diumenge, 30 de març de 2008

Mira que n'arribo a ser de maniàtic!

Aquesta és la frase que em vaig dir a mi mateix el moment de sortir de El Corte Inglés de comprar-me un bolígraf. Però és que no volia un bolígraf qualsevol, en volia un d'especial, un que fos meu, un que fos per diari, per la feina i per a carrer.

De bolígrafs ja en tinc: una estilogràfica Cross per escriure un diari; un Montblanc per tot alló relacionat amb els llibres; un Cross d'or per assumptes varis; i després un parell diferents per la feina però que no em resulten gaire còmodes al tenir tap. I és que no m'agraden els bolígrafs amb tap perquè no suporto posar-lo al mateix boli mentre escric i em molesta tenir-lo per sobre la taula rodolant.

En fi, que vaig anar a El Corte Inglés, un lloc que no m'agrada especialment de comprar però que per aquestes coses està ben assortit, i vaig enganxar a la venedora i li dic: "vull un bolígraf que no sigui car, que no tingui tap, que no sigui metàl·lic gris i que escrigui bé". Jo ja n'havia vist un parell però quan els vaig tenir a la mà no em van agradar i em va treure un munt de models explicant-me les característiques i el tipus de càrrega que se li podia posar, etc.

Val a dir que les dependentes no tenen gaire bona fama de ser especialment amables, però aquesta ho va ser, i molt, i sobretot va tenir molta paciència amb mi.

Finalment em vaig quedar un Parker negre i metàl·lic, vaig fer-li canviar la tinta de blava a negre i en vaig sortir molt content.

(Com aquest però en negre)

I avui, com no en vaig tenir prou, he hagut d'anar fins a la papereria a comprar-me un bolígraf verd. En aquest cas ha estat un de senzillet: un Pilot G-2 0,7. I és que les correccions no les puc fer amb cap altre color, ha de ser en verd, si no no em surten.


(Com aquest però en verd. Perquè no trobo les fotos dels bolis en el color que he comprat???)

Què hi farem! Soc així, per això he titulat el post amb una gran veritat.

13 comentaris:

Rita ha dit...

M'ha fet molta gràcia aquest post... Jo també en tinc algunes de manies, potser algun dia sortiran en algun post. Precisament, una companya de feina em deia fa poc "quines manies que tens!"

Però, ni tu amb aquesta, ni jo amb les meves, fem mal a ningú i estem més contents oi? :)

XeXu ha dit...

Maniàtic potser si, però a més, s'ha de dir que tens el morro fi i no et conformes amb poc, eh? Jo que només tinc bolígrafs de promoció de les cases comercials...

Josep Lluís ha dit...

Estic amb tu, els bolis i les plumes em duen de cap. Qualsevol no val, important la punta, no ha de lliscar només sinó presentar certa resistència.

Dec ser un maníes...també

Striper ha dit...

Jo crec que mes que manies has buscat l'utilitat, i tothom ente de manies no ets unic.

Cristina ha dit...

Jo crec que tots en tenim, de manies però aquí és on està la diversitat. Si tots fòssim iguals seria tot més avorrit. Jo tinc molts bolígrafs però en el meu cas han de ser blaus o vermells. A la feina no podem escriure en negre. El que passa és que pràcticament no escrivim a mà. Les noves tecnologies s´han obert pas.

nimue ha dit...

jejeje! a mi que els que més m'agraden són els bics negres de tota la vida! I si mires en qualsevol bolso dels meus trobaràs dotzenes de bolis de tinta vermella. Coses de la feina... ;)

isnel ha dit...

Tens raó: aquella dependenta devia tenir una paciència de sant! (Si hagués llegit el post abans de la paella d'avui, no t'hagués pres el pèl ni res, amb tantes manies! Au, home!!!)De totes maneres, ho expliques de una manera que entendreix... ;)
Un petonet.

Déjà vie ha dit...

a mi els pilots no m'agraden jo soc de bic de tota la vida. ;)

Ainalma ha dit...

Cadascú té les seues dèries, home... En aquest tema, a mi que no me'n donen un altres que no siga un Bic blau de tota la vida, que no sé escriure amb bona lletra...

Giorgio Grappa ha dit...

En qüestions d'escriptura, mai no s'hi tenen massa manies! La meua és la dels llapis de doble punta, vermella i blava, per subratllar quan estudie (no suporte els marcadors, són una ofensa per al llibre), i el portamines per fer anotacions al marge: si no és així, no sé ni llegir ni estudiar.

Alls cuits mai couen ha dit...

ui, si sabessis.... Jo sinó tinc els meus bolis no sóc persona, és el tresor de l'escriptor!!

Câmera Digital ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Câmera Digital, I hope you enjoy. The address is http://camera-fotografica-digital.blogspot.com. A hug.

ddriver ha dit...

tots tenim manies,jo al haber jugat a futbol en vaig agafar moltes,no em puc vestir si no començo per el peu dret,m aixeco cada dia amb el peu dret,la priera maniga que em coloco ha de ser la dreta...i condueixo com un boig per el carril de la dreta ;)