Lars y una chica de verdad



Nominada al millor guió original en els Oscar d'aquest any, aquesta pel·lícula va cedir el premi a un altre film també molt interessant com és "Juno". Dues pel·lícules que, en principi, no tenen res en comú però que en el fons en tenen molts punts d'unió: ambdues independents; ambdues són drames disfressats de comèdia; ambdues tenen un guió original i intel·ligent; ambdues expliquen històries humanes i de sentiments.

Però ara toca parlar de "Lars y una chica de verdad" protagonitzada per un fantàstic Ryan Gosling, per uns correctes Emily Mortimer i Paul Schneider, i per Kelli Garner i Patricia Clarkson com a la doctora que tracta en Lars sense que ell se n'adoni.

Lars és un jove terriblement tímid, viu amb el seu germà i la seva cunyada en un petit poble del nord. Un dia Lars porta a casa la que ell considera que és la dona dels seus somnis, però resulta ser una nina sexual comprada per internet tot i que ell la considera com una dona real. Això preocupa a la seva família i en un intent d'entendre què està passant es posen en contacte amb una doctora que els aconsella de dur-li la corrent i de participar de la fantasia de Lars, tot i que això hagi d'implicar a tot el poble.

Lars and the real girl ens parla de sentiments, ens parla de la soledat de la societat actual: la de Lars que és buscada perquè li molesta el contacte físic amb la gent, la del seu germà peruqè es va voler desentendre de la seva família, la dels companys de feina, la de la noia que està enamorada de Lars, la de la doctora que troba en Lars un amic...

És un film molt original i emotiu que arriba a tocar la fibra sensible de l'espectador que entèn perfectament els sentiments de Lars i que, fins i tot, acaba veient a la nina com un personatge, com una persona més d'aquell poble que, per estimació cap a Lars, adopta com una veïna més a la nina i de la qual se n'acabaran enamorant perquè la veuen a través dels ulls de Lars.

En definitiva, és una excel·lent pel·lícula que de comèdia en té poc i, en canvi, té molt de sentiments.

Comentaris

Sergi ha dit…
No la coneixia, però me l'apunto, que sembla que ha d'estar bé. La de Juno encara la tinc pendent també. Actualment, millor fixar-se en els guions originals, que el cine no ens dóna massa alegries.
nimue ha dit…
vaja... doncs sí que sembla interessant...
ddriver ha dit…
ja la buscare al emule.Al cine encara no es`pot fumar oi?
ddriver ha dit…
ja la buscare al emule.Al cine encara no es`pot fumar oi?
Deric ha dit…
Ja tens raó, Xexu, si ja era complicat trobar bones pel·lícules, amb la vaga de guionistes, ja clama al cel!

Nimue, ho és.

Ddriver, em sembla que no, fa temps sí que es podia però em sembla que ho van prohibir quan els cines es cremaven per burilles mal apagades sobre l'escuma de les butaques! ;)
Striper ha dit…
M'apunto la recomenacio.Sembla que es bona.
Joana ha dit…
Em va encantar. La vaig veure al truffaut fa 2 setmanes!
Totalment recomanada.
Deric ha dit…
Jo la vaig veure també al Truffaut fa just una setmana!