim el cafè pendent!

nimue ha dit...

l'amistat es demostra en els bons i en els mals moments. I la foto és preciosa!

Deric ha dit...

Rita: també és cert, però hi són, a les adversitats no sempre. Els bons amics hi són sempre.

Striper: ¿? jo els millors amics sempre els trobo a faltar.

Xexu: llavors no és amistat, no és res.

Jordi: Pendent, sí! Per cert, no t'he trobat al youtube!

Nimue: es demostra sempre. Oi que és guapa la foto?