Qualsevol forma de racisme és prou rebutjable, cruel, injusta i vil però molt més quan l'objecte d'aquest esclat racista i xenófob és un nen de 12 anys català des que tenia 1 any de vida i que l'únic que el fa diferent d'un nascut aquí, de pares d'aquí, és el color bru de la seva pell.
I encara molt més rebutjable quan els que fan aquests comentaris són nens de la mateixa edat i amb el suport dels seus pares que, davant d'aquest esclat racista, no ho aturen, al contrari, ho fomenten més.
Potser els culpables no eren els nens que van insultar al pobre nen bru, perquè repetien esquemes apresos a casa seva. Els culpables són aquests pares que deixen que s'insulti a un nen sense dolç i tendre que és com qualsevol altre: un nen.
Aquests pares no es mereixen cap respecte ni consideració, només la més dura reprovació i el desig que algun dia, si existeix algun déu, els doni alló que realment es mereixen: el menyspreu i rebuig de la gent que tenen al seu voltant i es quedin sols a la vida, sense ningú que els estimi quan siguin vells i hagin de morir oblidats en una habitació blanca, freda i impersonal de qualsevol hospital dedicat a la caritat.
I tranquil nen bru, el temps posa la gent al seu lloc i tu destacaràs molt per damunt d'aquests individus menyspreables. I sàpigues que jo t'estimo molt. Encara que la meva pell tingui un color diferent, la meva sang, com la teva, també és vermella i el meu cor, com el teu, batega fort amb les emocions i els sentiments.
El quadre de la imatge, per si a algú li interessa, es titula "Tears of a Black Man" i és de Troy Guillory, un artista americà nascut al 1969 a Louisiana i que denuncia l'ultratge sofert pels antics africans esclavitzats a nordamèrica.
I encara molt més rebutjable quan els que fan aquests comentaris són nens de la mateixa edat i amb el suport dels seus pares que, davant d'aquest esclat racista, no ho aturen, al contrari, ho fomenten més.
Potser els culpables no eren els nens que van insultar al pobre nen bru, perquè repetien esquemes apresos a casa seva. Els culpables són aquests pares que deixen que s'insulti a un nen sense dolç i tendre que és com qualsevol altre: un nen.
Aquests pares no es mereixen cap respecte ni consideració, només la més dura reprovació i el desig que algun dia, si existeix algun déu, els doni alló que realment es mereixen: el menyspreu i rebuig de la gent que tenen al seu voltant i es quedin sols a la vida, sense ningú que els estimi quan siguin vells i hagin de morir oblidats en una habitació blanca, freda i impersonal de qualsevol hospital dedicat a la caritat.
I tranquil nen bru, el temps posa la gent al seu lloc i tu destacaràs molt per damunt d'aquests individus menyspreables. I sàpigues que jo t'estimo molt. Encara que la meva pell tingui un color diferent, la meva sang, com la teva, també és vermella i el meu cor, com el teu, batega fort amb les emocions i els sentiments.
El quadre de la imatge, per si a algú li interessa, es titula "Tears of a Black Man" i és de Troy Guillory, un artista americà nascut al 1969 a Louisiana i que denuncia l'ultratge sofert pels antics africans esclavitzats a nordamèrica.
Comentaris
http://www.youtube.com/watch?v=Pe5p1BXNCQM&feature=related
Pot ser, algun dia... tots serem iguals, tots estimarem als altres perquè així ens estarem estimant a nosaltres mateixos, pot ser algun dia... es farà cert allò que diuen els budistes i tots formarem part d'una consciència universal.
Petons, a tu i al nen bru.
Com es deu sentir aquesta criatura? Espere de tot cor que aquests xiquets agressors encara estiguen a temps de rectificar les seues actituds. I que els temps col·loque a cadascú al seu lloc.
B7s.
I aquí com tu dius, hi influeix sobretot l'educació dels pares, principals responsables.. Però si els pares van ser educats en un ambient també retrògrada, i no veuen més enllà del que tenen davant, és un greu problema de gran part de la societat que tenim avui en dia...
Això, també m'ha vingut a pensar, que potser aquests nens que diuen això a un nen de color, també ho farien insultant a un nen grosset, o a un altre amb granets a la cara.. És simplement l'educació...
En fi..
Bé Deric, ja veus que estic de tornada!! Intentaré tornar a l'activitat blocaire! Veig que tu has seguit força actiu! ;)
I felicitats per la presentació amb l'Isnel! :D
Sí, sol ser així: en general, els humans som poc originals i ens limitem a imitar allò que veiem.
Espere que el nen tinga la sort de topar-se, també, amb gent sensible i sensata com tu, i que el contacte amb aquestes persones el marque més que la brutalitat dels cafres.
No puc amb el racisme i encara menys amb uns pares que no saben educar als seus fills.
Jo espero que algun dia hagin de patir-lo en la seva pròpia carn, que algú els menystingui pel fet de ser "blancs"... perquè segur que de blancs no en són, segur que es passen hores i hores al sol per quedar ben bruns.
Jo tinc la pell tan blanca que de petita, a l'escola, sempre em preguntaven "per què ets tan blanca?" com si fos una persona "rara"...
Tornant de les vacances d'estiu totes les nenes volien acostar els seus braços "morenets" al meu, per demostrar el bronzejat que podien aconseguir i jo no... finalment, com la pregunta em molestava, em vaig inventar "és que la meva avia és alemanya"... ah! i això els hi deuria semblar "de categoria" perquè les mirades de superioritat van desaparèixer :-))
Dóna-li també una abraçada molt forta de part meva a aquest nen de 10 anys tant maco i digues-li que no faci cas d'aquells qui diuen tonteries :-)
Espero que algú hagi donat una colleja als nens aquests.