Somriures i pastissos


Avui he anat fins a la pastisseria a comprar esmorzar per convidar a l'àrea on estava treballant fins ara perquè a partir de dilluns canvio de feina i de pis.

He sortit de la pastisseria amb una safata molt ben embolicada i anava pel carrer portant-la a l'alçada del pit i veia la gent que es creuava amb mi que li feien mirades furtives algunes, d'altres més directes i llavors m'he adonat:

Per què quan anem caminant pel carrer amb un pastís, una safata de pastisseria o un ram de flors a la mà portem un somriure estúpid congelat a la cara mirant a la gent amb la que ens creuem?



Acte seguit he esborrat el somriure de la meva cara i he pres nota mental per fer un estudi sobre això, però m'ha durat poc, als pocs segons ja tornava a somriure.

Comentaris

Sergi ha dit…
No sóc conscient de l'acte reflex aquest que expliques. Jo més que somriure posaria cara de circumstàncies.
Rita ha dit…
Suposo que vas pensant en la il·lusió que et fa fer l'obsequi i en la de qui el rebi, no? M'hi fixaré quan ho faci...
Sort en els canvis i que vagin molt bé!
Dilluns, jo també començo una nova feina... ;)
bajoqueta ha dit…
És pel cordillet que deu portar alguna substància estranya jajaja.
Sort als dos amb els canvis.
Josep Lluís ha dit…
L'hem d'anomenar, el somriure dolç...
isnel ha dit…
El que no entenc és per què li dius estúpid, al somriure. Potser serà dolç, com diu en josep lluís, simpàtic, tímid, il·lusionat, de circumstàncies com diu xexu, feliç, distret, ingenu, vergonyós, picaresc, confiat, llaminer... però, estúpid? Vols dir? Ai, no sé, potser m'he embolicat.
I, d'això... el cor m'ha fet un salt quan dius que canvies de feina i de pis. Però deu ser que la feina és en un altre pis. Deu ser això, no? O no?
Striper ha dit…
Aquestes coses que diue bormalment denotan celebracions i a qui no posa content una celebrecacio.
nimue ha dit…
jo sempre em quede mirant la gent que porta rams de flors pel carrer però perquè pense que m'encantaria que fos per mi!

enhorabona i molta sort amb els canvis! :)
Petitabruixa ha dit…
Hola, maco !

Canvies de pis? De feina, imagino que era el que cercaves fa un temps i que vas estar estudiant, no?

Molts petonets,

Lili,-)
Deric ha dit…
Ai, no sé, potser sí que és cara de felicitat per la celebració que s'ha de fer o per regalar una cosa dolça o una bonica flor, però si més no, a mi, sí que penso que se'm posa una cara de tonto que no porto normalment pel carrer...
però també és cert que normalment pel carrer sempre anem amb cara seriosa, així doncs, perquè una vegada anem amb un somriure a la cara, tampoc passa res.
Aquest somriure també podria ser ben bé: dolç (pel pastís), floral, entremaliat, de circumstàncies, burleta (per alló de "mireu què porto i vosaltres no), simpàtic, picaresc... i de ben segur, per la meva part, vergonyós!
Feina: sí és alló pel que vaig estudiar fa un parell de mesos i que finalment demà ja es produeix el canvi definitiu, Isnel, tranquil·la, no marxo d'on soc!
elena28 ha dit…
No sé si aquest somriure és com tú dius, estúpid, o dolç, d'orgull i sincer...Però, si que és veritat que portem aquest "somriure" a la cara, sempre que portem algu similar als famosos pastissets, floretes...! No sé però podria ser un bon estudi Deric.
Anònim ha dit…
Els trens bons nomes pasen una vegada a la vida, si creus que el teu encara no ha passat buscan's!!!!
Jordi Casanovas ha dit…
felicitats pels canvis.
Júlia ha dit…
Algú amb un paquetet ben embolicat de pastisseria, sobretot si és diumenge, desvetlla aquests somriures beatífics, evidentment.
Giorgio Grappa ha dit…
Això del paquet de la pastisseria m'ha arribat al cor. O a l'estómac!